L'Audiència Nacional vol embargar els comptes de Gonzalo Boye per una condemna del 1996

L'Audiència Nacional ha acordat fer «efectius els embargaments» i «aprofundir en la recerca patrimonial» de l'advocat Gonzalo Boye perquè s'executi el pagament de la indemnització que li va ser imposada en ser condemnat pel segrest a les mans d'ETA de l'empresari Emiliano Revilla el 1988.

La secció primera penal de l'Audiència Nacional ha adoptat aquesta decisió en una interlocutòria, a la qual ha tingut accés Efe i ha avançat eldiario.es, en la qual rebutja que la reclamació d'aquesta indemnització hagi prescrit. La resolució compta amb el vot discrepant d'un dels cinc magistrats que la subscriuen, Ramón Sáez Valcárcel, que sí que entén prescrita la reclamació.

Boye, conegut per ser advocat de Carles Puigdemont i Quim Torra, va al·legar la prescripció quan Revilla va demanar en 2019 l'embargament dels saldos del seu compte corrent i sobre la part proporcional del salari percebut com a empleat del bufet d'advocats que comparteix amb la seva dona, així com els pagaments percebuts per les seves aparicions televisives, «i de la quantitat que per qualsevol concepte percebi del Col·legi d'Advocats de Madrid».

La resolució, de la qual ha estat ponent el magistrat Francisco Javier Vieira, recorda que Boye va ser condemnat en 1996 «com a autor responsable d'un delicte de detenció il·legal, a la pena de 14 anys, 8 mesos i 1 dies de reclusió menor i al fet que indemnitzés, en forma conjunta i solidària amb la resta dels acusats, a Sr. Emiliano Revilla Sanz en la quantitat de 200 milions de pessetes».

Una vegada ferma la sentència, en 1997 se li va requerir la indemnització a la qual havia estat condemnat, al que va manifestar que era insolvent.

Ja el 2001, Boye va sol·licitar el pagament fraccionat de la indemnització, a raó de 2.500 pessetes mensuals, si bé en una posterior compareixença el seu defensa va manifestar que anava a presentar escrit per a dir que la quantitat que abonaria mensualment serien 5.000 pessetes.

Un any després, es va aprovar el seu llicenciament definitiu per al 7 de desembre de 2002 per compliment de condemna, i en 2003 es va acordar l'arxiu definitiu de les actuacions.

L'Associació Víctimes del Terrorisme va demanar després que es practiquessin actuacions d'esbrinament patrimonial respecte dels acusats, i el 2008 se'l va informar que havien estat «declarats insolvents i que no constava cap pagament a compte de la indemnització fixada en sentència».

En mancar de legitimació respecte a l'acció civil nascuda del fet il·lícit, es va donar trasllat al Ministeri Fiscal «perquè instés el que al seu dret convingui» i mesos més tard, la Fiscalia «va interessar que s'esbrinés la situació patrimonial dels penats, amb la finalitat que es fes efectiva la responsabilitat civil».

Per a això, es va oficiar al Cos Nacional de Policia perquè recaptessin les dades personals dels penats (DNI o passaport) per a recaptar informació tributària d'aquest.

Després d'obtenir-la, la Fiscalia va informar el 2009 que procedia mantenir la resolució d'insolvència acordada en el seu moment perquè de la documentació aportada de l'Agència Tributària no es deduïa que la situació patrimonial dels condemnats hagués variat.

El 2018, Revilla es va personar en aquest procediment i va sol·licitar «l'embargament sobre els saldos de compte corrent i estalvis bancaris» dels seus segrestadors.

Es va acordar llavors «procedir a l'esbrinament patrimonial dels penats i decretar l'embargament pertinent a fi de fer front a la responsabilitat civil», però abans es va preguntar a Revilla «si havia arribat a percebre cap quantitat com a indemnització, al que va respondre negativament» en un escrit del 14 de febrer de 2019.

A l'abril d'aquest any, Boye es va oposar a aquesta executòria al·legant la prescripció de la responsabilitat civil des de l'any 2002.

La Sala tanmateix ha descartat que això sigui així i analitza «si pot entendre's prescrita l'acció per a reclamar el pagament de la indemnització fixada» davant el «dret a percebre aquesta indemnització».

«De fet -indica la interlocutòria-, el legislador ha previst exclusivament una sola causa de finalització de l'execució forçosa, en disposar que «només acabarà amb la completa satisfacció del creditor executant».

A més, afegeix, les actuacions denoten que el termini de prescripció, de ser aplicable, hauria quedat interromput per les actuacions tendents a esbrinar la situació patrimonial d'aquest penat.

El termini aplicable en aquest cas seria el de 15 anys, i abans que hagués transcorregut quan va ser dictada la sentència ferma va ser requerit el pagament al condemnat, «manifestant ser insolvent», després en 2001 va demanar fraccionar-ho i «aquests oferiments» constitueixen actes interruptius de la prescripció.

«De manera que a partir del moment en què es van produir va tornar a iniciar-se un nou termini prescriptiu de quinze anys», sosté la Sala.

Al marge que el nou esbrinament de béns, la Sala indica que de l'investigat fins al moment s'ha pogut saber que «en l'exercici 2007 havia realitzat autoliquidacions per ingressos de 469,44, 813,57, 478,53, 737,23, 455,28, 795,12 i 3.934,14 euros, 1.170 euros per percepcions del treball, compres i pagaments per import de 60.369,72 euros, ingressos i pagaments per imports de 39.357,62, 11.844,51, 5.923,73 i 3.243,86 euros», i figurava com a titular d'un pla de pensions per import de 1.761,07 euros