L'algorisme perfecte: virus+desconfiança=por viralitzada

Virus+desconfiança=por viralitzada; així és com ha descrit el professor de Psicologia José Ramón Ubieto la situació de pànic generalitzat que s'està estenent a causa del coronavirus, encara que és taxatiu: «el pànic es genera i desapareix amb la mateixa rapidesa».

José Ramón Ubieto és professor de Psicologia i Ciències de l'Educació en la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i especialista en l'anàlisi del comportament, i en una entrevista amb EFE analitza com i per què s'estan desencadenant les emocions col·lectives i si estan justificades o no determinades reaccions.

Les autoritats sanitàries desaconsellen l'ús de màscares, però és un dels productes que abans s'han esgotat en les farmàcies; les autoritats desaconsellen fer apilament de productes i garanteixen el subministrament i la distribució, però els ciutadans s'han llançat a fer compres massives, sobretot en les zones més assotades pel virus.

El sentiment de por, segons José Ramón Ubieto, s'ha instal·lat com un temor col·lectiu i està posant de manifest una crisi generalitzada de confiança, perquè en la seva opinió els ciutadans desconfien dels organismes i institucions més autoritzades, com l'Organització Mundial de la Salut, dels polítics i dels mitjans de comunicació.

Al seu judici, totes les crisis són molt difícils de gestionar, i les crisis epidèmiques encara més; «és necessari alertar, però cal evitar sembrar el pànic», i ha incidit en la dificultat que comporta trobar el límit entre una cosa i l'altra.

«L'origen està en el tractament que cada societat fa de la incertesa», ha manifestat a EFE el professor de Psicologia, i ha observat que fa anys aquesta incertesa es resolia «a través de la provisió» però ara la societat ha dipositat tota la seva confiança i les seves incerteses en la ciència i en la tecnologia.

Segons Ubieto, són molts els elements que estan confluint i desencadenant el sentiment de por col·lectiva, i cita la falta de resposta, «de moment», per part de la ciència, l'excés d'informació (segons el professor es bolquen massa dades que no estan convenientment processades i analitzades) i l'«efecte imatge» (carrers deserts, màscares, supermercats buits).

I sobre tots ells, aquest especialista en comportaments cita el de la incertesa; «els primers dies semblava una simple variant de la grip, però sembla que és una mica més«; «els nens, que semblava que no es contagiaven, sí que es contagien».

El comptatge constant de casos «no afegeix cap plus a la informació i contribueix al pànic», segons el professor de Psicologia, qui ha incidit en la importància de la transparència, i en la necessitat de la informació veraç i rigorosa, però considera «un error» proporcionar tota la informació i totes les dades «a cel obert».

Al seu judici, la idea que «la transparència és un valor suprem» és un concepte «equivocat», i ha precisat que totes les dades necessiten ser contrastades, processades i analitzades pels experts abans de ser bolcats per a evitar errors i interpretacions errònies que també contribueixen al pànic.

Tots aquests elements (la incertesa davant el comportament del virus, la desconfiança, l'excés d'informació i les imatges) justifiquen la por col·lectiva que s'ha instal·lat en la societat, però ha incidit en què el pànic «es genera i desapareix amb la mateixa rapidesa».

Quan la taxa de contagi es redueixi, la societat «percebrà que la situació comença a estar controlada» i la sensació de por desapareixerà, i mentre això arriba el professor insisteix en la rellevància d'extremar la cura del llenguatge i de les paraules per a no contribuir a estendre el pànic.

José Ramón Ubieto ha explicat que es poden fer moltes coses per a «minorar» i gestionar la por col·lectiva, però controlar-lo «és molt complicat; gairebé impossible», i ha advertit a més sobre la prevalença de les xarxes socials i la quantitat de falsedats, faules o conspiracions que circulen per elles i es fan també virals.