Què canviarà amb el Brexit a partir d'aquesta mitjanit?

Quan els rellotges marquin la mitjanit avui a Brussel·les, el Regne Unit deixarà de formar part de la Unió Europea (UE), un canvi que alterarà profundament l'escenari polític i econòmic del país però que, a la pràctica, els ciutadans i les empreses a penes percebran fins l'any 2021.

Londres continuarà complint les regulacions de la UE i contribuint al pressupost comunitari durant els pròxims onze mesos, un període de transició durant el qual ha de forjar una nova relació tant amb el bloc comunitari com amb la resta del món.

Des de demà ja no hi haurà eurodiputats britànics al Parlament Europeu, ni seient per al cap de Govern del Regne Unit, el conservador Boris Johnson, en les reunions de líders. Els britànics abandonaran així mateix les agències tècniques i les magistratures reservades per a ells en el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

En clau nacional, Johnson abolirà el Ministeri del Brexit, un gest amb el qual vol recalcar que ha complert el seu objectiu de materialitzar la sortida de la UE, encara que les complexes negociacions amb Brussel·les sobre la futura relació bilateral encara estan per començar -previsiblement a principis de març-.

D'aquest diàleg depèn l'incert escenari que s'obrirà l'1 de gener de 2021, la data en la qual el Regne Unit començarà a exercir realment com un país independent de la UE.

Fins llavors, les quatre llibertats de circulació del mercat únic -de mercaderies, persones, serveis i capitals- continuaran vigents en sòl britànic.

Canvis per als europeus al Regne Unit

Els prop de 3,8 milions d'europeus que resideixen al Regne Unit, així com aquells que arribin al país durant aquest any, poden sol·licitar l'estatus d'assentat o preassentat, que protegirà després del Brexit els seus drets adquirits.

A partir de 2021, quan acabi la lliure circulació de persones entre el Regne Unit i la UE, els comunitaris que vulguin viatjar o residir al país hauran de complir les normes migratòries que estableixi el Govern britànic.

El Govern encara no ha fet públics els detalls de la seva futura llei d'immigració, encara que l'informe d'un comitè assessor en matèria migratòria ofereix pistes sobre els seus possibles plans.

Aquest document preveu dues vies per a sol·licitar el permís de residència al Regne Unit. Aquells que arribin amb una oferta de treball haurien de tenir assegurat un salari mínim -actualment els extracomunitaris necessiten cobrar més de 30.000 lliures anuals (35.400 euros) per a obtenir el visat-.

Els qui tinguin intenció de viatjar al Regne Unit per a buscar treball, en canvi, haurien de sotmetre's a un sistema de punts similar al d'Austràlia, la legislació que serveix de referència a Johnson.

Sota aquest règim, els immigrants han de superar un llindar determinat de punts, que s'atorguen en funció de criteris en l'àmbit educatiu, nivell de renda, domini de l'idioma, edat i altres factors.

Canvis per als britpanics a la UE

Els prop d'1,3 milions de britànics que viuen en altres països de la UE tampoc percebran grans canvis fins al desembre vinent.

Una de les poques transformacions tangibles per a ells serà que el Govern recuperarà enguany el color blau dels passaports britànics, en lloc del bordeus de la UE, una mesura merament simbòlica, però molt celebrada pels partidaris del Brexit.

Els 27 socis de la Unió s'han compromès a mantenir els drets adquirits dels britànics que ja viuen en aquests països després del Brexit, si bé cada Estat ha de regular de manera independent el seu nou estatus legal.

Aquests arranjaments nacionals complicaran que els britànics residents en un país comunitari puguin canviar la seva residència de manera automàtica a un altre, per exemple entre França i Alemanya.

Els jubilats britànics que ja estan retirats en països de la UE tenen assegurada una pensió actualitzada per a tota la vida. No obstant això, la retribució d'aquells que arribin al seu país de destinació després de desembre de 2020 dependrà dels arranjaments als quals arribi el Regne Unit amb els respectius Estats.

Canvis per a les empreses

Les importacions i exportacions de mercaderies a través del canal de la Manxa, així com l'accés recíproc de les signatures de serveis, continuaran sense friccions almenys durant els pròxims onze mesos.

Londres vol pactar amb Brussel·les un acord de lliure comerç que asseguri els intercanvis sense aranzels a partir de l'1 de gener de 2021, però al mateix temps manté la seva intenció de divergir gradualment de les regulacions de la UE, la qual cosa pot enverinar les negociacions.

La UE ha advertit que és «impossible» aconseguir un acord comercial complet en el termini previst, però el primer ministre britànic ha recalcat que no té intenció de sol·licitar una pròrroga.

L'objectiu de Johnson de comerciar amb zero tarifes però divergint de la normativa comunitària implica que podrien establir-se nous tràmits i controls en les duanes, la qual cosa podria perjudicar especialment les empreses que mantenen cadenes de producció a banda i banda del canal de la Manxa.

En el sector financer, Brussel·les ha d'estudiar si accepta un règim d'equivalència perquè els bancs, les asseguradores i la resta de signatures de la City de Londres puguin continuar accedint als seus clients continentals.

En la negociació amb la UE, el Regne Unit tractarà de fer valer el preuat accés a les seves aigües pesqueres i al seu mercat laboral com a palanca per a afavorir els seus interessos.