De los Cobos diu que l'actitud dels votants va ser més «virulenta» per la «inacció» dels Mossos

El coronel de la Guàrdia Civil i coordinador del dispositiu de l'1-O, Diego Pérez de los Cobos, assegura que la «inacció» dels Mossos va provocar que l'actitud dels votants fos més «virulenta». A preguntes de la defensa de Trapero, De los Cobos ha insistit que Guàrdia Civil i Policia Nacional van actuar en veure que el cos autonòmic no ho feia i que va ser el «pitjor» dels escenaris possibles. El coordinador del dispositiu del referèndum també ha detallat que, tot i que la interlocutòria de la magistrada del TSJC Mercedes Armas parlava d'un únic dispositiu i «cessava» les instruccions de fiscalia, hi havia uns treballs de preparació. Per això i després d'analitzar la situació prèvia a l'1-O, van considerar que la «intervenció dels cossos i forces de seguretat de l'estat» a banda dels Mossos podia suposar «majors alteracions». «Era millor anar de la mà dels Mossos, encara que anessin al 40% de la capacitat, que en contra», ha dit.

De los Cobos ha insistit durant la seva declaració com a testimoni a l'Audiència Nacional que desconeixia que els Mossos enviarien binomis als centres de votació l'1-O. El coronel ha admès, però, que sospitaven que les dotacions serien de petites dimensions i que contemplaven la possibilitat que els Mossos actuessin per sota de les seves capacitats.

L'advocada de Trapero i Laplana, Olga Tubau, ha preguntat al coronel per què creia que una distribució diferent dels Mossos hauria permès tancar tots els centres de votació si amb «8.000 agents de Guàrdia Civil i Policia Nacional se'n van tancar 113». De los Cobos ha respost que la intervenció dels cossos de seguretat de l'estat es va donar en «la pitjor de les hipòtesis possibles» davant de la «inacció» dels mossos.

«Sabíem que si arribàvem a l'1-O i no s'actuava, no hi havia cap intervenció bona, havíem de triar la menys dolenta», ha dit el coronel. En aquest sentit, ha insistit que van actuar amb «professionalitat i proporcionalitat» i que ho van fer «sabent que seria molt difícil i dur». «Sabíem que no s'aconseguiria l'objectiu últim. No era fer el que volíem sinó el que havíem de fer». De los Cobos ha qualificat la situació «d'extrema» i ha dit que res d'això hauria passat si el cos de mossos s'hi hagués «implicat».

El coronel ha afirmat que davant de la «inacció» dels Mossos, l'actitud dels votants que volien que l'activitat il·legal se celebrés, va ser molt més virulenta».

«De la mà» dels Mossos

Preguntat també sobre perquè la resta de cossos de seguretat no van actuar abans de l'1-O, ha dit que tenint en compte les mobilitzacions que havien tingut lloc els dies previs van considerar que la intervenció de Guàrdia Civil i Policia Nacional abans del referèndum per tancar els locals de votació podia suposar «majors alteracions».

«Els Mossos també van dir que podien assumir-ho i vam decidir que la intervenció de la resta de cossos havia de ser l'últim recurs», ha dit. En aquest sentit, ha afegit que era millor «anar de la mà dels Mossos, encara que treballessin al 40% de la seva capacitat, que anar-hi en contra».

«Hi havia desconfiança»

De los Cobos també ha admès que la interlocutòria del TSJC deixava sense efecte les instruccions de fiscalia, però ha assegurat que hi havia treballs «previs» que, en cap cas, «contravenien els mandats de la magistrada».

També ha insistit que l'actuació dels Mossos en blocs enlloc dels «binomis» hauria estat més efectiva però ha assegurat que en cap de les reunions de coordinació que es van fer entre els diferents cossos es va concretar el nombre d'efectius ni com s'actuaria. «Entre d'altres coses, perquè hi havia desconfiança», ha remarcat.

Tubau també li ha preguntat perquè no va acceptar coordinar l'actuació de l'1-O des del Cecor dels Mossos. De los Cobos ha reiterat la versió que va donar ahir sobre la seva voluntat de «no contaminar» la coordinació però també ha dit que tenien sospites que podia ser «un regal enverinat». En aquest sentit, ha dit que els Mossos van prendre mesures encaminades a «aparentar» però que, en realitat, pretenien permetre el referèndum.

«Hi havia la possibilitat que la nostra presència allà pogués avalar l'adopció d'ordres amb les que no estiguéssim d'acord i que portessin a la inacció», ha dit.

De los Cobos també ha dit que mai va traslladar al fiscal la seva desconfiança cap al major dels Mossos perquè ni ell ni la resta de comandaments pensaven que hi hauria una «inacció absoluta». Malgrat això, ha dit que la instrucció 7 de fiscalia ja «obria la porta» a prendre mesures en cas que el cos autonòmic no actués. «Alguna sospita tenia el fiscal», ha afirmat.

Sobre el pla d'actuació dels Mossos, el coronel ha dit que no li va traslladar al fiscal que no se li havia entregat modificat perquè no era la seva funció i que ell només traslladava el que es deia a les reunions de coordinació. Tot i això, ha admès que «probablement» els plans d'actuació dels tres cossos eren «necessaris» per fer possible la coordinació.

Va ser Nieto qui va ordenar l'actuació policial de l'1-O

El tinent coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, que va coordinar el dispositiu policial de l'1-O, ha assegurat aquest dimarts que va ser l'exsecretari d'estat de Seguretat José Antonio Nieto, qui va ordenar a primera hora del matí d'aquell diumenge que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil es dirigissin als col·legis electorals en veure la suposada «inacció» dels Mossos d'Esquadra. En veure que els Mossos, segons ells, no pretenien impedir les votacions, van decidir no esperar al requeriments de suport de la policia catalana i anar directament a centres de votació prèviament elegits. Això va suposar «trencar la coordinació» amb els Mossos, però «conservar la comunicació» amb el cos, principalment amb el comissari Ferran López, a qui no considerava «la mà dreta» de Trapero ni que li hagués ocultat la veritable actuació de la policia catalana.

De los Cobos ha volgut refermar la idea que ell no tenia capacitat de decisió sobre l'actuació policial, i menys encara sobre els Mossos, tenint en compte els debats jurídics que hi havia hagut sobre la seva figura. De fet, ha dit que tant el fiscal superior José María Romero de Tejada com la magistrada Mercedes Armas i els propis Mossos estaven d'acord en que el tinent coronel no podia donar ordres als cossos policials. De fet, ha arribat a dir que la direcció de l'operatiu era inicialment del fiscal i després de la magistrada, cosa que després ha matisat. Fins i tot ha dit que la coordinació del dispositiu no era d'ell en exclusiva, sinó del seu gabinet. «El comandament és unipersonal, no es comparteix ni es delega, per això es cobra més a finals de mes», ha conclòs.

En respostes a la defensa de Josep Lluís Trapero, De los Cobos ha insistit en assegurar que l'actuació dels cossos estatals estava prevista que fos a requeriment dels Mossos, com s'havia acordat amb la fiscalia, tot i que la interlocutòria del TSJC donava el mateix paper als tres cossos policials. No obstant, ha dit que hi havia «desconfiança» amb la policia catalana, per l'actitud del major Trapero i les declaracions públiques del Govern.

Per això, van mantenir l'esperança en l'actuació dels Mossos fins l'últim moment. «Esperàvem que no posessin tota la carn a la graella, però no pas que deixessin la graella sense carn», ha reblat. Fins i tot els dos dies previs, 29 i 30 de setembre, Guàrdia Civil i Policia Nacional van visitar alguns col·legis electorals per comprovar si s'hi havia organitzat concentracions, però no van desallotjar-los per no provocar incidents «greus» hores abans de l'1-O. «La substitució era l'últim recurs perquè era una decisió que no tenia marxar enrere, i només era en cas de tenir constància del caràcter generalitzat de la inacció», ha argumentat.

Finalment, el diumenge 1 al matí, en veure que els antiavalots dels Mossos no tancaven cap escola, De los Cobos es va reunir amb Nieto i els caps de la Policia i la Guàrdia Civil a Catalunya i van arribar a la conclusió que havien de passar al «pla B», a l'actuació sense requeriment de la policia catalana. L'ordre, però, la va donar Nieto, ja que De los Cobos s'ha descrit en tot moment no pas com un comandament que podia donar ordres, sinó com un coordinador de cossos policials i, com a molt, supervisor de l'actuació dels cossos estatals. En tot cas, ha dit que si els dos cossos estatals no actuaven, «ningú ho faria».

«Li vam donar moltes voltes, va ser una decisió difícil i teníem dubtes que si els Mossos coneixien on operàvem, arribaria als manifestants, com va passar», ha explicat. Per això també van decidir donar la mínima informació als Mossos. El que no ha sabut explicar és per què l'aleshores delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, va fer una roda de premsa a mig matí dient que els cossos estatals havien actuat a requeriment dels Mossos.

Decebuts per l'actuació dels Mossos, De los Cobos va acudir el migdia de l'1-O al TSJC requerit per la magistrada Mercedes Armas, a qui Trapero havia demanat reunir-se per queixar-se de l'actuació dels antiavalots estatals. Tot i les crítiques del major, De los Cobos ha explicat que no va veure «oportú» criticar davant d'Armas l'actitud dels Mossos.

Aquella tarda, el comissari dels Mossos Ferran López va enviar a De los Cobos un llistat amb col·legis tancats. El coordinador policial li va donar les gràcies i li va enviar una «abraçada». Ho ha justificat dient que havien trencat la coordinació, però van voler «conservar una línia de comunicació» amb la policia catalana per no arribar a «mals majors» i perquè els Mossos no anessin més enllà d'on s'havien posicionat. «La situació era greu i l'horitzó que podia venir era pitjor, amb l'amenaça de la DUI, tensió al carrer i sensibilitat a flor de pell d'una gran part de la ciutadania; si això se'ns n'anava de les mans, podia haver-hi una confrontació civil», ha alertat.

«La meva actitud era molt quirúrgica: trencar la coordinació, però limitar els retrets procurant no contaminar la resta i salvaguardar una relació que necessàriament havia de continuar, perquè al contrari arribaríem a dos cossos de seguretat enfrontats als Mossos, cosa que semblava pitjor», ha explicat. «Confiàvem que reconeguessin que s'havien equivocat i tornessin al costat bo», ha afegit.

De los Cobos ha dit que no va demanar al fiscal superior ni a la magistrada del TSJC Mercedes Armas que apartessin Trapero --tal i com ell va anunciar que hauria fet si hagués estat al comandament del dispositiu-- perquè ell no era «qui» per fer una petició així. També ha dit, a la pregunta de Tubau sobre si era possible aturar el referèndum, que «ningú podia saber-ho, seria un futurible».

El que sí que va demanar a Armas, el 28 de setembre a la tarda, després de la reunió extraordinària de la Junta de Seguretat, és que modifíquès la interlocutòria del dia 27 deixant clar que s'havia d'impedir el referèndum, ja que els Mossos i el Govern destacaven molt l'incís que s'havia de fer preservant la convivència ciutadana. Armas li va respondre que no canviaria la interlocutòria, ja que aquest esment no sortia a la part dispositiva, i aquest incís era dir que «l'aigua mulla». Segons De los Cobos, la policia ha d'actuar amb proporcionalitat, oportunitat i congruència, però no ha de fer servir la força només si es veu atacada violentament, sinó també per fer complir mandats judicials, com era el cas.

El coronel diu que no guarda rancor a Trapero

L'advocada de Trapero ha preguntat a De los Cobos si guardava algun tipus de rancor o animadversió cap al major dels Mossos per la seva actuació i per les topades a fiscalia. «No, cap», ha respost el coronel.

La resta de defenses, de Cèsar Puig i Pere Soler, no han formulat preguntes. La vista continuarà aquest dimecres amb el testimoni del comissari dels Mossos Ferran López, mà dreta de Trapero durant aquella època i cap del cos durant el 155.