Pérez de los Cobos: «Si hagués tingut el comandament, hagués apartat Trapero»

El coronel de la Guàrdia Civil i coordinador del dispositiu de l'1-O, Diego Pérez de los Cobos, ha negat que tingués funcions de comandament i ha dit que, si n'hagués tingut, la seva primera decisió que hauria pres hauria estat «apartar» el major Trapero, a qui ha acusat de «posar pals a les rodes» a l'hora d'impedir el referèndum. Durant la seva declaració com a testimoni a l'Audiència Nacional i a preguntes del fiscal, Pérez de los Cobos ha assegurat que Trapero no va col·laborar ni tampoc va «demanar ajuda». A més, ha dit que Trapero, « a quatre dies» de la celebració del referèndum, va dir en una carta que els mitjans que tenien els Mossos eren suficients. De los Cobos ha insistit que ell només tenia tasques de «coordinació» i que el pla d'actuació dels Mossos el van decidir «ells i només ells».

No tenia funcions de comandament. Aquesta és la versió que el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos ha mantingut durant la seva declaració com a testimoni al judici contra l'excúpula dels Mossos d'Esquadra. A preguntes del fiscal Miguel Ángel Carballo, Pérez de los Cobos ha assegurat que a ell se'l va nomenar «coordinador» però que si hagués comandat l'operatiu, la primera decisió que hauria pres hauria estat «apartar» Trapero, a qui ha acusat de «posar bastons a les rodes» en les actuacions per impedir el referèndum. «Jo no tenia facultat de comandament i no vaig tenir incidència en el pla d'actuació dels Mossos. Ells i només ells van decidir el pla d'actuació», ha assegurat.

En aquest sentit, Pérez de los Cobos ha dit que mai va donar cap ordre a ningú, que no tenia capacitat per fer-ho i que la funció que «tenia encomanada» estava centrada en «posar en comú, establir un fòrum de comunicació, que els tres cossos coneguessin la situació a la qual s'enfrontaven, tractar d'harmonitzar les tasques i crear mecanismes de coordinació mutus». Una tasca, d'altra banda, «similar a la que ja feia de manera ordinària».

Pérez de los Cobos ha dit que el fet que a ell no fos un dels destinataris de la interlocutòria del TSJC «és una prova més» de la limitació de funcions que tenia. Com també ho és, ha dit, que no el convoquessin a la reunió on es va lliurar. També ha dit que no tenia cap «autoritat disciplinària» i que ho prova el fet que quan ell li va dir a Trapero que el pla d'actuació no li semblava bé, el major va dir que no permetia que li donés instruccions. En aquest sentit, ha detallat que Trapero va recriminar la fiscal superior que el coronel li donés instruccions i que el fiscal li va respondre que qui donava les instruccions era ell.

«Hauria imposat els meus criteris»

El coronel de la Guàrdia Civil també ha dit en aquest sentit que si hagués tingut funcions de direcció no hauria permès que Trapero discutís davant seu sobre els criteris d'actuació. «Hauria imposat els meus criteris. No hagués permès la discussió. No hauria permès que assistís a reunions de coordinació i tampoc que el dia 29 hagués confeccionat el pla d'actuació», ha remarcat. En aquest sentit, ha afirmat que les pautes eren «antagòniques» a les que apareixien a la instrucció de la Secretaria d'Estat del mateix dia».

«Cap afany de col·laboració»

Pérez de los Cobos no només ha acusat Trapero de posar «bastons a les rodes» a l'hora d'impedir l'1-O sinó que també ha dit que mai va notar cap «afany de col·laboració» per la seva part ni tampoc va demanar «ajuda». El coronel ha posat com a exemple d'això el fet que no assistís a les reunions de coordinació, tot i que el fiscal superior li demanés en almenys una ocasió. En aquest sentit, Pérez de los Cobos ha contraposat la seva posició amb la del número dos de Trapero, Ferran López. «Tenia una actitud més col·laboradora. En el tracte i l'ambient no hi havia tanta tensió», ha dit.

«Va dir que els Mossos t

enien els mitjans suficients»

El coordinador del dispositiu ha explicat també que durant la primera reunió de coordinació del 25 de setembre –a la qual Trapero va acudir-, va demanar al major dels Mossos que definís «les necessitats» que el seu cos podia necessitar, tenint en compte que estaven arribant reforços de Guàrdia Civil i CNP a Catalunya. «Em va contestar que les tindria i que, de fet, ja ens les havia donat el conseller Forn», ha dit. Pérez de los Cobos ha atribuït aquesta cita a les declaracions que uns dies abans havia fet Forn afirmant que «els Mossos tenien recursos suficients per afrontar la situació i que no necessitaven reforços».

De fet, ha dit que Trapero va reforçar aquesta posició a la carta que va entregar a la fiscalia superior de Catalunya on «a banda d'argumentar en contra de la meva designació, també inclou un paràgraf on diu que Catalunya no ha demanat cap tipus de suport perquè els Mossos tenen els mitjans suficients». «Estem parlant de quatre dies abans del referèndum», ha remarcat.

Pérez de los Cobos ha defensat també que sempre es va oposar al pla presentat pels Mossos. Que així ho va fer a la reunió del 23 de setembre i que no tindria sentit que dos dies després, el dia 25, l'hagués «beneït». «Hi ha testimonis d'això», ha afegit.

Els Mossos no van canviar el pla inicial per l'1-O tot i que el fiscal ho va demanar

El tinent coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, que va coordinar el dispositiu policial de l'1-O, ha testificat aquest dilluns al matí a l'Audiència Nacional, durant el judici al major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i a l'excúpula de la Conselleria d'Interior, que ell va criticar des del primer dia el pla de la policia catalana per impedir el referèndum, i que està convençut que els Mossos no el van canviar tot i l'ordre de l'aleshores fiscal superior, José María Romero de Tejada. Segons ell, el pla estava pensat per un esdeveniment massiu legal i per evitar desordres públics, però no un referèndum il·legal. A més, creu que l'important va ser l'actitud dels agents, més que el número de policies.

En diverses respostes àmplies a preguntes molt genèriques del fiscal, i recordant sovint els fets provats de la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O, Pérez de los Cobos ha criticat l'actitud dels Mossos, sobretot del seu major, i ha considerat que van mantenir una actitud «equidistant» entre los ordres de jutges i fiscals i les ordres del Govern, que alhora era l'organitzador del referèndum que la policia havia d'impedir. «Em semblava perillosíssim, perquè llençar un missatge d'equidistància a l'opinió pública no ajudava a solucionar el problema», ha argumentat. També ha criticat que els serveis jurídics de la Generalitat analitzessin la suposada legalitat de l'ordre de la fiscalia.

En el mateix sentit, li va cridar l'atenció que mentre els mandats de la fiscalia i del TSJC eren «meridianament clars» sobre l'obligació de la policia d'impedir la votació, els Mossos van «insistir en mantenir la seguretat ciutadana i l'ordre públic», amb «referències constants a la seguretat i l'ordre públic», utilitzant l'esment de la magistrada del TSJC de mantenir la convivència ciutadana. En canvi, en el pla no apareixien referències tant taxatives a l'impediment del referèndum.

Aquesta sensació es va refermar el 28 de setembre en la reunió extraordinària de la Junta de Seguretat, en la qual, segons De los Cobos, tots els representants de la Generalitat, inclòs Trapero, van situar com a «bé superior» a preservar la convivència ciutadana. Ell mateix li va recordar a l'expresident Carles Puigdemont que el mandat del TSJC era clar i la seguretat ciutadana no podia servir «d'excusa» o «pretext», però Trapero no li va donar suport explícit. «El major estava completament alineat amb els arguments dels convocants de l'activitat il·legal», ha criticat. De fet, l'exconseller Joaquim Forn va reiterar, com ja havia fet per carta al ministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido, que els Mossos no necessitaven el suport de Policia Nacional ni Guàrdia Civil, i Trapero no el va contradir, ha assegurat De los Cobos.

En aquella reunió de la junta, la part catalana va dir que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil només actuarien a requeriment dels Mossos, però el mateix De los Cobos va recordar que això era així fins la instrucció 6 de la fiscalia, però la instrucció 7 introduia la possibilitat que els cossos estatals actuessin per «iniciativa pròpia» en cas que l'ordre de la fiscalia no s'estigués complint. «La subsidiarietat de les forces de seguretat de l'estat havia desaparegut», ha dit De los Cobos, i ha afegit que la interlocutòria del TSJC no canviava els aspectes nuclears de les ordres anteriors de la fiscalia. El coordinador policial també ha criticat que la reunió pretengués dissenyar els criteris d'actuació policial de l'1-O, cosa que ha comparat amb el fet que un piròman dissenyés un dispositiu de bombers per apagar un incendi forestal.

Preguntat sobre si sabia que els Mossos havien advertit el 26 de setembre al Govern dels riscos per la seguretat pública si es mantenia el referèndum, De los Cobos ha dit que ho desconeixia, però ha explicat que el 28 de setembre a la nit, el comissari Ferran López li va explicar la reunió que havia tingut la cúpula del cos amb la cúpula del Govern aquella mateixa tarda.

De los Cobos, a més, està convençut que els Mossos no van modificar el pla, tot i que el 23 de setembre ho havia demanat el fiscal superior. Segons ell, quan la magistrada Mercedes Armas va demanar-li un informe posterior a l'1-O, ell va demanar l'actuació que havia tingut cada cos policial, i Trapero li va adjuntar el pla seguit, que era «igual» que l'inicial. De fet, ha afegit que ni el fiscal superior ni la magistrada li van dir que els Mossos haguessin ampliat en 800 agents el dispositiu, tal com va dir Trapero durant el judici. Sí que li va dir Ferran López, que tenia una actitud «més col·laboradora», ha admès, però també ha reconegut que feia temps que tenien molta «desconfiança» en l'actuació dels Mossos, sobretot per l'actitud «renuent» de Trapero.

Els retrets de De los Cobos al pla inicial dels Mossos es basaven en diversos aspectes. Un inicial era que es dedicaven al diumenge 1-O uns 7.000 agents, menys que els 10.000 d'un dia laborable. En la documentació del pla no apareixia per enlloc l'expressió «impedir el referèndum», i es comparava l'1-O amb les manifestacions de l'11 de Setembre o el 12 d'Octubre, «amb gent a favor i en contra, possibles enfrontaments de grups aïllats de partidaris i detractors; semblava que parlessin d'eleccions o partits de futbol». Hi havia previstos tres nivells d'actuació, i el número d'agents s'incrementava, però no pas als col·legis electorals, sinó a seus de partits, edificis singulars i infraestructures crítiques.

Un dels aspectes més discutits del pla dels Mossos era l'enviament de dos agents de seguretat ciutadana a cada col·legi. Durant el judici al Suprem De los Cobos va dir que no sabia que només anirien dos agents a cada col·legi, però aquest dilluns ha dit que mai van parlar de la qüestió perquè no van entrar en detalls tant concrets de coordinació. A més, ha afegit que els Mossos no els va explicitar que aquests binomis estarien tot el dia a les portes dels centres de votació, cosa que donava una «imatge de normalitat, legalitat i legitimitat» a la votació. Segons ell, el dispositiu va ser molt similar al del 9-N del 2014 i això va ser «perjudicial» per a l'actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

Però De los Cobos ha dit que el principal problema del dispositiu no eren els binomis, que ha recordat que no tots tenien vehicles, sinó els criteris d'actuació «inapropiats», la insuficiència d'efectius, una «generació laberíntica i ineficaç de reforços» i el fet de no activar la Brimo. Tot això, «més pervers encara», segons ell, pel fet de fer públics els criteris d'actuació als convocants i als participants en el referèndum, cosa que vulnerava el secret imposat per la fiscalia, ha dit.

Així, Guàrdia Civil i Policia Nacional plantejaven que els Mossos podien tenir una actitud de col·laboració, d'inhibició o d'obstruccionisme. Pensaven que actuarien entre la col·laboració i la inhibició, però De los Cobos ha dit que van acabar actuant amb «cap col·laboració, la passivitat generalitzada i algun cas d'obstruccionisme». «No pensàvem que arribessin a aquests nivells d'inacció», ha dit.

Si els Mossos haguessin «concentrat» actuacions l'1-O, «l'efectivitat» hauria estat «major»

El coronel de la Guàrdia Civil i coordinador de l'1-O, Diego Pérez de los Cobos, diu que si els Mossos no haguessin disgregat 4.700 efectius en 2.300 punts de votació i haguessin «concentrat actuacions», «l'efectivitat» per impedir el referèndum hauria estat «major». Pérez de los Cobos ha dit també, a preguntes del fiscal, ha dit que creu també que va faltar «voluntat» i que si Trapero hagués dit a l'expresident Puigdemont que «es trobarien els Mossos davant» possiblement no hauria tirat endavant la convocatòria. Pérez de los Cobos ha afirmat també que les actuacions del cos autonòmic anaven més encaminades a facilitar la convocatòria que a impedir-la i que el matí de l'1-O, Guàrdia Civil i Policia Nacional van decidir actuar pel seu compte en veure que els Mossos «no feien res». També ha negat que hi hagués cap ordre per aturar les càrregues i ho ha atribuït a l'augment de la «resistència» i la «violència dels votants i l'esforç «físic» dels agents.