Bankinter, condemnada a pagar 10.000 euros per incloure a un mort en dos fitxers de morosos

Darío (nom fictici) va ser inscrit en dos fitxers de morosos quatre mesos després de morir per un deute que Bankinter mai li va reclamar en vida. El deute del client havia estat contreta per la subscripció de dos contractes de targeta de crèdit que, a més, han estat anul·lats per usuraris. De res va servir que la dona del difunt comuniqués al banc la notícia de la mort als pocs dies que es produís, que s'interessés pels productes que tenia contractats el seu marit i que s'oferís a fer front als pagaments pendents a través de fórmules ajornades. L'entitat financera, que va confirmar la recepció del certificat de defunció i el seu enviament intern al departament corresponent per a la gestió de cobraments, va mantenir durant prop d'un any les dades personals de Darío en aquests registres de solvència, a la disposició de qualsevol operador econòmic interessat.

Segons ha publicat eldiario.es, la jutgessa titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 7 de Port del Rosari, a Fuerteventura, acaba de condemnar a l'entitat financera per vulnerar l'honor del mort. Bankinter haurà d'indemnitzar als seus hereus amb 10.000 euros pels danys morals causats, segons recull una recent sentència que encara es pot recórrer davant l'Audiència Provincial de Las Palmas i que imposa el pagament de les costes processals al banc.

El deute reclamat per l'entitat, certa i reconeguda, s'havia generat a conseqüència de la subscripció de dos contractes de targetes de crèdit que, a més, han estat anul·lats en la mateixa resolució judicial per usuraris, en fixar un tipus d'interès remuneratori (TAE)de fins al 26,82% (en funció de l'operació), més del triple del normal que establia el Banc d'Espanya en les seves estadístiques per als crèdits al consum en el moment de la signatura (finals de 2005 i principis de 2006). La sentència estima en la seva integritat la demanda presentada pels afectats, representats per l'advocat AndrésRoda, i obliga l'entitat a retornar-los totes les quantitats que hagués percebut al marge del capital prestat.

La sentència interpreta la inclusió del mort en el registre de morosos com una mesura de pressió a la família per a cobrar el deute, una actuació «clarament ofensiva per a la memòria del difunt». Abans de fer aquest pas, i segons consta en el relat de fets provats, l'entitat financera havia emprès una agressiva estratègia consistent en una successió de trucades telefòniques «a hores intempestives», des de les 07.00 del matí i «de molt males maneres», en paraules dels afectats, per a reclamar les quantitats pendents de la targeta de crèdit.

En aquestes comunicacions, els representants del banc, que a vegades es presentaven com a advocats, «trivialitzaven la memòria» de Darío en preguntar per ell «a pesar que sabien que havia mort». Amb això, no sols aguditzaven el dolor de la família, sinó que a més creaven «una sensació de sotsobre i desassossec» entre els seus membres, remarca la resolució.

La contundent sentència del jutjatmajorerorecorda que la dona del difunt no sols va acudir a l'oficina de Bankinter en Port del Rosari per a tractar de resoldre la situació, sinó que també es va desplaçar fins a Santa Cruz de Tenerife i va fer gestions telefòniques per a saldar el deute, arribant a oferir, abans que el seu marit fos inclòs en els registres de solvència, una solució de pagament ajornat en sis quotes que no va ser acceptada per l'entitat financera. La resolució també incideix en què el banc «va fer cas omís» a les peticions d'informació que els familiars van cursar per a conèixer tant la quantia del deute com les formes de pagament.

En el seu defensa, Bankinter va al·legar que el mort havia estat donat de baixa en els fitxers de morosos abans que els seus familiars presentessin la demanda. Per a la jutgessa, aquest argument no serveix per a exculpar a l'entitat, ja que quan va adoptar aquesta decisió ja havia transcorregut gairebé un any des de la seva inscripció, per la qual cosa el mal moral «ja s'havia produït». «La indemnització va encaminada a reparar l'honor de l'ofès, en aquest cas la seva memòria, i alleujar el dolor dels seus familiars mitjançant la reparació de la seva reputació», resa la sentència.

La llei orgànica 1/1982, de 5 de maig, permet la protecció de l'honor de les persones mortes. En el seu articulat, precisa que, encara que la mort «extingeix els drets de la personalitat», la memòria del difunt constitueix «una prolongació» d'aquella que també ha de ser tutelada. La part dispositiva al·ludeix a una sentència del Tribunal Suprem d'abril de 2009 que senti com a doctrina que la inclusió indeguda d'una persona en un fitxer de morosos vulnera el seu dret a l'honor, ja que «lesiona la seva dignitat, menyscaba la seva fama i atenta a la seva pròpia estimació».

Enfront de la tesi defensada per l'entitat financera que la Llei de Protecció de Dades no s'aplica a les persones mortes, la jutgessa sosté que els hereus estan legitimats per a exercir accions en defensa del seu honor i recalca que és «intranscendent» que el fitxer hagi estat consultat o no per terceres persones. «El dret a cobrar les quantitats degudes no pot prevaler en tot cas», conclou la resolució. Bankinter ha declinat oferir la seva versió sobre aquests fets.