Salut
Haver patit càncer de mama predisposa a desenvolupar un càncer ginecològic
Els investigadors han suggerit que s'hauria d'aplicar en la praxi diària un seguiment més exhaustiu d'aquestes pacients
El tractament que podria evitar la quimioteràpia en pacients amb càncer de mama agressiu
Haver patit un càncer de mama predisposa a poder desenvolupar un càncer ginecològic, segons un estudi elaborat amb els registres de càncer poblacionals de Girona i Tarragona després d'analitzar les dades de gairebé 10.000 pacients.
L'estudi, que ha comptat amb la col·laboració de l'Institut Català d'Oncologia (ICO) de Girona i l'Institut de Recerca Biomèdica de Girona (IDIBGI) i que publica la revista 'Clinical Journal of Obstetrics and Gynecology', mostra el risc de diferents tipus de càncer ginecològic en les dones que han patit prèviament un càncer de mama.
L'estudi va analitzar 9.717 casos de càncer de mama diagnosticats entre els anys 1980 i 2014 en dones residents a les comarques de Girona i que van ser seguides fins al mes de desembre de l'any 2015, amb una mitjana de seguiment de vuit anys.
L'estudi va consistir en identificar els càncers ginecològics (vulva, vagina, coll uterí, cos uterí i ovari) que algunes d'aquestes dones van desenvolupar després del seu primer càncer de mama.
Segons l'estudi, a la fi del període de seguiment, un total de 117 dones havien desenvolupat un càncer ginecològic.
D'entre tots els tipus de càncers ginecològics, només es va observar un augment significatiu en el risc de càncer d'endometri, el tipus de càncer de cos uterí més freqüent, que es va veure incrementat més del doble.
Examinat pel subtipus de càncer de cos uterí, es va observar que l'increment de risc es concentrava en els dos subtipus de pitjor pronòstic: en els adenocarcinomes tipus II i en els tumors mixtos epitelials i mesenquimàtics.
De fet, en els adenocarcinomes tipus II el risc va ser el doble que en la població general, i en els tumors mixtos epitelials mesenquimàtics el risc va ser més del triple que en la població general.
Els investigadors, que han obtingut uns resultats similars als estudis realitzats en altres països, han suggerit que s'hauria d'aplicar en la praxi diària fer un seguiment més exhaustiu d'aquestes pacients per permetre un diagnòstic precoç i poder millorar la seva supervivència i qualitat de vida.