Pere Soler diu que ni ell ni Forn van influir mai en l'actuació policial dels Mossos l'1-O

L'exdirector general dels Mossos d'Esquadra Pere Soler ha assegurat aquest dijous que ell mai va rebre cap «ingerència» per part de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn sobre el paper de la policia catalana en l'1-O i ell mateix tampoc va donar cap «instrucció» als comissaris del cos. Segons ell, les declaracions públiques de Forn sobre el posicionament dels Mossos en el referèndum eren les mateixes que les del Govern, però l'exconseller també va voler tranquil·litzar els sindicats policials assegurant que mantindria el cos al marge de l'activitat política del Govern. «Tothom sabia on eren els Mossos, una cosa són les declaracions i l'altra els fets, tothom sabia que aniríem a eleccions o al 155», ha explicat. «Al Departament d'Interior ningú va fer res per a la celebració del referèndum», ha assegurat.

En resposta a l'interrogatori del fiscal, Soler ha explicat que va ser director general de Serveis Penitenciaris entre el 2013 i el 2016. El nou conseller d'Interior del Govern Puigdemont, Jordi Jané, li va proposar ser director de la Policia, però ell va rebutjar l'oferiment perquè el director d'aleshores, Albert Batlle, ho feia «bé». Tot i així, va dir que si el càrrec quedava vacant li tornessin a plantejar. El juliol del 2017, quan Forn va ser nomenat conseller i Batlle va dimitir, li van tornar a plantejar el nomenament, i Soler va dir que si no hi havia cap altre candidat, acceptaria el càrrec.

Abans de ser nomenat, l'octubre del 2016, quan el PSOE va decidir abstenir-se en la investidura de Mariano Rajoy, va fer un tuit dient que li feien «pena» els espanyols per seguir tenint un govern del PP, però ha aclarit que ho va dir en el sentit de saber-li greu. El 4 de juliol del 2017, quan es va presentar el referèndum al TNC, també va fer un tuit dient que els catalans acabarien votant en un referèndum d'independència i ningú ho podria evitar. «Jo no tenia cap càrrec públic ni sabia que el tindria», ha recordat. Segons ell, el tuit i el posicionament dels partits independentistes era pressionar perquè el govern espanyol accedís a fer un referèndum pactat. Per això, considera que les manifestacions públiques de Forn sobre el paper dels Mossos l'1-O no pretenien influir en el cos, sinó que eren un posicionament polític.

Quan ja era director dels Mossos, el 31 de juliol del 2017, va fer un tuit dient que els Mossos complirien la llei, recordant la primacia de la carta de drets fonamentals de la Unió Europea sobre la Constitució Espanyola, que s'ha d'interpretar segons la legislació internacional. En aquella ocasió, el major del cos, Josep Lluís Trapero, li va demanar que no fes tuits com aquells perquè podien ser malinterpretats.

Sobre les seves funcions en el cos, ha explicat que ell només supervisava l'actuació de la Divisió d'Afers Interns (DAI) i era informat dels plans operatius d'ordre públic i seguretat ciutadana, però no sobre les funcions de policia judicial. Ell era el responsable en matèria de contractació, personal i pressupost, i per això també li traslladaven les necessitats de recursos humans i materials com a policia judicial.

Així, per exemple, després de la segona instrucció de la fiscalia del setembre del 2017 es van ampliar la jornada dels agents. «La dependència judicial prima sobre la dependència orgànica, això ho sap tothom», ha dit. «Nosaltres vam posar tots els efectius que teníem; era un dispositiu de tots els cossos de seguretat, posem la jornada de 8 a 12 hores, es treuen tots els caps de setmana i tots els permisos per assumptes propis», ha explicat. «Vam posar tot el cos a disposició de les instruccions, primer del fiscal i després de la magistrada», ha completat. En tot cas, ha dit que a ell no li tocava valorar si les ordres fiscals o judicials es podien complir o no.

20-S des del despatx de la direcció general

Pel que fa al 20-S, Soler ha respost al fiscal que va tenir coneixement de les actuacions de la Guàrdia Civil a través de la ràdio mentre es desplaçava cap al seu despatx a la Direcció General de la Policia. I que va ser des d'allà que va seguir tota la jornada, a través dels mitjans de comunicació, ja que va creure que no era convenient que ell es desplacés al centre de comandament que s'havia organitzat. També ha dit que no era la seva responsabilitat autoritzar la concentració, ja que depèn d'una altra direcció general del Departament.

Soler ha assegurat que va saber posteriorment a aquell dia que l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez tingués un paper de mediació. «El veig per la televisió, però no sé quin paper se li demana per part dels Mossos», ha explicat. De fet, ha remarcat que l'actuació de la policia catalana estava «en mans de l'operatiu», que no va saber que Forn li va demanar a Trapero que parlés amb Sànchez, i que no va saber fins al matí següent de les «dificultats» que va tenir la comitiva judicial per sortir de la conselleria.

També ha limitat molt la seva relació amb Jordi Sànchez, de quan ell era director general de Serveis Penitenciàries i l'expresident de l'ANC era adjunt al Síndic de Greuges. El fiscal li ha replicat que Soler va trucar dues vegades a Sànchez el 30 de setembre del 2017 i una l'1-O. Soler ha dit no recordar haver parlat amb ell el dia abans del referèndum, i que en tot cas devien ser «en resposta a una trucada d'ell», i que l'1-O a la tarda hi va parlar un moment per un problema que tenia l'ANC amb una tarima que va muntar a la plaça Catalunya.

L'exdirector general dels Mossos ha justificat les gestions que va fer després de rebre una petició per part d'alts càrrecs d'ERC al Govern per protegir-los després de l'exposició pública a què van ser sotmesos per la seva detenció el 20-S perquè «se sentien amenaçats». Va rebre una trucada per part del director general de Patrimoni, Francesc Sutrias, i afectava també el número dos de Vicepresidència i Economia en aquell moment, Josep Maria Jové. Soler ha explicat que no es van acceptar mesures de protecció d'aparells electrònics ni es van posar escortes, sinó «com a molt, contra-vigilància, com es feia amb altres polítics d'altres partits». Soler s'ha desvinculat de l'escombrada al despatx de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell. «No en tenia coneixement, només m'interesso pel que es vehicula a través meu, en aquella època va ser el cas de Sutrias i també gent del PP i Cs», ha reblat.

Assegura que no va votar l'1-O per no «perjudicar» els Mossos

L'exdirector general de la Policia, Pere Soler, ha assegurat que l'1-O no va votar perquè no volia que això «perjudiqués» la imatge dels Mossos. «Pel meu càrrec, vaig entendre que no havia d'exercir el meu dret a vot», ha dit, «en cap cas volia que, encara que fos un gest simbòlic, pogués perjudicar el cos, que estava actuant com a policia judicial». El fiscal Miguel Ángel Carballo li ha recordat que ell militava en un partit que demanava el vot, però Soler li ha replicat que en aquell moment exercia com a director general. Durant la seva declaració a l'Audiència Nacional, ha afirmat que «ningú» li va demanar que fes cap «acte il·legal», que si no hauria dimitit, i que «se sabia quina era la posició dels Mossos respecte a l'1-O i la DUI».

El fiscal Miguel Ángel Carballo ha interpel·lat Soler sobre per què no havia demanat a Carles Puigdemont que no se celebrés el referèndum en el mateix sentit que ho fa el major Josep Lluís Trapero en la reunió del 28 de setembre del 2017 al Palau de la Generalitat. «Com ho faig, sent un alt càrrec del Govern?», ha respost, «la posició del Govern és pública i notòria». Soler ha defensat que ja estava complint amb el requeriment que tenia del TC per paralitzar accions per a la celebració del referèndum dins de les seves «competències» com a director de la policia.

Carballo li ha demanat si no hauria servit fer un comunicat, com a director dels Mossos, per intentar evitar el referèndum. «Jo faig el que he de fer», ha dit, «quan la mesura m'afecta a mi, com la meva destitució, l'accepto». Però considera que el que no podia era «desautoritzar el president». «En un govern normal no té cabuda, perquè és un superior jeràrquic i jo un alt càrrec de Govern», ha reblat.

Soler sabia que Trapero estava en contra de la celebració del referèndum «per les dificultats que hi podia haver», que aquesta posició «no era cap secret» i que «mai se li va demanar que estigués a favor o que desobeís cap instrucció fiscal o judicial». De fet, ha recordat que el major el va alertar de possibles escenaris amb «algun incident d'ordre públic» i que li havia demanat una reunió al conseller. Posteriorment, ha respost al fiscal, Soler no es va interessar pel resultat de la reunió.

L'1-O es va fer un «sacrifici ingent»

Soler ha defensat que l'1-O el cos dels Mossos d'Esquadra va fer un «sacrifici ingent» amb el dispositiu que va posar en marxa, amb uns 8.000 efectius. El fiscal ha comparat aquestes dades amb la del número d'agents desplegats en unes eleccions, però Soler ha argumentat que, en uns comicis electorals, «es treballa en dos torns» perquè «s'ha de donar als mossos l'oportunitat d'anar a votar». A més, ha insistit en què era un dispositiu «conjunt» amb la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.

Desconeixia el pla de detenció del Govern

L'exdirector també ha remarcat que desconeixia el pla de la prefectura dels Mossos per detenir Carles Puigdemont i la resta del Govern un cop aprovada la DUI.

El TJSC era qui havia de dictar el pla contra l'1-O

L'exdirector de la policia ha defensat que havia de ser el TSJC qui havia de dictar el pla per impedir el referèndum. Soler considerava que la fiscalia no tenia competències perquè estava aplicant una mesura cautelar que vulnerava drets i les havia de prendre un jutge. Per això, va demanar al conseller que emprengués accions contra el ministeri públic. De fet, el Govern va presentar una querella contra la fiscalia.