Troben un vincle entre la depressió en dones i una proteïna del cervell

Un nou tractament per a la depressió clínica en dones podria sorgir arran de la troballa d'un vincle entre una proteïna del cervell i aquesta malaltia, que revela un estudi liderat per científics uruguaians després de l'observació d'inesperats canvis en el comportament d'un grup de ratolins.

Una investigació liderada per científics de l'Institut Pasteur (IP) de Montevideo i la Facultat de Medicina de la Universitat de la República (Udelar) de l'Uruguai, en el qual han participat també investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha trobat un vincle, fins ara desconegut, entre una proteïna de les cèl·lules glials del cervell i la depressió en dones.

Així ho va expressar el responsable del Laboratori deNeuroinflamacióni Teràpia Genètica de l'Institut Pasteur a Montevideo,HugoPeluffo, qui va assegurar que si bé hi ha estudis que suggereixen que l'activació del sistema immune podria estar lligada al desenvolupament de la depressió, aquest treball llança noves dades.

La depressió dels ratolins femella

El científic va apuntar que durant els experiments amb ratolins que desenvolupaven per a estudiar la inflamació de teixit nerviós produïda per traumatismes cerebrals, com els que es donen després d'un accident de trànsit, els investigadors van començar a observar canvis inesperats en el seu comportament.

Així, en extreure una proteïna d'una mena de cèl·lules immunes del cervell denominadesmicroglías, van trobar que els ratolins tenien menys motivació i «els costava una mica més fer algunes proves».

«Aquest efecte es va veure molt millor quan separem les dades en ratolins mascles i ratolins femelles (...) en realitat l'efecte és només en els ratolins femelles (...). Com a conclusió, aquí comencem a lligar una mica l'activitat d'aquest receptor que, quan no hi és, genera que les femellesde ratolí es deprimeixin més», va detallarPeluffo.

A partir d'això, els científics van observar al seu torn que, que lesmicroglíestenen com a funció la «poda» de connexions neuronals que el cervell va descartant per a donar lloc a noves, la deficiència de la proteïna estudiada provocava un menor acompliment d'aquesta tasca.

En aquesta línia, una vegada establerta la «primera sospita» que la proteïna, denominadaCD300f, podia ser clau per a entendre la depressió, els investigadors uruguaians van decidir, amb la col·laboració de les investigadores ManuellaKasteriFernandaKaufmann, de l'Universitat de SantaCatarina(el Brasil), estudiar el cas en humans.

Al projecte han participat investigadors de l'Institut Nacional de Trastorns Neurològics i Accidents Cerebrovasculars dels Estats Units i de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Segons l'investigador del'IPi docent de la Facultat de Medicina de laUdelar, com en els humans no és possible treure la proteïna, va entrar en joc el fet que hi ha dues variants d'aquesta, una present en el 70% de la població i una altra en el restant 30%.

Amb l'ajuda d'un estudi neuropsicològic dut a terme per les científiques del Brasil les dades de si les persones tenien depressió o alguna patologia psiquiàtrica i quina variant de la proteïna posseïen, la investigació va fer un nou pas.

«Novament vam veure que hi havia un efecte entre tenir una variant o una altra deCD300fi sobretot que l'efecte era en dones i no en homes. Les dones que tenien el receptor minoritari (...) tenien certa protecció a desenvolupar depressiócomparatamb les que tenien la variant majoritària», va explicarPeluffo.

A la recerca d'un tractament personalitzat

En aquesta línia, l'investigador va remarcar la importància de la troballa que, va dir, aporta un nou mecanisme per a entendre la connexió entre el sistema immune cerebral i un trastorn complex com la depressió, usualment tractada amb antidepressius, els que funcionen només per a certes persones.

«(La proteïna) contribueix a entendre com es pot induir la depressió i probablement també a un tractament més personalitzat (...); ens permetria buscar una diana terapèutica per a dissenyar estratègies que millorin els símptomes de la depressió que no milloren per altres tractaments», va ressaltar.

El científic uruguaià va estimar que el treball, que va ser publicat a la revistaProceedingsoftheNationalAcademyofSciencesdels Estats Units i va guanyar una opció de finançament del Centre Internacional d'Enginyeria Genètica i Biotecnologia de Trieste (Itàlia), continua, ja que cal «bussejar» en nous interrogants.

«El que estem fent ara és comparar entre ratolins mascles i femelles per a veure quines diferències hi ha quan li traiem el receptor, què és el que explica que un es comporti d'una manera i un altreno (...) hem de continuar bussejant per a entendre això i al seu torn buscar possibles maneres d'usar-ho per a tractar pacients», va concloure.

A més de la col·laboració amb la Universitat de SantaCatarina(el Brasil), en el projecte han participat investigadors de l'Institut Nacional de Trastorns Neurològics i Accidents Cerebrovasculars dels Estats Units i de la Universitat Autònoma de Barcelona.