La carrera pel 5G aixeca preocupacions sobre seguretat i salut a Europa

Washington té en el punt de mira a Huawei, a qui veu com una amenaça directa a la seva seguretat, mentre que Brussel·les manté una posició moderada permetent el seu accés a la xarxa europea però marcant condicions per participar en la construcció d'infraestructures crítiques com poden ser centrals nuclears, aeroports o sistemes financers.

Les dades privades i la informació sensible dels estats no és l'única inquietud a Europa. Un informe de l'Eurocambra publicat fa poques setmanes alertava dels dubtes sobre «l'impacte negatiu» del 5G per a la salut de les persones i el medi ambient per les seves «altes freqüències».

El problema de Huawei

Huawei és el fabricant més gran d'equips de telecomunicacions del món. Aquest gegant tecnològic xinès es troba en una cursa amb les companyies europees Nokia i Ericsson per construir les xarxes de 5G.

En plena guerra comercial amb la Xina, els Estats Units han posat Huawei al centre de la diana i han acusat la companyia xinesa de representar una amenaça a la seva seguretat perquè està obligada a facilitar dades al règim de Xi Xinping.

L'experta en seguretat internacional i geopolítica del German Marshall Fund (GMF) Kristine Berzina veu preocupant que règims autoritaris com la Xina puguin tenir accés a informació o dades personals d'estats democràtics. «Què passa quan la nostra informació es dona a actors que no es comporten com els nostres governs, que no rendeixen comptes ni són transparents?», es pregunta.

A més, remarca que els riscos no venen tant per la dependència als mòbils xinesos, sinó per la inclusió del 5G a les grans infraestructures. «Un cop la tecnologia està dins, treure-la si t'adones que suposa un risc de seguretat és molt car», alerta.

En aquest sentit, assegura que la preocupació sobre els proveïdors xinesos de 5G no és «només de Trump» i que hi ha consens entre demòcrates i republicans sobre els riscos que suposa per la seguretat dels Estats Units.

Així, desvincula l'afer del 5G de la guerra comercial entre Washington i Pequín. «No és una qüestió de competició, sinó de vulnerabilitats fonamentals de seguretat», defensa.

Per la seva banda, l'eurodiputat Ivo Hristov, membre de la comissió d'Indústria de l'Eurocambra encarregada de seguir el desplegament de la xarxa de 5G a Europa, defensa que la política respecte a aquesta tecnologia no s'hauria de fer des d'un «punt de vista ideològic» perquè «la seguretat és un afer global».

La posició de Brussel·les

L'administració de Donald Trump va exigir als països europeus una prohibició total d'accés a les companyies xineses i va arribar a amenaçar amb deixar de compartir informació secreta amb el vell continent. Per la seva banda, Pequín va insinuar revenges econòmiques si es tancaven totalment les portes del mercat europeu.

Finalment, Brussel·les va optar a principis d'any per permetre restriccions a proveïdors de 5G que puguin suposar un «alt risc» per a la seguretat sense mullar-se sobre Huawei.

La Comissió Europea ha confeccionat una guia de mesures per evitar perills com els ciberatacs o les interferències estrangeres, però està en mans de les capitals del bloc decidir quin nivell d'accés permeten a les companyies a la seva xarxa, especialment en sectors vulnerables.

Hristov considera que s'han d'exigir els «mateixos estàndards per a tots els proveïdors, siguin americans, xinesos o europeus». També reivindica el rol de Brussel·les en la qüestió. «Si ho deixem només en mans de cada estat serem més dèbils», apunta.

L'experta del GMF veu encertada la posició de Brussel·les de no assenyalar directament a Huawei i donar unes línies generals que es puguin aplicar a totes les companyies i també a altres sectors. En aquest sentit, apunta que en les pròximes dècades s'obriran nous dilemes similars als del 5G, per exemple, en el camp de la Intel·ligència Artificial.

La «batalla» pels estàndards, més econòmica que geopolítica

Per l'expert en innovació veterà de Silicon Valley i professor de la Universitat de Berkeley Jerome Engel, la «batalla estratègica» per definir els estàndards del 5G pot ser més entre companyies que entre estats. «Pot ser que no sigui tan geopolítica com econòmica, ja ho veurem», apunta.

Engel assenyala que arribar a definir uns estàndards globals serà un «repte» perquè recorda que amb totes les tecnologies sempre hi ha una «guerra pels estàndards». «Això passarà també amb el 5G, però hem de col·laborar perquè si hi ha uns estàndards globals han de ser els millors per a tots», assenyala. Segons l'expert en innovació, la tecnologia 5G «obre una oportunitat molt important».

Dubtes sobre la salut

Les interferències de règims autoritaris no són l'única preocupació sobre el 5G a Europa. L'eurodiputat Ivo Hristov va demanar un informe a l'Eurocambra sobre els perills d'aquesta tecnologia per a la salut. Hristov considera que s'han de considerar «tots els reptes» del 5G, també els que suposa per a la «salut humana» i la «biodiversitat».

Aquesta anàlisi publicada recentment alerta precisament dels dubtes sobre «l'impacte negatiu» del 5G per a la salut i el medi ambient. En concret, el text destaca com diverses investigacions científiques recelen de l'exposició «constant» per a la població a les «altes freqüències» d'aquesta tecnologia.

«Diversos estudis suggereixen que el 5G podria afectar la salut d'humans, plantes, animals, insectes i microbis», assegura l'informe. Tot i això, també reconeix que no hi ha prou evidències, especialment perquè ara mateix no és «possible simular o mesurar acuradament les emissions del 5G al món real».

La Comissió Europea no ha realitzat de moment cap estudi sobre els riscos de salut potencials del 5G, però els investigadors de l'Eurocambra demanen «prudència» amb aquesta tecnologia i més recerca sobre els perills per a la població.