Mor l'escriptora Isabel-Clara Simó als 76 anys

L'escriptora Isabel-Clara Simó ha mort aquest dilluns als 76 anys, segons ha confirmat l'ACN. Nascuda a Alcoi el 1943, Clara Simó ha estat una de les figures més prolífiques i populars de la literatura en català, amb una cinquantena llarga d'obres principalment de narrativa però també poesia, teatre, assaig i guions televisius. 'És quan miro que hi veig clar' (1979), 'Històries perverses' (1992, premi Crítica Serra d'Or), 'La salvatge' (1993, Premi Sant Jordi) 'Dones' (1997) o 'Amor meva' (2010, Premi Joanot Martorell) són algunes de les seves novel·les més celebrades. Reconeguda amb un ampli ventall de premis literaris, el 1999 la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi i el 2017 va veure reconeguda la seva trajectòria amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Isabel-Clara Simó es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de València i, a finals dels anys seixanta, es va traslladar a Figueres amb el seu company, el periodista Xavier Dalfó, per instal·lar-se més tard i de forma definitiva a Barcelona.

L'escriptora va dirigir durant onze anys el setmanari 'Canigó' (anteriorment una publicació mensual fundada el 1968 pel seu marit i des de la qual van desafiar la censura al català). Va exercir de professora d'institut (a Bunyol, Figueres i Barcelona) i durant quatre anys a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), període en què va doctorar en Filologia Romànica.

Integrant de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, va ocupar el càrrec de vicepresidenta al Principat durant el període 1985-1988. El 1996 va ser nomenada delegada del Llibre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en l'etapa que aquest organisme va passar a formar part de la Institució de les Lletres Catalanes (IEC), càrrec que exerceix fins al 1998 (la mateixa institució la va nomenar degana l'any 2016).

Extensa trajectòria literària

Isabel-Clara Simó ha tingut una prolífica i exitosa trajectòria literària de quaranta anys. Va debutar el 1979 amb el recull 'És quan miro que hi veig clar', Premi Víctor Català. Més endavant arribarien 'Júlia' (1983), 'Alcoi-Nova York' (1985), 'T'estimo Marta' (1986), 'Històries perverses' (1992, guardonat amb el premi Crítica Serra d'Or), 'La salvatge' (1993, guardonada amb el Premi Sant Jordi), 'Perfils cruels' (1995). També 'Dones' (1997, objecte l'any 2000 d'una versió cinematogràfica dirigida per Judith Colell) o 'El professor de música' (1998, guardonada amb el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians), entre altres.

Ja al segle XXI, l'autora va seguir publicant incansablement. 'T'imagines la vida sense ell?' (2000), 'Hum... Rita! L'home que ensumava dones' (2001), Premi Octubre-Andròmina de narrativa; 'Amor meva' (2010, Premi Joanot Martorell), 'Els invisibles' (2013) o 'Jonàs' (2016), que l'autora defensava com el seu «testament literari» tot i que encara havia d'escriure 'La Sarbatana' (2019), aquesta sí, la seva darrera novel·la, publicada tot just el setembre del 2019.

Clara Simó també va escriure novel·la juvenil, amb títols abastament reeditats com 'Raquel' (1992), i altres com 'Joel' (1996), 'Dora diu que no' (2006) o 'Tzoè' (2015). També és autora de guions televisius i radiofònics, com el de la recordada sèrie de TV3 'La granja' (1989-1990), i va fer incursions en el món del teatre, amb les obres 'Còmplices' (2003) i 'La Visita', Premi de Teatre Ciutat d'Alcoi.

L'escriptora també va cultivar el gènere de l'assaig amb dissertacions com 'Sobre el nacionalisme', l'any 2000, sobre la identitat catalana actual; l'homenatge a Montserrat Roig 'Si em necessites, xiula' (2005); 'Adéu, Boadella' (2008) i 'Cartes d'independència a la vora d'una tassa de te' (2011), coescrit amb la també desapareguda Patricia Gabancho.

A més, va desenvolupar una tasca periodística iniciada amb els primers articles a 'Canigó', i anys després amb una columna diària al diari 'Avui' ('De Fil de Vint'). També va ser col·laboradora de publicacions com 'Serra d'Or', 'El Temps' i 'El País'.

Fa uns mesos, en el programa 'El divan' de TV3 ja va confirmar que patia una malaltia degenerativa, tot i que no va especificar quina.

Diversos premis literaris

L'any 1999 la Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jordi. El 2013 és nomenada filla predilecta i reconeguda amb la medalla d'Or de la seva ciutat natal, Alcoi, i també rep el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, atorgat per votació directa del col·lectiu d'escriptors.