Revolució digital, crisi climàtica i big data: la cara menys lletja del virus

L'aigua cristal·lina torna a córrer pels canals de Venècia després de dècades de pol·lució per la congestió turística, la contaminació de l'aire cau en grans ciutats com París, Milà o Madrid i els satèl·lits constaten una reducció de les emissions de CO₂ en les zones on l'activitat productiva s'ha frenat dràsticament.

Mentre el món assisteix atònit a l'avanç delcoronavirus, que paralitza països i genera escenaris que semblen trets de la ciència-ficció, hi ha experts que, amb prudència, busquen també aspectes positius que podrien sorgir una vegada superada aquesta greu crisi sanitària i econòmica global, especialment en àrees mediambientals i tecnològiques.

LaurenceTubiana,exdiplomáticafrancesa que va exercir un paper destacat com a arquitecta de l'Acord de París i ara dirigeix la Fundació Europea pel Clima, diu ser conscient del «sentit de la gravetat» de la crisi delCOVID-19, que demostra «quant depenem els uns dels altres» en l'econòmic o el sanitari.

Els virus no respecten les fronteres. El canvi climàtic tampoc

«Els virus no respecten les fronteres, el canvi climàtic tampoc (...). Si no resolem la crisi climàtica, ocorrerà el mateix», explica a través de videoconferènciaTubiana, qui creu que estem «en un moment crucial per a accelerar» la transició ecològica.

En concret, ara que «tothom està pensant a injectar liquiditat i rescatar potencialment a algunes entitats», considera que «és un bon moment de fer costat a la indústria de l'automoció sota la condició que accelerin l'electrificació del transport», i també advoca per crear «una diplomàcia europea del Pacte Verd» que contribueixi a evitar que la crisi impliqui «guerres comercials i nacionalismes. Si en 2008 es va posar tant d'esforç a salvar la banca, potser ara els països podrien posar obstinació a salvar el planeta», agrega.

També sembla que aquest test d'estrès global brinda enormes possibilitats a tecnologies que ja estaven implantant-se, no sols per l'impuls que pot suposar el teletreball i la consegüent reducció dels desplaçaments i la contaminació que la mobilitat genera.

La crisi global pelcoronavirusimpacta en el desenvolupament tecnològic

El responsable per a Europa de la tecnològica xinesa Huawei, Abraham Liu, va encara més lluny en el possible impacte delcoronavirusen el desenvolupament tecnològic, i subratlla la importància de «no deixar a ningú enrere» en aquest trànsit.

«Les noves tecnologies són aquí per a exercir un paper en la creació de riquesa i valor novament, per a tots. Podríem buscar nous models de negocis i fins i tot noves maneres d'administrar les nostres economies», explica a Efe el responsable d'Huawei, empresa proveïdora de 5G, entre altres tecnologies, que recentment va anunciar l'obertura a França de la seva primera planta en territori europeu.

Liu entrelluca també oportunitats en l'àmbit de la intel·ligència artificial (IA)i augura que, més enllà de la importància que ja li consagra el sector tecnològic, el «pròxim any serà quan les seves aplicacions començaran a ser reconegudes per altres sectors de la indústria i el públic en general» perquè «el seu potencial per a ajudar amb situacions com la que estem passant ara és immens».

El potencial de la Intel·ligència Artificial en el nou escenari que s'aveïna

«Pot ajudar a l'atenció mèdica remota de moltes maneres, com a través de diagnòstics i consultes remotes. El diagnòstic assistit perIAés 6 vegades més ràpid», comenta.

El directiu d'Huawei replica la projecció d'aquesta major eficiència tecnològica en els centres d'atenció telefònica per a l'atenció mèdica i a altres àmbits de la salut.

«LaIApot ajudar els cirurgians i metges experts a realitzar operacions a milers de quilòmetres de distància del pacient mitjançant l'ús de la robòtica i la connectivitat. Pot ajudar amb una detecció de drogues molt més ràpida que condueix a una producció més ràpida de vacunes i tractaments que salven vides», diu.

Aquest impuls podria redundar més enllà del sector de la salut: modernització de la producció agroalimentària, fàbriques amb on la Intel·ligència Artificial i la robòtica millorin la logística i la producció o una gestió intel·ligent de la mobilitat i el trànsit que permeti evitar que després de superar la crisi de nou es dispari el CO₂ i la contaminació de l'aire, entre altres exemples.

També pot ser el moment del desenvolupament del «bigdata»

Però fins i tot en els escenaris més positius, aquest tipus d'avanços, així com la resposta a la pandèmia a través de test massius i «bigdata» que sembla estar funcionant en els casos de Corea del Sud o Singapur, impliquen també nous desafiaments.

«Hem tendit a ser acurats amb la digitalització per a tractar de garantir que també puguem protegir les llibertats individuals, i és poc probable que algunes de les solucions que s'usen actualment, per exemple, a la Xina, s'adoptin a Europa», apunta l'analista del Centre de Política EuropeaAnnikaHedberg.

Per part seva, el filòsof belga PhilippeVanParijs, especialista en economia política i prolífic autor d'assaig, considera que «una vegada que la recopilació i el processament de grans dades, com la geolocalització universal, siguin prou efectius i barats, serà irresponsable que els governs no intentin utilitzar-los amb finalitats legítims».

«El desafiament, per tant, no és protegir la privacitat a qualsevol preu, sinó restringir (tècnica, jurídica i políticament) els usos que els governs (i altres organitzacions) poden fer de les dades que recopilen i processen», sosté.