López diu que hi va haver «desatenció formal» a les peticions de Guàrdia Civil el 20-S

El comissari dels Mossos Ferran López assegura que hi va haver «desatenció» per part dels Mossos a les peticions «formals» que la Guàrdia Civil va fer durant els registres del 20-S. El número 2 de Trapero durant aquella època ha dit, en canvi, que les que es van fer per via telefònica van tenir resposta «immediata». «Vistes totes les ordres, comunicacions i la resposta formal: només puc arribar a aquesta conclusió», ha dit. El comissari ha afegit que el llenguatge de les respostes era breu i, fins i tot, «un punt displicent». A preguntes del fiscal Pedro Rubira durant la seva declaració com a testimoni, però, López ha volgut restar importància a aquest fet i ha insistit que aquell dia va atendre diverses peticions i que tot plegat no va tenir «cap importància» en l'operatiu.

Com ja havia explicat anteriorment a la mateixa Audiència i al Suprem, López va tenir coneixement dels escorcolls del 20-S cap a les 8.15 hores quan anava a treballar. La comunicació informal a través del telèfon no li havia arribat. Poc abans, havia arribat a la sala de comandament la petició formal, però era «genèrica» i sense especificar les ubicacions. El comissari ha dit que visualitzant només les peticions formals de la Guàrdia Civil i les respostes de la sala de Mossos es podria concloure que hi va haver «desatenció» per part de la policia catalana, perquè les respostes eren molt breus i trigaven una hora en efectuar-se. No obstant això, ha dit que l'important eren les comunicacions no formals, que li feien a ell per telèfon, i que eren respostes immediatament fins i tot abans que arribessin les peticions formals, cosa que no va passar a primera hora d'aquell dia.

En concret, López i el coronel que fa de número 2 de la Guàrdia Civil a Catalunya van parlar prop de 40 cops aquell dia, principalment per quatre peticions sobre la Conselleria d'Economia: entrada dels detinguts, protecció dels vehicles, visualització de les càmeres de seguretat i sortida de la comitiva judicial.

López ha explicat que ell estava en contacte amb la intendent Teresa Laplana, però sobretot parlava amb el cap dels antiavalots per avaluar cada situació concreta. Aquest li va dir que era impossible fer arribar els vehicles policials amb els detinguts fins la porta, tot i que podrien fer un cordó de seguretat per entrar a peu. També li va dir que no es podia accedir als vehicles de la Guàrdia Civil i per això van decidir vigilar-los amb la càmera de l'helicòpter. El cap de la unitat de mediació va ser qui li va assegurar que la sortida de la lletrada del jutjat d'instrucció número 13 per una terrassa i el Teatre Coliseum era «segura, ràpida i fàcil», tot i admetre que no era la «via natural, la que es mereixia» la lletrada i la que més agradava a la policia catalana, tot i ser la millor solució en aquell moment.

Sobre la interlocució amb Jordi Sànchez, aleshores president de l'ANC, ha explicat que la policia catalana sempre està obligada a identificar interlocutors amb «ascendència» sobre els manifestants per «intentar arrencar-li una solució positiva».

Ja de matinada, amb la concentració desconvocada, el «perfil» dels manifestants va canviar, i quedava «el pitjor de cada casa».

López ha relatat també que el 19 de setembre, durant el registre a la seu d'Unipost, la Guàrdia Civil va demanar suport als Mossos perquè la comitiva judicial entrés i sortís, i els antiavalots van haver d'actuar davant de centenars de persones que intentaven bloquejar els accessos.

El pla de l'1-O fixava una «dotació mínima»

El comissari dels Mossos Ferran López diu que el pla de l'1-O potser no incloïa el concepte «binomi» però que, en qualsevol cas, fixava una «dotació mínima» d'agents. A preguntes del fiscal, López ha assegurat que al document podia haver-hi «confusió» sobre si es parlava de «binomi, parella o dotació» però ho ha atribuït a un «problema semàntic» que potser va generar «expectatives diferents». En aquest sentit, el comissari ha insistit que el pla detallava que s'enviaria una «unitat mínima» a cadascun dels 2.300 centres de votació per fer complir les instruccions de fiscalia i el TSJC. També ha dit que comptaven amb 7.800 agents –de seguretat ciutadana i ordre públic- i que se sobreentenia que els binomis estarien tot el dia als centres de votació. Entre d'altres coses, ha dit, perquè hi havia problemes de «mobilitat» i que per dur-los a cada centre es van haver d'utilitzar, fins i tot, microbusos.

López ha admès que el pla dels Mossos de l'1-O potser no incloïa el terme «binomis» i que no recorda si es parlava de «dotació» però ha dit que, en qualsevol cas, es fixava una «unitat mínima» a cada centre de votació. El comissari del cos ho ha dit durant la seva declaració com a testimoni a l'Audiència Nacional i a preguntes del fiscal Pedro Rubira. López ho ha atribuït a un «problema semàntic» que podia generar «interpretacions o expectatives» diferents però ha dit que, sigui com sigui, el document deixava clar que hi hauria agents a cadascun dels 2.300 centres de votació i que serien dotacions de petites dimensions.

El comissari també ha dit que es va acordar que serien agents de seguretat ciutadana però que no es va concretar com anirien vestits. «Són agents que van amb l'uniforme reglamentari no són d'ordre públic», ha dit. El fiscal també li ha preguntat si es va detallar quantes hores es quedarien als centres de votació i López li ha respost que no ho va concretar però que les ordres judicials fixaven que «el compliment fos durant tot el dia».

En aquest sentit, ha dit que es podia entendre que les «parelles» es quedarien als 2.300 punts tota la jornada. Entre d'altres coses, ha dit, perquè hi havia problemes de «mobilitat» i que per situar els agents a cada punt de votació es van haver d'utilitzar, fins i tot, microbusos perquè no hi havia prou vehicles.

El que va ser número 2 de Trapero ha assegurat que el pla es va modificar en dues ocasions. Que inicialment preveia uns 7.000 agents i que el primer canvi va servir per incrementar la dotació amb 800 més, amb un total de 7.800 –de seguretat ciutadana i ordre públic-. La segona modificació incloïa la participació dels 6.000 agents de Guàrdia Civil i Policia Nacional.

Les fases del dispositiu

López també ha detallat que el dispositiu preveia que la primera actuació fos dels Mossos a través dels binomis en cada centre de votació. En cas que aquests agents no poguessin actuar amb les «eines» que tenien, s'havia de fer comunicar a l'òrgan de coordinació regional que és qui s'encarregava d'enviar reforços d'ordre públic. «Si això tampoc era suficient, s'articulaven els serveis centrals per comptar amb efectius de Guàrdia Civil i Policia Nacional», ha dit el comissari. López ha insistit que, malgrat l'ordre d'actuació pactat, la resta de cossos estaven «habilitats» per actuar «com ho van fer».

El comissari dels Mossos també ha mantingut que hauria estat molt millor que els cossos de seguretat de l'Estat haguessin estat al Cecor dels Mossos durant l'1-O i ha afegit que, de fet, s'ha fet així des del Consell de Ministres del 21-D del 2018 a Barcelona. «Els passos haurien estat més breus i més àgils», ha dit. Amb tot, López ha reiterat que el dispositiu de l'1-O no tenia precedents.

«Ningú pot estar satisfet»

D'altra banda, ha recordat que els agents de seguretat ciutadana van tancar 24 centres de votació i que a través de la ARRO se'n van clausurar 110 més. «En total, 134», ha dit. Preguntat pel fiscal sobre si li semblava suficient la dada, ha admès que estava per sota de les «expectatives». «És evident que el dispositiu no va donar resposta suficient a la interlocutòria de la magistrada i crec que ningú pot estar satisfet des del punt de vista numèric», ha insistit.

En aquest sentit, però, ha remarcat que la coordinació «es va trencar» el matí de l'1-O i que, per tant, al dispositiu previst hi faltava «una peça». També ha dit que desconeixia que hi havia una ordre de l'aleshores secretaria d'Estat de Seguretat fixant la prioritat d'actuar entre les 7 i les 10 hores.

L'ARRO i la Brimo, activades

López també ha detallat que l'1-O totes les unitats d'ARRO estaven activades i que la Brimo estava al 80%. En aquest sentit, ha dit que no se li van encarregar actuacions als centres de votació sinó que van considerar que calien «unitats de reserva» davant de nous fronts. «No volíem hipotecar la brigada mòbil», ha afegit. En canvi, ha entonat un mea culpa per haver

mantingut efectius d'aquesta unitat al partit Barça- Les Palmes, que es va jugar a porta tancada. «Va ser un error», ha afegit.

López també ha tornat a negar seguiments a Guàrdia Civil i Policia Nacional. «És absolutament impensable, no té sentit ni cap finalitat», ha assegurat. En aquest sentit, ha assegurat que el dia del referèndum no consta que cap comitiva polític tingués problemes per arribar a cap punt on va actuar. «No cal que li digui que a Catalunya tallar carreteres ha esdevingut un esport nacional, si fos olímpic en seríem campions i no n'hi va haver ni un l'1-O», ha insistit.

El «pla» per detenir Puigdemont

El fiscal també li ha preguntat si coneixia el suposat pla per detenir l'expresident Carles Puigdemont. López ha dit que sí tot i que ha assegurat que no constava per escrit. En primer lloc, ha detallat, per «un tema de confidencialitat» i, en segon lloc, perquè el pla el coneixia un «numero reduït de comandaments». López també ha dit que veient la situació que hi havia abans de l'1-O, ja preveien que els podia arribar alguna ordre de detenció de «qualsevol responsable polític».