Les empreses poden descomptar de la jornada laboral les pauses per fumar o fer cafè

L'Audiència Nacional defensa en una sentència coneguda aquest dimarts que una empresa pugui descomptar del càlcul efectiu de la jornada dels seus treballadors el temps que aquests dediquen a esmorzar, prendre un cafè o fumar un cigarret.

En una sentència datada el desembre passat, la sala social de l'Audiència Nacional desestima una demanda de CCOO davant de Galp, amb la qual mantenia un conflicte col·lectiu.

Entre altres coses, CCOO exigia que es declarés nul el còmput de temps derivat de la implantació del sistema de registre de jornada perquè no afectés les pauses per a fumar, prendre cafè i esmorzar, que fins llavors s'integraven com a temps de treball dins de la jornada i no es fitxava ni es descomptava.

També, que s'eliminés la decisió que el temps invertit a realitzar un viatge de treball no computi com a jornada laboral, i que la consideració d'hores extres fos únicament en els casos en els quals eren autoritzades per la direcció, i no per la seva mera realització efectiva més enllà de la jornada ordinària.

Una vegada comprovat que l'empresa aplicava una jornada laboral de 7,45 hores amb flexibilitat horària per a la incorporació al lloc de treball, l'Audiència Nacional considera provat que en Galp existia un control d'accés mitjançant torns, que únicament s'utilitzava a l'efecte de seguretat i prevenció de riscos de l'edifici, i no de control de jornada.

A Galp «es venia tolerant, per una política de confiança empresarial» que els treballadors sortissin de les instal·lacions per a fumar o per a prendre cafè, sense que l'empresa descomptés aquest temps de la seva jornada, ja que no existia un efectiu control i seguiment de la jornada desenvolupada per cada treballador.

Però Galp pot regular i establir nous temps de no treball que fins ara eren temps inclosos en la jornada de treball «de manera unilateral», assenyala la sentència.

Viatges de treball

Respecte als viatges de treball, l'Audiència sosté que amb anterioritat a la implantació del registre de jornada no ha quedat acreditat que existís condició, pacte o acord col·lectiu que impliqués que el temps ocupat pels treballadors per a desplaçar-se a una altra localitat i tornar el mateix dia es comptabilitzés com a jornada laboral.

Per contra, l'habitual era que pernoctessin a la ciutat de destinació i tornessin l'endemà, moment en el qual es reinicia la jornada laboral.

Quant a les hores extres, l'Audiència Nacional ratifica que han d'estar autoritzades amb anterioritat, i que no n'hi ha prou amb fer-les i després reclamar el seu pagament.