Economia
La crisi del covid-19 provocarà un augment de l'atur «com no s'ha vist mai abans», segons els economistes
L'Estat pot absorbir el xoc amb més deute però es pot veure obligat a apujar els impostos o a retallar les pensions
Els primers estudis sobre els càlculs de l'impacte de la crisi sobre l'economia apunten a una caiguda del PIB de 8.000 milions cada mes que duri el confinament a Catalunya. Segons Oriol Amat, vicedegà del Col·legi d'Economistes de Catalunya i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra la pèrdua de producció estatal pot rondar els 40.000 milions al mes.
Comptant que el confinament pugui durar dos mesos, Amat creu que l'Estat ha d'abonar aquesta quantitat i fer-ho, en part, a fons perdut. «No hi ha massa diferència entre tenir el deute actual o afegir-hi 80.000 milions. (Espanya) seguirà sent un estat molt endeutat però crec que no hi ha opció», assegura, abans d'afegir que «si no es para el cop en pocs mesos ens trobarem amb un atur del 25% i a l'Estat encara li serà més car». Ara mateix la taxa d'atur estatal se situa al 14%.
L'expert en Seguretat Social i advocat laboralista del Col·lectiu Ronda, Miguel Arenas, apunta que el sistema ja gestiona 10 milions de pensionistes i és un «aparell força important que funciona» i que «està perfectament preparat» per afrontar la crisi durant dos o tres mesos, un període en el qual es preveuen augments de l'atur «mai vistos». I és que segons les previsions del Departament de Treball, en els pròxims mesos es pot arribar a superar el pic de prop de 950.000 aturats del 2013.
Tot i mirar amb «preocupació» les dades absolutes, el secretari general de Treball del Govern, Josep Ginesta, apunta que cal tenir en compte que molts dels treballadors «tornaran al mercat ràpidament» un cop aixecades les restriccions. El Ministeri de Treball ha promès que tots els afectats pels ERTO cobraran l'atur quan toca i ha prohibit els acomiadaments relacionats amb el covid-19. Tot i que algunes patronals han demanat una moratòria d'impostos, l'Estat no hi ha accedit i fins i tot la CEOE s'hi ha mostrat contrària tot argumentant que les arques de l'estat s'han de nodrir.
Tenint en compte que el deute de l'Estat frega el 100% del PIB, el catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Sergi Jiménez considera que qualsevol augment a curt termini tindrà conseqüències a mitjà termini en la capacitat d'invertir i de fer despeses en altres partides com l'educació i la sanitat.
L'estudiós assegura que a conseqüència d'aquesta crisi «les pensions podrien quedar indirectament molt tocades o s'haurien d'introduir nous impostos». «Ens hem de conscienciar que serà difícil sostenir les pensions si no creixen les fonts impositives de manera molt forta i més encara si volem dedicar una part substancial de la despesa a educació i sanitat de qualitat», afirma.
L'economista apunta que l'Estat pot garantir aquests pagaments extraordinaris a curt termini, mentre que a mitjà termini pot tenir problemes molt importants. Una prolongació d'aquests costos a llarg termini, situaria Espanya «prop de la fallida». Jiménez no descarta que es pugui entrar en una crisi a mitjà termini «molt més profunda» que el primer sotrac de la crisi financera entre el 2008 i el 2010.
De la mateixa manera, el secretari de Treball del Govern, Josep Ginesta, considera que les despeses extraordinàries a les quals haurà de fer front l'Estat obligaran a fer «un reajustament impositiu per poder fer-hi front», ja que serà molt difícil absorbir el xoc «només amb endeutament». La capacitat d'actuació de la Seguretat Social «és baixa» amb un dèficit de 17.000 milions, que s'afegirà al cost de les mesures transitòries, afegeix.
L'Estat espanyol afronta aquesta crisi amb menys múscul per prendre mesures dràstiques que altres països europeus com Alemanya perquè està més endeutat, apunta Jiménez. Aquest fet que genera tensions entre els 27 a l'hora de pactar una política econòmica conjunta per a fer front al covid-19, que els estats del sud consideren que hauria de passar per una mutualització del deute i una emissió d'eurobons. Tot plegat per sortir d'una crisi la magnitud de la qual «es veu molt severa però encara està per veure», conclou el catedràtic.