Un agent químic en aigua potable causa el 5% de càncers de bufeta a Europa

Més de 6.500 casos anuals de càncer de bufeta a Europa són atribuïbles a l'exposició a trihalometans (THM) a l'aigua potable, la qual cosa representa prop del 5% del total d'aquesta mena de càncers, segons un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

L'estudi del ISGlobal, centre impulsat per 'la Caixa', ha analitzat per primera vegada la presència dels trihalometans, uns compostos que es generen després de desinfectar l'aigua amb productes químics, a l'aigua de l'aixeta de 26 països de la Unió Europea.

Encara que estudis previs ja havien associat l'exposició a llarg termini a aquest agent químic –tant per ingestió, inhalació o absorció dèrmica– amb un major risc de càncer de bufeta, ara aquesta investigació, que publica avui la revista Environmental Health Perspectives, ha recollit els nivells recents de trihalometanos en l'aigua potable municipal europea, i ha estimat la càrrega de càncer de bufeta atribuïble.

«El major desafiament ha estat la recopilació de dades de trihalometans representatius a nivell nacional en tots els països de la UE», ha explicat la investigadora del ISGlobal i coordinadora de l'estudi, Cristina Villanueva, que ha animat a millorar «la disponibilitat d'aquestes dades que haurien de ser de fàcil i ràpid accés».

Per elaborar l'estudi, els investigadors van enviar un qüestionari a les organitzacions encarregades de la qualitat de l'aigua municipal per a recollir informació sobre la concentració de trihalometans totals i individuals (cloroform, bromodiclorometà, dibromoclorometà i bromoform) en l'aigua de l'aixeta, xarxa de distribució o planta de tractament.

Aquesta informació la van completar amb altres fonts d'informació disponibles –dades obertes, informes, literatura científica, etc.–, amb el que van aconseguir obtenir dades de trihalometans de 2005 al 2018 de 26 països de la UE –tots menys Bulgària i Romania on la informació era menys extensa–, cobrint el 75% de la població.

Segons l'estudi, el nivell mitjà de trihalometans a l'aigua potable en tots els països està per sota del límit reglamentari europeu –la mitjana va ser de 11,7 µg/L quan el límit permès és de 100 µg/L–, encara que els nivells màxims sí que van sobrepassar els límits en nou països (Xipre, Espanya, Estònia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Polònia, Portugal, Regne Unit).

El treball també ha estimat els casos de càncer de bufeta atribuïbles mitjançant un càlcul estadístic que ha relacionat els nivells mitjans de trihalometans amb la informació internacional disponible de les taxes d'incidència de la malaltia en cada país.

En total, van estimar 6.561 casos de càncer de bufeta per any atribuïbles a l'exposició a trihalometanos a la Unió Europea, encara que els resultats van mostrar grans diferències entre països.

Espanya (1.482 casos) i Regne Unit (1.356 casos) van representar el major nombre estimat de casos atribuïbles, en part a causa de l'alta incidència de càncer de bufeta o l'elevada població d'aquests països.

Quant al percentatge de casos atribuïbles de càncer de bufeta per l'exposició a trihalometans, Xipre (23%), Malta (17%), Irlanda (17%), Espanya (11%), i Grècia (10%) són els països que tenen percentatges més elevats, mentre que Dinamarca (0%), Països Baixos (0,1%), Alemanya (0,2%), Àustria (0,4%) i Lituània (0,4%), són el que tenen menys.

«En els vint últims anys s'han fet esforços per reduir els nivells de trihalometanos en diversos països de la UE, incloent Espanya, però els nivells actuals encara podrien conduir a una càrrega considerable de càncer de bufeta que podria evitar-se optimitzant el tractament de l'aigua, desinfecció i pràctiques de distribució, entre altres mesures», ha conclòs Manolis Kogevinas, investigador de ISGlobal.

L'equip científic recomana que els principals esforços per reduir els nivells de trihalometans es dirigeixin a països amb nivells més alts.

Així, l'estudi estima que si els 13 països que tenen la mitjana més elevada reduïssin els nivells a la mitjana de la UE, el nombre de casos atribuïbles disminuiria un 44%, amb 2.868 casos menys per any.