Judicial
La jutgessa de vigilància penitenciària autoritza el permís de 72 hores per a Cuixart tot i l'oposició de la fiscalia
La magistrada emmarca l'afirmació «ho tornarem a fer» en «una expressió de pensament ideològic»
Cuixart defensa el dret a seguir protestant i alerta que d'aquest judici «depèn la qualitat democràtica de l'Estat»
El jutjat de vigilància penitenciària número 5 de Catalunya ha autoritzat el permís de 72 hores per a Jordi Cuixart aprovat per la Junta de Tractament de Lledoners en un escrit en què rebat els arguments contraris a aquesta sortida de tres dies que havia esgrimit la fiscalia. Entre les seves raons, el ministeri públic remarcava que Cuixart no mostrava «penediment», però la jutgessa li replica que la normativa penitenciària no imposa al condemnat l'obligació de «penedir-se ni de declarar-se culpable». A més, afegeix que no es pot pretendre que Cuixart faci un programa específics «per canviar la seva ideologia política» i emmarca l'afirmació «ho tornarem a fer» en «una expressió d'un pensament ideològic/polític».
La decisió del jutjat de vigilència penitencària és efectiva de forma immediata, tot i que es pot recórrer.
En el seu escrit, la jutge constata que el president d'Òmnium Cultural compleix els requisits de compliment de la quarta part de la condemna i de tenir «bona conducta», i no accepta els arguments de la fiscalia. «No es pot pretendre que la condemna penal s'estengui a una condemna de l'itinerari penitenciari de l'intern, obstaculitzant i impedint situacions de possibles autoritzacions de permisos ordinaris de sortida, obtenció d'altres beneficis penitenciaris i modificacions progressives de la seva classificació, com sembla oblidar el ministeri fiscal», afirma. Segons la jutgessa, aquestes «impediments» serien contraris a l'ordenament jurídic i la normativa penitenciària.
Un dels punts claus de la fiscalia per oposar-se al permís de tres dies era que Cuixart no mostrava «penediment», i citava informes com els psicològics. La jutgessa de vigilància penitenciària també els utilitza per rebatre els arguments del ministeri públic. Per exemple, situa l'afirmació «ho tornarem a fer» com una «expressió d'un pensament ideològic/polític» i considera que la fiscalia «no aprofundeix en el contingut del llibre» que porta aquest títol ni en les manifestacions que s'indiquen en l'informe del psicòleg de Lledoners.
«Legítim» que no mostri penediment
Així, la jutgessa conclou que Cuixart «reconeix els fets delictius però no està d'acord amb la seva qualificació jurídica», i veu «legítim» que no mostri penediment i defensi la seva «innocència». «La normativa penitenciària no imposa l'obligació al condemnat de penedir-se ni a declarar-se culpable i que prescindeixi de la seva declaració d'innocència», assevera.
La magistrada considera que Cuixart té una «actitud favorable» per reconèixer els fets delictius, «responsabilitzar-se'n» i «ser conscient que s'hauria d'haver actuat d'una altra manera».
Sense tractaments específics per sedició
La jutge afegeix que la normativa penitenciària no obliga Cuixart a fer programes específics de tractament que la fiscalia considera que hauria d'estar fent. Per a la magistrada, el president d'Òmnium Cultural té una col·laboració «total» en totes les activitats i «el seu grau de col·laboració amb els diversos professionals i de suport a la resta d'interns és encomiable».
A més, la jutge de vigilància penitenciària remarca que Lledoners no disposa d'un programa específic de tractament per al delicte de sedició. «Podria dir-se que a l'administració penitenciària moderna i actual del segle XXI no existeix un protocol de programació de tractament per a l'específic delicte de sedició, el que potser podria haver proposat en el seu dia el ministeri fiscal i hauria estat potser una aportació pràctica al tema», ha reblat.
De fet, la magistrada considera que «no es pot pretendre, com insisteix el ministeri fiscal», que Cuixart faci un programa específic «per canviar o modificar el seu pensament o ideologia política». Per a ella, que Cuixart vulgui seguir reivindicant «el dret a decidir sobre la situació de Catalunya, de forma pacífica i no violenta», són pensaments «legítims» dins de l'ordenament jurídic. I recorda, a més, que forma part del programa de diversos partits polítics a Catalunya que no han estat declarats inconstitucionals.
La jutgessa afegeix que «la pretensió de rebuig i modificació dels principis, pensaments i voluntats legítims» de Cuixart no es contemplen en la normativa penitenciària ni en la Constitució, i «atemptaria contra els drets fonamentals més elementals».
En el seu escrit, el ministeri públic també comparava la condemna de sedició contra Cuixart amb condemnats per delictes com l'homicidi o l'agressió sexual amb penetració. En aquest punt, la magistrada rebutja «totalment» que la pena per sedició s'hagi «d'equiparar» amb la comissió de delictes «violents i degradants».
«Ús correcte» dels permisos anteriors
La jutgessa valora com a «baixos» els nivells de risc de Cuixart en aspectes com la reincidència delictiva general, la recindicència violenta i el trencament de la condemna. A més, valora positivament que ja hagi fet permisos anteriorment, un d'ells de 48 hores, sense incidències, de manera que està fent «ús correcte dels permisos de sortida concedits», amb «ple suport» de la seva dona.
«Seguiment específic» del permís
Tot i això, la jutgessa de vigilància penitència farà un «seguiment específic» del resultat del permís de 72 hores i demana a Lledoners que informe del resultat de les incidències que hi hagi amb caràcter previ a la proposició d'un nou permís.