El Parlament tanca el 2019 amb 10 lleis aprovades i 15 decrets llei validats

El Parlament ha tancat el 2019 amb 10 lleis aprovades, tres de les quals han estat impulsades pel Govern i, la resta, pels grups. Entre les proposicions de llei a què la cambra catalana ha donat llum verda hi ha la creació de l'Agència de Salut Pública, la modificació de la llei del canvi climàtic per a gravar els vehicles més contaminants amb un nou impost, la llei d'espais agraris o la de ports i de transport en aigües marítimes i continentals. Durant aquest any, el Parlament ha validat 15 decrets llei del Govern, entre els quals la creació de 750 places del cos dels Mossos d'Esquadra i de 250 places del cos de Bombers de la Generalitat, o el decret que fixava 15 minuts de precontractació per als VTC en ple conflicte al sector del taxi. D'altra banda, la cambra catalana ha aprovat més de cent mocions i més de 450 resolucions durant aquests 12 mesos, transcurs de temps en què s'han celebrat 23 plens.

El Parlament ha aprovat la llei de creació de l'Agència de Salut Pública, la primera presentada per l'executiu de Torra que va prosperar i que ha permès recuperar l'organisme sanitari suprimit en el mandat d'Artur Mas a la Generalitat. El ple la va aprovar per unanimitat.

També a instàncies del Govern, el Parlament ha modificat la llei del canvi climàtic per gravar els vehicles més contaminants amb un nou impost que afectarà cotxes i furgonetes el 2020 i motocicletes el 2021.

Un altre text impulsat pel Govern i aprovat pel Parlament ha estat el projecte de modificació del llibre quart del codi civil de Catalunya per garantir la «no discriminació» de les persones amb discapacitat sensorial perquè tinguin igualtat de condicions quan facin un testament. També s'elimina del codi civil l'expressió «persona sorda, cega o muda».

El Parlament ha aprovat, proposada per CatECP, una modificació de la llei de prestacions socials de caràcter econòmic per a que els joves extutelats cobrin una prestació fins als 23 anys si segueixen programes d'inserció, quan ara la norma establia els 21 anys com a límit.

A principis d'any, el Parlament va aprovar la Llei de supressió del Consell Comarcal del Barcelonès, en resposta a una moció que el mateix consell va aprovar el 2019 i que instava la seva supressió, i partia de tres proposicions de llei, presentades per JxCat i ERC, Ciutadans i el PSC-Units.

La cambra catalana va aprovar la llei d'espais agraris per garantir la continuïtat de la producció agrícola, ramadera i forestal, a iniciativa de JxCat, ERC, PSC-Units i CatECP. La norma, que estableix l'elaboració d'un pla territorial sectorial, crea un registre de parcel·les en desús tenint en compte que hi ha 45.000 hectàrees de conreus abandonats.

La llei de ports, impulsada per JxCat i ERC, també ha obtingut el vistiplau de la cambra, després de gairebé dos anys de tramitació. La norma vol millorar, simplificar i modernitzar el sistema portuari de Catalunya. Dona seguretat jurídica i autosuficiència als ports de la Generalitat en inversions i en la gestió i aplica una moratòria de construcció de nous equipaments nàutics de set anys i eines per afrontar el canvi climàtic.

El Parlament també ha donat llum verda a la llei que modifica les normes del CAC i de la CCMA, que va ser presentada per tots els grups i subgrups parlamentaris. Amb aquesta llei, es fixa en dos terços el consens per a renovar els presidents i membres del govern d'aquests dos organismes i estipula que s'hagi de convocar un procediment públic per escollir els directors de TV3 i Catalunya Ràdio.

Entre les lleis aprovades hi ha la modificació de la Llei del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Conca), proposada pel PSC-Units, perquè els membres d'aquest òrgan que exhaureixin el mandat puguin continuar en el càrrec en funcions fins que els nous no prenguin possessió i evitar així la manca de quòrum necessari per adoptar acords.

El ple també va aprovar la modificació de la llei de mesures fiscals i financeres i de creació de l'Institut Català de les Indústries Culturals, a instàncies de JxCat, ERC i PSC-Units. El canvi assigna de manera definitiva a l'ICEC les funcions de fomentar els ajuts a les empreses culturals, convocar-los, atorgar-los i aprovar-ne les bases.