Consum
La justícia europea diu que les hipoteques amb IRPH poden ser abusives
Sentencia que les clàusules han de ser «clares i comprensibles» i insta a «substituir-les» en cas que no ho siguin
La justícia europea diu que les hipoteques amb IRPH poden ser abusives
La justícia europea també deixa en mans dels tribunals espanyol dictaminar si les hipoteques amb IRPH són «clares i comprensibles». Segons el TJUE, les clàusules han de ser «comprensibles» per a un «consumidor mitjà».
«Un consumidor mitjà ha d'estar en condicions de comprendre el funcionament concret del mètode de càlcul referit al tipus d'interès per poder valorar així, basant-se en criteris precisos i comprensibles, les conseqüències econòmiques d'aquestes clàusules», diu la sentència.
La sentència del TJUE segueix, com passa en la majoria dels casos, l'opinió que l'advocat general del tribunal va fer pública el passat setembre. L'advocat general ja va considerar que els préstecs referenciats amb l'IRPH eren «poc transparents» i podien ser abusius, després que un jutjat de Barcelona elevés la qüestió a la justícia europea per resoldre si en aquests casos es pot aplicar la directiva europea sobre les clàusules abusives en els contractes amb consumidors.
Procediments suspesos a l'espera del TJUE
Amb una sentència que obre la porta a què els tribunals espanyols puguin considerar les hipoteques amb IRPH abusives, aquesta decisió pot ser rellevant per aquells procediments que havien quedat suspesos a l'espera de la sentència del TJUE.
Entre aquests hi ha dues demandes col·lectives de l'Associació d'Usuaris Financers (Asufin) contra BBVA i Banc Sabadell presentades a Biscaia i Alacant, una individual contra Kutxabank a Bilbao, una altra contra el Santander a Barcelona i tres contra CaixaBank a Vilanova i la Geltrú, Palma del Condado i Madrid.
Arribada del cas a la justícia europea
El cas dels préstecs hipotecaris amb IRPH ha arribat a la justícia europea després que el jutjat de primera instància número 38 de Barcelona suspengués un procediment sobre aquesta qüestió al febrer del 2018 i elevés al TJUE diverses qüestions prejudicials qüestionant la decisió que havia pres el Tribunal Suprem només tres mesos abans, en la qual deia que utilitzar com a referència l'IRPH no implicava cap abús per part dels bancs.
L'IRPH és un índex oficial elaborat pel Banc d'Espanya i és el segon més utilitzat en les hipoteques a Espanya després de l'euríbor. Es calcula a partir de la mitjana dels tipus d'interès dels crèdits hipotecaris que són atorgats pel conjunt del sector financer, mentre que l'euríbor està relacionat amb els préstecs entre bancs.
Generalment, l'IRPH sempre ha estat superior a l'euríbor, però la diferència es va començar a accentuar en els darrers anys. Amb la crisi econòmica, l'euríbor va començar a baixar fins a assolir mínims històrics, mentre l'IRPH es mantenia estable, cosa que provocava que els clients amb hipoteques amb IRPH paguessin quotes més elevades que aquells que tenien préstecs variables amb referència a altres índexs.
La sentència obre la porta a indemnitzacions milionàries
Segons Asufin, els hipotecats amb l'índex IRPH han pagat un sobrecost de 25.000 euros des del 2004, uns 165 euros de més en les quotes mensuals dels seus préstecs hipotecaris.
El sobrecost total, segons l'associació, es tradueix en un impacte econòmic de 25.000 milions d'euros. Els bancs, però, estimen que la xifra no arriba als 17.000 milions, mentre que Goldman Sachs apunta que l'anul·lació d'aquesta clàusula podria arribar a costar fins a 44.000 milions als bancs.