Judicial
Absolt l'acusat de violar una noia a L'Escala aprofitant que anava beguda perquè la víctima té «llacunes» de memòria
L'Audiència de Girona conclou que hi ha «dubtes raonables sobre la inexistència del consentiment»
L'Audiència de Girona ha absolt l'acusat de violar una noia en un pis de L'Escala (Alt Empordà) la matinada del 19 de març del 2017. La fiscalia demanava una pena de 6 anys de presó per un delicte d'abús sexual amb penetració i sostenia que l'acusat havia aprofitat que la víctima anava beguda. La sentència de la secció quarta conclou que no es pot acreditar que la noia «hagués advertit que no volia mantenir relacions sexuals» i apunta que la denunciant té «múltiples llacunes de memòria» pel consum d'alcohol. «Ens trobem amb una declaració que gaudeix de valors genèrics de versemblança però molt fragmentada», recull la sentència que afegeix que no existeixen altres proves per trencar la presumpció d'innocència del processat.
Per això, el tribunal resol que hi ha «dubtes raonables sobre la inexistència del consentiment» i absol l'acusat.
La sentència conclou que cap a les tres de la matinada del 19 de març del 2017, la víctima va enviar un whatsapp a l'acusat demanant-li que la passés a recollir en cotxe perquè es trobava malament pel consum d'alcohol i marihuana. Tots dos es coneixien i feia alguna mesos que mantenien «relacions sexuals esporàdiques». Quan el processat la va anar a buscar, la va portar fins a casa d'ell.
«Voluntàriament va pujar al domicili i, després de demanar-li un pijama i posar a carregar el mòbil, els dos es van posar a dormir a l'únic llit que hi havia a l'habitatge», apunta la sentència que exposa que, durant el transcurs de la nit, l'acusat va penetrar la víctima. El tribunal, però, sosté que «no consta» que la noia «hagués advertit que no volgués mantenir relacions sexuals».
Tot i que el tribunal considera que el relat de la víctima és creïble, apunta que la denunciant té «múltiples llacunes de memòria» i «no recorda grans espais d'allò que va succeir». «Aquesta versemblança de partida no pot ser sinó parcial, compatible exclusivament amb el que ella va narrar com a recordat, però no es pot ampliar a aquells apartats del succés que no han pogut ser refrescats a la memòria», argumenta la sala.
El tribunal també exposa que la versió de l'acusat, que només va respondre a les preguntes de la defensa, «resulta igualment creïble» perquè coincideix punt per punt amb el relat de la víctima excepte en la denunciada manca de consentiment per a la relació sexual.
La sentència desgrana que no hi ha altres proves que permetin enervar la presumpció d'innocència de l'acusat. Durant el judici, van declarar la ginecòloga i la forense que van explorar la víctima i van concloure que tenia una «petita laceració vulvar» compatible amb una penetració «forçada».
El tribunal, però, considera que és una ferida que també es podria haver produït d'alguna altra manera i lamenta que la fiscalia no aprofundís en la mida, ubicació i temps de curació de la laceració: «L'aparença d'aquest element que corroboraria l'abús sexual amb penetració inconsentida està molt lluny de ser plena perquè l'acusació s'ha conformat exclusivament amb comprovar l'existència de la lesió».
A més, la sala també lamenta que la víctima eliminés els whatsapp on, segons va explicar al judici, especificava a l'acusat que li demanava que l'anés a buscar amb cotxe perquè es trobava malament però que no volia mantenir relacions. «Aquests missatges van ser esborrats voluntàriament per la perjudicada, acció que ella mateixa es va reprotxar a l'acte de judici», exposa la sentència.
Per això, el tribunal conclou que «si no hi ha elements que dotin de fermesa» el relat de la víctima, preval la presumpció d'innocència: «Existint dubtes raonables sobre la inexistència del consentiment, no procedeix altra cosa que l'absolució de l'acusat».