El Suprem reconeix el Servicio Social de la Mujer per a comptabilitzar en una jubilació anticipada

El Tribunal Suprem ha reconegut per primera vegada el dret d'una dona a computar el temps que va realitzar l'anomenat 'Servicio Social de la Mujer', vigent de 1937 a 1978, per a aconseguir el mínim de cotització de la jubilació anticipada, com es fa amb la mili dels homes.

La Sala social aplica en la seva sentència la perspectiva de gènere a l'article 208.1b de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS), que contempla que per a acreditar un període mínim de cotització a l'efecte de la jubilació anticipada, es podrà computar el període de prestació del servei militar obligatori o de la prestació social substitutòria amb un límit d'any.

En la seva sentència, la Sala estén aquest dret al Servicio Social de la Mujer -encara que no l'inclogui explícitament la llei- en considerar que una interpretació literal d'aquest article conduiria a una violació del principi d'igualtat de tracte entre dones i homes, i suposaria un tracte discriminatori de les dones.

La resolució atén el recurs presentat per una dona a la qual l'Institut Nacional de Seguretat Social (INSS) va denegar la jubilació anticipada perquè li faltaven set dies per a complir el mínim de cotització obligatòria.

En primera instància, un jutjat social de Barcelona li va donar la raó i va reconèixer el seu dret a la jubilació anticipada, però l'INSS va recórrer i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va revocar aquesta primera sentència, en considerar que les disposicions que regulaven el 'Servicio Social de la Mujer' no obligaven a les autoritats competents «amb vista a una suposada afiliació, alta o cotització».

No obstant això, el Suprem entén que el recurs de la dona ha de ser estimat perquè «el principi d'integració de la dimensió de gènere vincula a tots els poders de l'Estat: legislatiu, executiu i judicial».

La Sala admet que en el nostre ordenament no hi ha cap norma que consideri com a període cotitzat per a la jubilació anticipada el temps en el Servicio Social, però la Llei per a la igualtat efectiva de dones i homes persegueix la igualtat de tracte i d'oportunitats i «és un principi informador de l'ordenament jurídic que ha d'integrar-se i observar-se en la interpretació i aplicació de les normes jurídiques».

«Com a tal, ha de ser el far a la llum del qual s'interpretin les normes», diu la sentència, la ponent de la qual ha estat la magistrada María Luisa Segoviano.

Recorda que tant la mili com el Servicio Social de la Mujer, van ser fixats en un decret d'octubre de 1937 com a serveis obligatoris per a homes i dones.

Aquesta norma va establir el Servicio Social com «deure nacional de totes les dones espanyoles en edat de 17 a 35 anys», i va estar en vigor fins a 1978.

«No cal argüir que a les dones no se'ls podia reconèixer aquest dret (a computar per a la jubilació anticipada) ja que no realitzaven el servei militar», ja que elles estaven obligades a complir el 'Servicio Social de la Mujer', conclouen els magistrats.