Els tests ràpids agilitzen la tasca dels sanitaris en diagnosticar abans el virus

Davant de la crisi que està provocant la pandèmia del coronavirus, resulta vital detectar les persones que el pateixen per, d’aquesta manera, poder obrar en conseqüència. Detectar aviat el problema significa poder actuar d’una forma més ràpida i eficient i, en molts casos, salvar la vida d’una persona que estigui infectada per un virus que ja ha demostrat, sobradament, ser mortífer.

Des que va començar la pandèmia, el diagnòstic de la infecció s’està fent per la prova de la PCR que, el que seria, traduït de l’anglès, les sigles de Reacció en Cadena de Polimerasa. Aquesta és una prova de diagnòstic que permet detectar un fragment de material genètic d’un patogen o d’un microorganisme i que ajuda a detallar si una persona està infectada o no. Ara bé, en els darrers dies ha aparegut una gran notícia, els tests ràpids, els quals poden resoldre la mateixa situació en un període de temps molt més curt, d’uns deu o quinze minuts.

Per què no abans?

La pregunta del milió, en aquest cas seria la següent: per què no s’han utilitzat abans els tests ràpids si són molt més útils actualment? El motiu l’explica Inmaculada Casas, investigadora de l’Àrea de Virologia del Centre Nacional de Microbiologia de l’Institut de Salut Carlos III. I és que fins que no s’ha comptat amb un bon nombre de pacients infectats per poder caracteritzar els anticossos, no s’ha pogut desenvolupar. Per la seva banda, la PCR, que és una prova de diagnòstic directe, s’ha pogut fer des del primer moment en el qual es va poder seqüenciar el virus.

L’experta també detalla que, a diferència de les PCR, els tests ràpids detecten dues coses, Una, anticossos produïts contra el virus utilitzant una mostra de sang, que és una altra manera de conèixer si el pacient està o ha estat infectat. La segona, proteïnes del virus presents en les mostres respiratòries.

Els tests ràpids no tenen com a únic avantatge el fet de necessitar menys temps que l’altra prova, sinó que compten amb situacions més profitoses encara. I és que poden realitzar-se en el domicili de la persona que està possiblement infectada. Això sí, sempre supervisat per professional sanitari. Per tant, no és necessari desplaçar-se a cap centre hospitalari, amb els avantatges que això suposa.

Amb l’overbooking que hi ha actualment en els hospitals, acollir-hi tots els possibles casos podria significar el caos, ja que arreu del país hi ha molts pacients que es troben en estat greu. Els sanitaris, per tant, necessiten llits als hospitals per als casos més extrems, amb què el fet de fer la prova a distància suposa tot un encert i una gran notícia. Tant es poden fer a casa com, fins i tot, des del cotxe, sense baixar-hi, tal com està succeint tant en diversos punts del país com a altres indrets.

El funcionament d’aquests tipus de tests és similar a la prova d’embaràs, amb el qual, també en pocs minuts, es pot detectar si una dona està esperant un fill, amb un encert elevadíssim, gairebé del cent per cent. Les PCR, doncs, es destinaran a persones que, tot i tenir símptomes típics del coronavirus, han donat negatiu en el test ràpid.