El consum d'animals salvatges a la Xina, centre de les crítiques pel coronavirus

Sopa de ratapinyada? Cobra a la planxa? Licor d'os de tigre? Molts xinesos creuen encara en les suposades aportacions nutritives d'aquestes exòtiques espècies, la venda de les quals ha estat temporalment prohibida al país asiàtic després de la crisi del coronavirus. Però cada vegada són més les veus a la Xina que demanen que aquest veto sigui definitiu.

Les autoritats van decretar a la fi de gener la suspensió del comerç d'animals salvatges després de considerar que l'origen del brot es troba en la mutació d'un virus procedent d'un dels exemplars -el pangolí, segons els últims estudis- que es venien en un mercat de marisc de Wuhan, en el centre del país.

Allí, a més de peix, es traficava de manera il·legal amb carn de rata, paons, llebres recentment sacrificades i fins a cocodrils, testifiquen fotografies compartides en les xarxes socials xineses.

Fins que cessi l'epidèmia, la directiva del Govern prohibeix qualsevol forma de venda d'animals silvestres en mercats, supermercats, restaurants i comerços electrònics, i ordena la posada en quarantena de les seves granges.

Pressió contra el seu comerç i consum

Però això no és suficient: científics, mitjans de comunicació, associacions civils i particulars xinesos han alçat la seva veu per a demanar regulacions permanents, específiques, així com informació més transparent per als consumidors i campanyes de conscienciació que frenin el seu comerç i consum.

Als seus ulls, es tracta d'una pràctica nociva que, a més de problemes sanitaris, crea un ingent mercat negre.

«Segons la llei xinesa, el comerç d'alguns animals salvatges està vetat des de fa dècades, però no hi ha regulacions específiques sobre aquest tema. Hi ha moltes llacunes legals i molts acaben lucrant-se sense haver infringit la llei», comenta a Efe Cathy Cao, investigadora de la ONG Informe de Desenvolupament de la Xina.

Segons Cao, el Govern xinès sí ha realitzat nombrosos esforços per a abordar problemes de seguretat alimentària, però els resultats continuen sent preocupants: «No és clara quina és la definició d'animal salvatge, ni com rastrejar o regular la seva compravenda de manera pràctica», assegura.

Moltes vegades les regulacions queden en mans de les autoritats locals, al que se suma un altre obstacle: que els consumidors no disposen d'informació sobre el que comporta comprar en aquesta mena de mercats, denúncia la investigadora.

«Són necessàries regulacions en les cadenes de subministrament. El consum de carn fresca forma part de la cultura xinesa i això no canviarà. Però la gent hauria de ser més escèptica i preguntar-se d'on vénen aquests animals», assenyala Cao, que demana mesures perquè la seva comercialització, almenys, compleixi amb normes bàsiques d'higiene i innocuïtat alimentària.

Més conscienciació

Molts altres van més enllà i en articles viralitzats en les xarxes socials retreuen als qui consumeixen aquestes espècies: «Com pot menjar ratapinyada? Són el reflex de la mort! Apreciï la vida i digui no», diu el doctor Meng Fanxing en un post des del seu compte de Wechat que acompanya de fotografies del quiròpter servit en sopa.

«Sigues conscient de la naturalesa o seràs castigat», diuen altres usuaris, els qui no obstant això han volgut deixar clar que la ja famosa sopa de ratapinyada no és ni molt menys un plat popular a Wuhan.

En molts restaurants, especialment en el sud del país, aquests animals no apareixen en els menús, i és a través del boca a boca o mitjançant pàgines d'Internet que els interessats descobreixen en quins establiments es poden trobar.

Més enllà de l'especialitat culinària en qüestió, els articles critiquen al concepte mateix de 'yewei' ('gustos salvatges' en xinès), considerat per alguns un símbol de riquesa -són més estranys i cars- i lloat per altres donat el seu presumpte poder curatiu per a sanar una varietat de malalties, com la impotència masculina, l'artritis i la gota.

«Són necessàries campanyes educatives. És de vital importància alterar conceptes erronis àmpliament compartits dins d'algunes comunitats, com els seus suposats beneficis nutricionals», reclama Cao.

Un debat recurrent a la Xina

El debat, en realitat, no és nou, atès que en 2003 es va deslligar una epidèmia similar a la Xina, la Síndrome Respiratòria Aguda Greu, conegut com a SARS, que es va saldar amb majors regulacions d'aquesta mena de mercats en ciutats com Pequín o Cantó, però que van tenir escàs ressò en les zones de l'interior del país.

«La Xina ha de triar entre els interessos d'una minoria, la indústria que es dedica a comerciar amb els animals salvatges i els qui consumeixen aquests productes, i l'interès nacional de la salut pública», afirma un investigador especialitzat en la protecció de la vida silvestre, Peter Li, citat per la cadena estatal CGTN.

Però per a aconseguir un sistema alimentari més segur i aprendre una lliçó sobre aquesta epidèmia fan falta esforços «a llarg termini», i «això ha d'implicar a tots els actors implicats: Govern, ciutadans i sector privat», conclou Cao.