L'AN no accepta com a prova la carta en què Trapero assumia la investigació del 'procés'

El tribunal de l'Audiència Nacional que jutja el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i l'antiga cúpula de la Conselleria d'Interior no ha acceptat com a prova un comunicat intern del cap del cos del 2015 en què assumia la responsabilitat de la investigació de qualsevol delicte relacionat amb el procés independentista. La fiscalia ha demanat incorporar-lo aquest mateix dilluns després que el tinent coronel Daniel Baena, cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, el posés com a exemple de la suposada connivència de la cúpula policial amb el referèndum de l'1-O.

El 9 de novembre del 2015 el Parlament va aprovar una resolució que donava inici a l'anomenat procés de 'desconnexió' de Catalunya. Dies abans, el 4 de novembre, l'aleshores fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Javier Zaragoza, que després va estar al judici del Suprem, va ordenar als tres cossos policials que li aportessin totes les investigacions que fessin sobre el procés i relacionat amb els delictes de desobediència, sedició o rebel·lió. Baena ha explicat que Trapero, en la seva suposada estratègia per aparentar que s'investigava però en realitat no fer res per impedir l'avenç del 'procés', va enviar, l'11 de novembre, un comunicat intern a tots els agents on es responsabilitzava d'aquestes investigacions i ordenava centralitzar-les.

En el comunicat, que es va conèixer públicament l'endemà, Trapero deia que ell concentraria totes les possibles investigacions i actuacions del cos en relació a suposats delictes de desobediència, sedició o rebel·lió comesos per ciutadans catalans no aforats, arran de la suspensió per part del Tribunal Constitucional de la resolució rupturista del Parlament. Així, ell seria qui comuniqués a l'Audiència Nacional espanyola qualsevol possible indici de delicte i assumiria personalment les possibles responsabilitats d'aquesta actuació policial.

Després de recordar l'escrit que la Fiscalia de l'Audiència Nacional va enviar a la policia espanyola, la Guàrdia Civil i els Mossos, Trapero deia que «atesa la complexitat i especialitat que poden comportar les tipologies penals plantejades, en tots els supòsits i sense excepció, qualsevol acció que correspongui realitzar als Mossos haurà de ser elevada per la cadena jeràrquica de comandament, que assumirà les decisions sobre les actuacions que s'hagin de dur a terme en cada cas; la cadena s'ha d'elevar necessàriament i sempre fins al comissari en cap». Així, tots els atestats i informes relatius a aquesta qüestió havien de passar primer pel comissari en cap, que decidiria què, com i quan s'envia a l'Audiència Nacional i a la fiscalia. Tot seguit, Trapero assegurava que les eventuals responsabilitats seran assumides exclusivament pels comandaments i en última instància pel mateix cap. El sindicat majoritari del cos, el SAP, va agrair aquesta posició de Trapero.

Aquest comunicat, segons Baena, és una demostració més de la connivència que, segons ell, tenia la cúpula del cos amb el procés sobiranista. De fet, ha lamentat que des del novembre del 2015 fins l'octubre del 2017 cap de les investigacions dels dos cossos estatals coincidissin amb investigacions de la policia catalana.

Sobre el dispositiu del 20-S, ha dit que no era habitual activar recursos antiavalots de la pròpia Guàrdia Civil, però aquell dia ja van preveure que hi hauria concentracions. No obstant això, ha admès que no va ser fins poc abans de les 8 del matí que van dir als Mossos d'Esquadra que necessitarien suport per actuacions «a Barcelona», escorcolls que no van concretar fins que ja havien començat. Sobre les diverses peticions de suport dels Mossos a la Conselleria d'Economia, Baena ha dit que no van rebre resposta «satisfactòria» tot i demanar un perímetre de protecció.

Arran d'aquells escorcolls es van trobar el document 'EnfoCATs' i l'agenda Moleskine de Josep Maria Jové, que, segons ell, confirmaven les seves investigacions inicials. Tot i que el document 'EnfoCATs' apuntava els Mossos com una estructura d'estat ja preparada, ha admès que l'agenda constatava que la posició de la policia catalana era la de respectar la legalitat espanyola. Per enfortir el cos com a estructura d'estat, Baena ha dit que el nomenament de Trapero com a major, «blindava» i «cohesionava» el cos, justament pocs mesos abans del referèndum. A preguntes de l'advocada de Trapero ha hagut d'admetre que el nomenament el va fer l'aleshores director dels Mossos, Albert Batlle, que havia estat membre del PSC.

Però el comandament de la Guàrdia Civil ha posat sobretot la posició de Trapero des del 2015 com a suposada prova que el cap del cos prioritzava la cadena de comandament orgànica per sobre de la judicial. També ha lamentat que moltes ordres judicials acabessin en mans de persones que no formaven part de la policia judicial, cosa que significava que les investigacions policials arribaven a coneixement dels impulsors del referèndum.

Aquesta estratègia, segons Baena, es va tancar amb el comunicat del 2 d'octubre del 2017 de Trapero a tot el cos on felicitava els agents per la seva actuació el dia anterior. «Això era l'essència de tot: aparentar que complien de forma general les ordres com volien», ha conclòs.

«Teníem por que els investigats ho sabessin abans»

El tinent coronel que va investigar l'1-O també ha dit que no confiaven en el cos dels Mossos arran d'un correu on Cèsar Puig informava l'exsecretari general d'Economia, Josep Maria Jové, sobre l'escorcoll que la Guàrdia Civil va fer a la seu d'Unipost a Terrassa el 19 de setembre. «No teníem la certesa que la pràctica judicial arribés a bon port per por que els investigats ho sabessin abans», ha dit. Per això, ha afegit, no els van avisar dels escorcolls previstos el 20-S, com va ordenar el magistrat del jutjat d'instrucció 13. Tot i que el jutge va demanar que li portessin davant d'ell qualsevol agent que impedís els escorcolls, Baena ha admès que no ho van haver de fer perquè no es va donar el cas.

Baena ha afirmat també durant la seva declaració que durant l'1-O hi va haver més comunicacions entre els binomis i el centre de comandament dels Mossos informant sobre la presència dels cossos policials que per fer peticions de suport d'ordre públic. «Fins i tot hi ha casos en que es demanava als propis veïns que alertin als Mossos de la nostra presència», ha dit. En aquest sentit, ha dit que Trapero va ordenar durant la reunió per exposar les pautes d'actuació del cos el dia del referèndum que s'informés sobre els moviments dels cossos de seguretat de l'estat.

Carta de Puigdemont a Trapero

D'altra banda, el tribunal també ha rebutjat incloure una carta que Puigdemont hauria ordenat a la seva secretària que enviés a Trapero el 20 d'octubre del 2017. La fiscalia ho ha demanat argumentant que es troba a la causa del Suprem i que va ser pública però les defenses s'hi han oposat al·legant que no s'havia inclòs en el temps processal oportú. També que es veu vulnerat el dret de defensa.

A la missiva, que Baena ha pogut llegir en part, l'expresident feia referència a una suposada trobada a porta tancada, però a preguntes de la defensa del major no ha quedat clar que hi assistís Trapero. Segons ha llegit Baena, Puigdemont li deia a Trapero que per a ell «és un orgull la policia que dirigeix». «T'ho dic no només com a president sinó també com a ciutadà i com a pare de dues nenes que encara es pregunten perquè feia falta tanta violència a la seva escola», diu en referència a l'1-O. «Han après de manera traumàtica que a Catalunya tenim una policia totalment diferent. L'estimen i a la vegada la respecten», ha detallat Baena. La presidenta del tribunal, Concepción Espejel, però, l'ha interromput.

Baena ha arribat poc abans de les 9 del matí a la seu de l'Audiència Nacional a San Fernando de Henares, quan la porta encara era tancada, però li han obert immediatament, i això li ha permès esquivar la majoria de càmeres de fotos i televisió, que encara no havien arribat. Com ja va passar en el judici al Suprem, i a petició de la fiscalia i l'acceptació per part de les defenses, la magistrada presidenta ha acordat que la declaració dels guàrdies civils i policies nacionals es pugui sentir per la senyal institucional, però no es podrà veure la imatge del testimoni interrogat.