El número 2 de Baena creu que Trapero assessorava el Govern però que «potser no n'era conscient»

El número 2 de Baena, l'agent N29100C, creu que Trapero assessorava el Govern en «matèria de seguretat» tot i que admet que «potser no ho feia de manera conscient». El comandant de la Guàrdia Civil que va fer de secretari dels atestats que van servir de base per la causa del Suprem contra els líders independentistes ha dit durant la seva declaració a l'Audiència Nacional que de la investigació es desprèn que des de Mossos algú assessorava al comitè estratègic i que aquest algú seria el major. També ha afirmat que no veia «normal» que els atestats policials que es feien durant la campanya pel referèndum passessin per «serveis jurídics». «No és habitual», ha afirmat.

El comandant de la Guàrdia Civil i secretari dels atestats que van servir de base per la causa del Suprem ha assegurat aquest dimarts durant la seva declaració com a testimoni que creu que Trapero assessorava el Govern en temes de seguretat, tot i que ha afegit que «potser no n'era conscient».

Preguntat sobre el fiscal Miguel Ángel Carballo, el número 2 de Baena ha dit que de la investigació feta en el marc del document EnfoCATs, es desprèn que «algú dels Mossos» feia tasques d'assessorament al comitè estratègic. Ho dedueix, ha detallat, per la figura del major «que té una sèrie de connotacions» i que «és de caràcter vitalici». «L'escenari es va preparant», ha afegit.

També ha reiterat, com ja va fer al Suprem, que als Mossos els preocupava la seva imatge abans i després de l'1-O i que no veia normal que els atestats policials que es van fer durant la campanya del referèndum passessin pels serveis jurídics. Ha dit que no era «habitual» i ha posat com a exemple el cas d'una patrulla que hauria intervingut «només» una carta de publicitat d'un estand on es feia publicitat sobre la votació.

D'altra banda, s'ha mostrat sorprès per algunes de les informacions que van localitzar al correu de Trapero i que formen part dels anomenats «informes d'intel·ligència». Entre ells, n'ha destacat un del 10 de d'agost del 2017 on es parla dels dies 6 i 7 de setembre com la data d'aprovació de les «lleis de desconnexió», tot i que aquesta informació ja s'havia fet pública en aquell moment. «Ens va sorprendre veure que tenien aquesta informació», ha insistit.

El 20-S

El número 2 de Baena també ha assegurat que la «dimensió» que va prendre el registre d'Economia el 20-S no es podia comparar amb cap altre en el qual hagués participat i ha acusat als Mossos de no atendre les peticions. En aquest sentit, ha dit que els requeriments per escrit – a través dels canals formals- que es van fer des de primera hora del matí perquè les peticions in situ no s'atenien. «Així ho van explicar els responsables de l'operatiu», ha remarcat.

El secretari d'atestats també ha dit que no entenia que Junqueras acudís aquell dia al Departament amb el seu escolta «sense problemes» i que «en canvi, no fossin capaços de posar un cordó policial». Sobre el paper de Jordi Sànchez, aquell dia, ha dit que els responsables de l'operatiu li van traslladar que tenia un paper «preponderant» i que els va ser presentat com a «mediador».

D'altra banda, ha assegurat que Trapero traslladava informació rellevant a l'exconseller Forn, Cèsar Puig i Pere Soler. «Entenem que com a policia judicial no s'haurien d'enviar», ha dit. Malgrat això, ha precisat que el major també va enviar-los les pautes d'actuació dels Mossos l'1-O i que no hi va haver «feedback».

'EnfoCATs'

El secretari dels atestats ha donat molta importància al document 'EnfoCATs', trobat el 20-S a casa de Josep Maria Jové, perquè corroborava algunes de les seves sospites, però també ha admès que el pla inicial va variar arran del creixement de la CUP en les eleccions del setembre del 2015.

Les investigacions prèvies a l'1-O

Arran de la petició que la Fiscalia de l'Audiència Nacional va fer el novembre del 2015 als tres cossos policials, la Guàrdia Civil va començar a investigar qualsevol aspecte relacionat amb el procés independentista, i es va basar en la seva experiència prèvia en l'organització de la consulta del 9-N del 2014, sobretot el seu finançament. En aquest sentit, ha explicat que mai van coincidir en les investigacions amb els Mossos d'Esquadra, però sí algun cop amb la Policia Nacional.

Les entrades al CTTI

La investigació es va centrar en empreses públiques de la Generalitat, el CTTI i la Conselleria d'Economia, després que el juny del 2017 l'àrea de processos electorals passés de la Conselleria de Governació al departament liderat per Oriol Junqueras. Al CTTI hi van entrar diversos cops: el 20-S per ordre del jutjat d'instrucció 13 i el 30 de setembre per ordre del TSJC, dia que van localitzar un call-centrepreparat per rebre trucades d'incidències i resultats del referèndum. Aquestes entrades van permetre a la Guàrdia Civil intervenir milers de correus electrònics de diversos alts càrrecs de la Generalitat, com el president Carles Puigdemont, exconsellers, la cúpula d'Interior o el mateix major Trapero.

Aquest dimarts també ha declarat un guàrdia civil que va fer el peritatge dels vehicles de la Guàrdia Civil danyats el 20-S davant d'Economia, i un altre que va analitzar les converses entre mossos l'1-O. Demà està previst que declarin diversos agents de la Guàrdia Civil i dels Mossos.