El Suprem rebutja anul·lar la sentència de l'1-O i defensa que les penes són «proporcionades»
El tribunal presidit per Marchena justifica haver condemnat nou dels líders independentistes per un delicte de sedició
presos polítics, encausats, judici 1-O
La Sala Penal del Tribunal Suprem ha rebutjat anul·lar la sentència de l'1-O i defensa que les penes imposades als líders independentistes són «proporcionades a les greus comissions delictives dels condemnats» i afirma que no s'han vulnerat els seus drets. El tribunal presidit per Manuel Marchena reitera que no s'han «criminalitzat» idees ni vulnerat la llibertat de reunió, manifestació o d'expressió. A la interlocutòria feta pública aquest dimecres, el Suprem insisteix que els fets pels quals se'ls va condemnar van ser «alguna cosa més que una reunió de ciutadans que amb llibertat expressen les seves reivindicacions ideològiques» i que els fets del 20-S i l'1-O «buscaven implementar, en connivència amb les autoritats autonòmiques i líders associatius que han resultat condemnats, una normativa antidemocràtica i inconstitucional».Un cop el Suprem ha resolt els incidents de nul·litat, els condemnats ja poden demanar empara al Tribunal Constitucional.
El Suprem afirma que amb els incidents de nul·litat les defenses fan una «miniaturització de la transcendència dels fets» i «trossegen de forma inadmissible allò que va passar veritablement». El tribunal justifica haver condemnat per sedició en una interlocutòria de 84 pàgines, de la qual Marchena ha estat ponent, en la qual nega que s'hagi ampliat el concepte d'alçament tumultuari i que s'hagi fet una interpretació extensiva del delicte de sedició.
Així doncs, el tribunal presidit per Marchena ha desestimat els incidents de nul·litat per vulneració de drets fonamentals que van plantejar els dotze condemnats i també ha rebutjat el que va plantejar l'acusació popular exercida per Vox. Per tant, confirma la sentència del 14 d'octubre del 2019.
El Suprem va condemnar Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa per sedició i malversació amb condemnes d'entre 13 i 12 anys; a Carme Forcadell, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per sedició amb penes d'entre 11 anys i sis mesos i 9 anys de presó; i a Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó per desobediència amb penes de multa.
«Màxima gravetat»
El Suprem considera que els fets van ser de «màxima gravetat» i utilitza la declaració com a testimoni del major dels Mossos durant l'1-O, Josep Lluís Trapero, durant el judici per argumentar l'«ostensible gravetat de l'il·lícit comès». «El comandament jeràrquicament superior de Mossos d'Esquadra va arribar a manifestar en el judici oral que tenia preparat un operatiu específic per a la previsible detenció del president que, conscient de les conseqüències de la seva actuació va fugir a l'estranger, la qual cosa és sens dubte una mostra de la previsibilitat de la reacció penal», diu el document.
«No és possible afirmar que la sentència la nul·litat de la qual s'insta, condemna per convocar manifestacions pacífiques», diu la interlocutòria. Sobre el 20-S, remarca que el registre judicial es va fer en una «atmosfera de coacció» i que la realització de l'1-O també es va fer «per la via coactiva». «Es tractava d'una conducta de màxima gravetat contra l'ordre públic, però que també afectava l'ordre constitucional» per molt que «la intenció exclusivament fos, per aquest mitjà coactiu, assolir forçades concessions» del govern espanyol en el camí cap a la independència, remarca el Suprem.
Defensa la sedició
El tribunal nega que el tipus penal de sedició tingui una «inconcreció o imprecisió que impedeixi conèixer prèviament l'àmbit del que proscriu», tal com van al·legar les defenses. «Defineix el comportament punible a través de termes que són comprensibles i pertanyen al llenguatge comú», sosté el Suprem, que nega que la condemna per sedició fos imprevisible. «Per satisfer les exigències del tipus penal de sedició, acomodant-nos al principi de legalitat és suficient la pèrdua -actuar fora de les vies legals-, del procediment ordenat als il·lícits i inconstitucionals objectius».
Proporcionalitat de les penes
«El que implica la gravetat que justifica la sanció penal proporcionada és que, a través de les convocatòries enjudiciades, es va propiciar un aixecament, en plena coordinació amb les autoritats autonòmiques, que dificultava o feia ineficaces les resolucions judicials, implementava una normativa autonòmica anticonstitucional adoptada -però ja suspesa- i aconseguia que el referèndum il·lícit se celebrés tot i la prohibició judicial», afirma. També defensa que les condemnes sí que van tenir una individualització i justifica que Oriol Junqueras tingués la pena més elevada.
Veu «irrellevant» l'error sobre Bassa
El Suprem ha considerat que té una «radical irrellevància» l'error sobre Dolors Bassa que conté la sentència, en la qual l'identifica com a titular del departament d'Ensenyament quan només era consellera de Treball. Segons la interlocutòria, «l'error material» té manca de transcendència, no justifica anul·lar la sentència i el rectifica sense modificar la condemna imposada a Bassa.
Ja poden anar al TC
Els incidents de nul·litat plantejats pels dotze líders independentistes eren un pas previ a presentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional (TC). El recurs al TC serà el següent pas obligat per presentar recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).