El papa tanca la possibilitat d'ordenar sacerdots a homes casats

El papa Francesc ha tancat la possibilitat d'ordenar sacerdots a homes casats al ni si vulgui esmentar-lo en la seva exhortació sobre el Sínode de l'Amazònia, publicada avui.

Així mateix, en aquest document titulat 'Estimada Amazònia' , encara que Francisco exhorta al fet que les dones tinguin majors funcions a l'Església de la regió, també tanca la possibilitat a la creació de diaconesses.

Els bisbes de les regions amazòniques que van participar en el Sínode de l'any passat havien aprovat la proposta de poder ordenar sacerdots a homes casats i reconeguts per la seva comunitat per a poder celebrar l'eucaristia en els punts més remots de la regió.

No obstant això, el papa Francesc reconeix que és necessari que l'eucaristia arribi a aquests llocs però es limita a demanar que es resi perquè creixin les vocacions i que s'enviïn més missioners en aquestes zones.

En aquest document de 52 pàgines, dividit en 111 punts, el papa recull les seves reflexions després del Sínode dels bisbes que es va celebrar a l'octubre de 2019 i en el qual es van abordar els problemes que travessa la regió amazònica i els seus pobles originaris.

El papa Francesc ja havia avançat aquest dimarts a un grup de bisbes estatunidencs que els qui esperessin un gir històric sobre el tema del celibat quedarien «decebuts».

I és que en el document final aprovat per una majoria de dos terços, l'assemblea dels bisbes proposava, perquè es pugui celebrar l'Eucaristia en les zones més remotes de l'Amazònia, «ordenar sacerdots a homes idonis i reconeguts de la comunitat que tinguin un diaconat fecund i rebin una formació adequada per al presbiterat, podent tenir família legítimament constituïda i estable».

No obstant això, Francisco ni tan sols esmenta aquesta possibilitat i es limita «a exhortar a tots els Bisbes, especialment als d'Amèrica Llatina, no sols a promoure l'oració per les vocacions sacerdotals, sinó també a ser més generosos, orientant als que mostren vocació missionera perquè optin per l'Amazònia».

I recull a peu de pàgina la reflexió realitzada durant el Sínode sobre que «crida l'atenció que en alguns països de la conca amazònica hi ha més missioners per a Europa o per als Estats Units que per a auxiliar als propis vicariats de l'Amazònia».

El papa proposa que existeixin més «diaques permanents i que juntament amb les religioses i els mateixos laics assumeixin responsabilitats importants per al creixement de les comunitats (amazòniques)».

El tema de l'ordenació d'homes casats per a garantir l'Eucaristia en les zones més remotes havia estat el més controvertit d'aquest Sínode amb alguns bisbes llatinoamericans que el veien com una necessitat, mentre que la part més conservadora de l'Església el rebutjava totalment.

Francisco tampoc obre a la creació de les diaconesses, dones que poden impartir alguns sagraments, i ho justifica afirmant que és reductiu pensar que «s'atorgaria a les dones un estatus i una participació major a l'Església només si se'ls donés accés a l'ordre sagrat».

Encara que, el papa sí que exhorta a «estimular el sorgiment d'altres serveis i carismes femenins, que responguin a les necessitats específiques dels pobles amazònics en aquest moment històric», però «que no requereixin» l'ordenació.