Les notícies falses per WhatsApp sobre el COVID-19, objecte d'estudi científic

El grup d'investigació ScienceFlows de la Universitat de València, que treballa en la comprensió pública, la percepció social i la divulgació de la ciència, ha iniciat un estudi sobre les característiques de les notícies falses sobre el COVID-19 que arriben a través de l'aplicació de missatgeria WhastApp.

En el treball, emmarcat en el projecte europeu No Rumour Health, dirigit al fet que la ciutadania pugui diferenciar si les notícies que rep via xarxes socials són veritables o falses, participen l'Agència SINC (Servicio de Información y Noticias Científicas), Maldita Ciencia, Salud Sin Bulos i l'Associació per a protegir al malalt de Teràpies Pseudocientíficas (APETP).

Segons informa aquest dimarts la UV, des que el president del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez, anunciés el dissabte 14 de març el decret sobre l'estat d'alarma per la pandèmia del coronavirus en tot el país, s'han difós i propagat a través de WhatsApp diferents faules i notícies falses sobre el COVID-19.

Per a dur a terme aquest estudi s'ha habilitat un compte de correu electrònic (coronavirus.scienceflows@gmail.com) i un número de WhatsApp (623037376) al qual la ciutadania pot enviar notícies falses o faules que hagi rebut d'una persona coneguda a través d'aquest canal de missatgeria.

El període d'anàlisi serà des que es va activar el decret d'alarma (15 de març) fins que aquest finalitzi.

«El nostre objecte d'estudi són les cadenes de text, els vídeos i els àudios sobre el coronavirus. No estudiarem memes, ni fotos, ni vídeos, ni muntatges humorístics, perquè l'objectiu és arribar a aquelles 'falses notícies' que es reben com si fossin veritat», ha indicat la catedràtica de Periodisme de la Universitat de València i investigadora principal de ScienceFlows, Carolina Moreno.

També formen part del grup investigador el Centre de Recerques Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT), de l'ESIC Business&Màrqueting School de València, de la Universitat Autònoma de Madrid i de la Universitat de Otago (Dunedin, Nova Zelanda).

Les faules i notícies falses poden fer referència a teories de la conspiració sobre el COVID-19; persones que diuen saber què és el que s'està fent a l'interior dels hospitals, o notícies que no estan basades en l'evidència científica, com la difusió que el ibuprofeno era perjudicial per a la infecció o que els metges italians estan practicant l'eutanàsia als pacients infectats.

També seran objecte d'estudi notícies sobre multes, bàndols municipals o decrets autonòmics falsos, han assenyalat les mateixes fonts.

Amb l'anàlisi d'aquest material, ScienceFlows vol conèixer quins patrons discursius hi ha en els vídeos (l'estudi del llenguatge verbal i del no verbal), en els àudios (la identificació de l'emissor, el to del missatge i l'ús de lèxic) i en les cadenes de text (l'anàlisi terminològica i els elements de ficció).