El fracàs escolar entre els joves d'origen marroquí duplica el dels alumnes autòctons

Per gènere, la mitjana d'estudiants passa d'estar equilibrada en nivells infantils i obligatoris a estar més desequilibrada a batxillerat i a formació professional.

En concret, d'entre l'alumnat marroquí al batxillerat, un 62,38% són dones i un 37,62% són homes. Per contra, a FP els homes (52,26%) superen lleugerament les dones (47,7%).

El president de la Fundació Ibn Battuta, Mohammed Chaib, ha destacat que el futur d'aquests joves està a les mans del món educatiu però també de les entitats i la societat. «Tothom té molt a dir, són joves d'aquí, catalans», ha remarcat.

«Em sembla molt important pensar que la mentalitat dels marroquins també ha canviat», ha dit sobre el fet que hi hagi més noies que continuïn els estudis postobligatoris.

Causes que influeixen en l'èxit escolar

El sociòleg Adrián Becerra, que ha dirigit l'informe fet per la consultora Sibilare, ha assenyalat que hi ha diversos factors que contribueixen a l'èxit o el fracàs dels joves. Fer servir el català en el dia a dia (més enllà de l'escola), tenir una bona orientació acadèmica o entorn familiar, disposar d'un espai digne a casa on estudiar o tenir un accés fàcil a Internet són algunes variables que condueixen a l'èxit.

En aquesta línia, Chaib ha indicat que la família és «importantíssima» i ha d'entendre «les prioritats» dels seus fills i el valor que aporten els estudis i també ha remarcat com n'és de bàsic tenir un espai per estudiar.

«A més habitatge digne, més èxit escolar, això ho tinc claríssim», ha dit recordant que a casa seva eren vuit germans i que no tothom té una cosa tan «òbvia» com una taula i una cadira.»Són molts factors, no hi ha un factor únic», ha afegit.

El model de reforç escolar

Per tot plegat, ha fet una crida a la societat catalana, les famílies i l'administració perquè es faci un esforç per incorporar els joves. Com a exemple, ha suggerit ampliar a més municipis catalans un programa que la fundació té en marxa des de fa un temps a dos instituts d'Aitona i Seròs.

Bàsicament consisteix en un model en què alumnes d'origen marroquí de batxillerat o de la universitat són les que fan les classes i el suport escolar a la resta d'alumnes. «Les veuen com un referent, com a persones que coneixen», ha explicat Chaib.

«No és que les famílies marroquines no volen que els seus fills estudien, però han de tenir un suport per tirar endavant quan els fills tenen dificultats», ha conclòs.