Trapero: «Veure com la gent defensava les urnes era poc imaginable, difícil d'entendre i de preveure»

L'interrogatori amb el fiscal Miguel Ángel Carballo ha tingut alguns punts de tensió i insistència per part de tots dos. Carballo ha intentat fer evident que els Mossos no van complir ni les diverses instruccions de la fiscalia ni la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), mentre que Trapero ha afirmat el contrari i ha dit que si van cometre algun error va ser totalment involuntari i fruit d'una previsió que va fallar.

Així, el major ha explicat que van anar complint totes les instruccions de la fiscalia del mes de setembre, des de la 2 a la 5. La sisena, del 26 de setembre, ordenava perímetres de 100 metres a les escoles, també les privades, per impedir la votació, i que es requisessin els ordinadors. Trapero ha explicat que van exposar els seus dubtes legals sobre el fet de precintar centres privats o endur-se ordinadors sense ordre judicial, i dubtes operatius sobre el número d'agents necessaris i els cadenats per tancar-les. La instrucció no havia de fer-se efectiva fins el 29 de setembre, però abans, el 27, va arribar la interlocutòria del TSJC. Segons Trapero, aquesta ordre anul·lava totes les instruccions de fiscalia, cosa que Carballo ha posat en dubte.

La interlocutòria, segons l'exmàxim responsable del cos, no permetia als agents desallotjar els col·legis oberts el cap de setmana de l'1-O on no se celebressin activitats preparatòries del referèndum. Així ho van entendre la resta de cossos, ha explicat, la fiscalia i el TSJC, que no van fer cap requeriment en contra. A més, en aquell moment el coordinador del dispositiu policial, Diego Pérez de los Cobos, ja estava al capdavant «per bé i per mal», i el comissari Ferran López el va informar de les actes aixecades a les escoles, unes 4.000. Ha reconegut que no era habitual una organització massiva d'activitats a les escoles un cap de setmana electoral, però ha assegurat que era «difícil distingir» les activitats ordinàries de les convocades específicament per evitar el tancament policial dels centres. Els Mossos pensaven que les actes i el manament que les escoles es buidessin a les 6 del matí de l '1-O serien «dissuasives», però només 240 escoles van deixar d'obrir. «Pensàvem que el treball previ tindria més efecte», ha admès.

Trapero ha assegurat que en 110 col·legis, la policia catalana va intervenir i va vèncer la resistència passiva, tancant col·legis i retirant les urnes, però ho ha dit basant-se en les actes policials, sense que es coneguin imatges d'aquestes intervencions. En total es van decomissar 434 urnes, algunes de les quals ja eren plenes, però ha recordat que el dispositiu dels altres cossos també preveia aquesta possibilitat per invalidar el referèndum «i no per aparentar».

Sobre el dispositiu policial per al mateix dia 1 d'octubre, el màxim responsable del cos ha explicat que van decidir tenir «ulls» als 2.300 col·legis electorals, i per això es va decidir enviar-hi una parella d'agents de seguretat ciutadana a cadascun. Això, segons Carballo, va generar queixes al fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, però el coordinador del dispositiu, Pérez de los Cobos, no s'hi va oposar. No obstant això, la prefectura dels Mossos va decidir activar 800 agents més, en un cos «ja tensionat», activant agents que normalment no es mobilitzen en operatius de carrer, com els d'investigació criminal, policia científica, oficines o Divisió d'Afers Interns. Això va permetre arribar als 7.850 agents activats per a les votacions, més uns 3.000 més per mantenir les comissaries en funcionament.

Sobre la relació amb De los Cobos, ha explicat que ell es va oposar inicialment al fet que un coordinador extern dirigís les operacions dels Mossos, recordant que la policia catalana no havia demanat auxili a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. En una d'aquestes trobades, a més, Trapero va avisar que les actuacions policials davant de més de dos milions de votants «se'n podien anar de les mans» si hi havia algun incident. De los Cobos li va respondre que això no podia servir «d'excusa» per no actuar. Trapero ha dit que allò era inacceptable, que no era una excusa, sinó complir la llei.

Quan va explicar la discussió als comissaris de la prefectura, Ferran López es va oferir per anar a les següents reunions, i Trapero va acceptar l'oferiment per tal de rebaixar la tensió. En el judici ha admès que potser es va equivocar.

El fiscal li ha qüestionat que es destinessin més agents a les eleccions del 21-D que a l'1-O, però Trapero li ha recordat que ell ja no era el màxim responsable del cos en aquelles eleccions al Parlament de finals del 2017, perquè el govern espanyol l'havia destituït via l'article 155. En tot cas, ha dit que «fa molts anys que no es posen dos agents a cada col·legi electoral». Segons ell, en les eleccions habituals treballen uns 3.000 o 3.500 agents, i per això considera «estrany» el dispositiu del 21-D. Així, Trapero ha explicat que en aquells comicis es van treballar unes 80.000 hores en dobles torns, mentre que l'1-O es van treballar més de 90.000 hores en torns únics de dotze hores.

El fiscal també li ha qüestionat que el Pla Àgora, actiu del 30 d'agost al 15 d'octubre, no preveiés cap dispositiu específic pel dia 1 d'octubre. Trapero ha al·legat que ell no va redactar el pla i que el motiu d'aquesta absència s'hauria de preguntar a qui el va redactar.

Nega seguiment a cossos estatals

Trapero també ha negat que agents dels Mossos fessin seguiments o tasques d'espionatge cap a la Policia Nacional o la Guàrdia Civil. De fet, ha remarcat que part del Pla Àgora tenia com a missió la protecció d'edificis oficials, també comissaries dels cossos estatals, on a partir del dia 3 d'octubre hi va haver concentracions. Així, s'ha desmarcat de la teoria del fiscal que els Mossos volien informar de la sortida d'unitats operatives del cos l'1-O. A més, Trapero ha afegit que, com a conseqüència que el mecanisme de coordinació «no va funcionar», el comissari Ferran López «va donar la indicació de tenir informació d'on estaven actuant» els cossos estatals «per no anar allí, però no per espiar a ningú».

També ha negat que facilités informació a l'expresident Carles Puigdemont sobre quin era el col·legi més adequat per anar a votar. «Si algú ho va fer, que jo entenc que és incorrecte, ho haurà d'assumir», ha reblat.

Admet actituds «impresentables» puntuals

El fiscal ha carregat contra «l'absoluta passivitat» d'alguns binomis a les portes dels col·legis. Trapero ho ha negat amb caràcter general, però ha admès alguna actitud «impresentable». És el cas de dos agents que va veure per televisió mentre actuaven a primera hora en un col·legi de la Regió Central. «Li vaig dir a López que truqués al cap de la regió perquè el que estaven fent aquests agents era impresentable», ha assegurat.

Dos dies després de l'1-O, Trapero va demanar obrir una investigació interna perquè els caps regionals fessin arribar aquelles conductes que consideraven que no havien seguit les indicacions de la cúpula. Tot i això, el major ha assegurat que alguns vídeos que s'han vist «estan fora de context», ja que recullen «un mínim de l'actuació policial d'una patrulla de 12 hores i no tot és el que sembla».

»Mai es va modificar cap acta original»

Pel que fa a les actes dels Mossos als col·legis, Trapero ha negat que es modifiqués cap d'original, sinó que dies després es va fer una revisió per fer-les «més rigoroses». En alguns casos, ha remarcat, les dades eren pitjors, motiu pel qual no tenia sentit «voler fer trampa».

Pel que fa al paper de les Brigada Mòbil, els antidisturbis dels Mossos, Trapero ha justificat a preguntes del fiscal que no van actuar en cap col·legi l'1-O perquè es van dedicar a protegir manifestacions, el partit del Barça-Las Palmas o protegint edificis de l'estat davant de la previsió que hi hagués concentracions aquell dia a la tarda. «Es va optar per tenir la Brimo agrupada per si hi havia algun element greu», ha afegit.