Judicial
Absolt un exjugador de l'Arandina condemnat per agressió sexual
Els altres dos implicats han vist rebaixada la seva pena
jugadors arandina, agressió sexual, judici
El TSJCyL ha absolt a un dels exjugadors de l'Arandina CF condemnat a 38 anys de presó per agressió sexual a una menor i ha rebaixat la pena als altres dos encausats, també sentenciats abans a 38 anys, deixant-la en quatre anys en un cas i tres anys de presó en l'altre.
El Tribunal ha qualificat els fets com un delicte d'abús sexual, en lloc d'agressió sexual, i ha apreciat com a circumstàncies atenuants la proximitat d'edat i la proximitat en el grau de maduresa amb la víctima, han informat aquest dimecres fonts del TSJCyL.
La Sala ha exclòs totalment de responsabilitat al més jove dels exjugadors processats, Raúl Calvo, i ha condemnat a Carlos Cuadrado Lucho a quatre anys de presó i a Víctor Rodríguez Viti a tres anys, a banda d'establir el pagament d'una indemnització de manera conjunta i solidària a la menor afectada amb la suma de 10.000 euros.
La sentència assenyala que la declaració de la jove –valorada conjuntament amb la resta de les proves, testificals, pericials i documentals– gaudeix de plena credibilitat quant als fets ocorreguts en el saló del pis dels tres exjugadors el 24 novembre de 2017, però no quant a la forma en què es van produir.
En concret, la Sala no considera provada l'existència d'intimidació, en apreciar les contradiccions que es posen de manifest entre la declaració de la menor –va dir que va estar bloquejada per la por–, i la conducta observada tant en els moments anteriors, en els quals va intercanviar missatges de contingut sexual amb un d'ells i va acceptar acompanyar-li a la seva casa l'endemà.
La sentència estableix que tampoc casa amb els moments posteriors, en els quals va abandonar el saló per a mantenir voluntàriament una relació sexual completa amb un d'ells en una habitació contigua i després del succeït fer gala davant les seves amistats.
Aquestes contradiccions, segons la resolució del TSJCYL, mostren fissures en la credibilitat de la declaració, que tampoc es veu corroborada pels elements perifèrics a aquesta.
Detalla en aquest sentit que ni les declaracions testificals transmetent el que els va relatar la menor ni els missatges telefònics creuats en un primer moment permeten afirmar que en el saló de la casa actués contra la seva voluntat en estar tenallada per la por, versió que va transmetre després als seus pares i a l'orientadora que li tractava a Madrid amb posterioritat.
Com a conseqüència, el TSJCYL suprimeix del relat de fets provats la referència a la intimidació, i els ha qualificat com un delicte d'abús sexual a menor de 16 anys, el consentiment dels quals manca de transcendència jurídica a partir de la reforma del Codi Penal de 2015 que va elevar l'edat del consentiment de 13 a 16 anys.
Quant a la responsabilitat penal dels recurrents, la sentència considera que no cal apreciar que desconeguessin l'edat de la menor, ni que ignoressin que els actes sexuals amb una menor de 16 anys es troben castigats per la Llei.
No obstant això, la Sala valora la proximitat d'edat i la proximitat en el grau de maduresa amb la menor, acreditada mitjançant prova pericial psicològica, per a absoldre a Raúl Calvo –ja absolt per l'Audiència del fet concret de la relació sexual mantinguda a la seva habitació amb la noia immediatament després d'ocorreguts els fets jutjats per entendre que tots dos tenien edats pròximes i un grau de maduresa similar.
També atenua la responsabilitat dels altres dos acusats, en valorar la relativa proximitat de les seves edats amb la de la víctima i la seva falta de maduresa.
La fallada fixa per als dos condemnats la prohibició de comunicar per qualsevol mitjà amb la víctima i d'acostar-se a ella, al seu domicili, centre de treball o educatiu i a qualsevol altre que sigui freqüentat per ella a una distància inferior a 1 quilòmetre durant un període de vuit anys.
Els imposa a més llibertat vigilada durant cinc anys i inhabilitació especial per a qualsevol professió o ofici, sigui o no retribuït, que comporti contacte regular i directe amb menors d'edat per un temps superior en tres anys al de la durada de les penes de privació de llibertat respectivament imposades.