La crisi pel coronavirus agreuja la desigualtat econòmica entre el nord i el sud d'Europa

Davant la caiguda del creixement econòmic derivada de la pandèmia, les prioritats de tots els estats són les mateixes: garantir la liquiditat de les empreses per evitar fallides i acomiadaments i reforçar els sistemes sanitaris, als quals el covid-19 està posant contra les cordes.

Amb la reducció de la producció, els governs també impulsen ajudes a autònoms i treballadors, així com a col·lectius vulnerables. Les mesures són semblants en tots els estats, però no tots tenen els mateixos recursos per fer-ho.

Itàlia, a l'espera de noves mesures econòmiques

Un dels primers governs que va reaccionar amb mesures econòmiques a la pandèmia va ser l'italià, en aquell moment clarament molt més afectat pel covid-19 que qualsevol altre país europeu. L'executiu italià va anunciar la intenció de mobilitzar 350.000 milions d'euros –un 20% del PIB-, però la primera inversió es limita a 25.000 milions.

Del total de la inversió, 3.500 milions d'euros es destinen al sistema sanitari i a Protecció Civil, mentre que 50 milions van a parar a les pimes afectades per la pandèmia i 10.000 milions a ajudes a les persones que perdin la feina.

Pel que fa als autònoms, reben una ajuda de 600 euros exempts d'impostos. També se suspenen les cotitzacions a la seguretat social i el pagament de l'IVA d'empreses i autònoms afectats per la crisi. A més, els autònoms italians amb ingressos inferiors als 400.000 euros en el període fiscal anterior poden no estan subjectes a retenció d'impostos en les seves factures de març i abril.

Per la seva banda, Espanya mobilitza 200.000 milions d'euros -gairebé el 20% del PIB-, dels quals 100.000 MEUR són línies d'avals de garanties públiques per garantir la liquiditat de les empreses. A més, 17.000 milions d'euros van destinats a pal·liar les conseqüències econòmiques del covid-19 en col·lectius vulnerables.

Es destinen 20.000 milions d'euros a ajudar als autònoms i les empreses afectades per la pandèmia. Principalment, els diners van a garantir la liquiditat per evitar la fallida i l'acomiadament de treballadors.

Pel que fa als autònoms, el govern espanyol assegura que els que cessin l'activitat o perdin el 75% de la facturació poden rebre una prestació «d'almenys 950 euros». També es prohibeix tallar els subministraments bàsics a llars vulnerables i s'ajornen els pagaments d'hipoteques de treballadors i empreses que vegin caure els seus ingressos com a mínim un 40%. Això sí, no se suspenen les cotitzacions dels autònoms ni els impostos, malgrat que es permeten els ajornaments. El govern espanyol també ha prohibit els acomiadaments i ha demanat fomentar els ERTO.

Alemanya impulsa el pla econòmic més ambiciós de la UE

Alemanya, el tercer estat europeu més afectat en nombre de contagis per coronavirus, impulsa un pla de rescat sense precedents en les darreres dècades. Posa sobre la taula 750.000 milions d'euros –gairebé el 22% del PIB- en el que és el pla de xoc més ambició de la Unió Europea.

El pla del govern alemany inclou un fons de rescat de fins a 50.000 milions per a autònoms i pimes i una injecció de 3.500 milions d'euros per al sistema sanitari. A més, l'executiu alemany destina 100.000 milions a garantir la solvència d'empreses, a més d'altres ajudes per a les companyies afectades per la pandèmia.

A més, l'executiu alemany ha creat un programa per cobrir fins al 90% dels riscos en els préstecs per a totes les companyies i preveu reactivar un fons amb 600.000 milions d'euros per ajudar empreses amb problemes de liquiditat i capitalització.

Al seu torn, França aporta 300.000 milions d'euros de liquiditat per a empreses. L'estat també assumeix el pagament de crèdits bancaris i suspèn el pagament d'impostos, cotitzacions socials, factures i lloguers a les empreses afectades per la pandèmia.

L'executiu francès destina uns 2.000 milions d'euros a petites empreses que hagin vist caure «significativament» els ingressos per la crisi pel coronavirus. Pel que fa als autònoms, el govern francès ajorna el pagament d'impostos, cotitzacions socials i de factures de subministraments bàsics el març.

Per la seva banda, el Regne Unit injecta a l'economia més de 360.000 milions d'euros -el 15% del PIB-, que van destinats a línies de préstecs i crèdits de fins a cinc milions d'euros lliures d'interessos per a les empreses. També destina 22.0000 milions d'euros a subvencions a companyies i eliminarà l'impost de béns immobles comercials per als negocis d'hostaleria i internet durant 12 mesos.

Els cinc milions d'autònoms que hi ha al Regne Unit reben el 80% del seu salari mitjà dels últims tres mesos, fins a un màxim de 2.750 euros. L'ajuda es dona només a qui guanya menys de 50.000 lliures l'any i a partir del juny durant tres mesos. En el cas dels assalariats, el govern també es fa càrrec del 80% del seu sou, fins a 2.500 lliures, si l'empresa manté la plantilla durant la crisi pel coronavirus.

Brussel·les autoritza 13 ajudes d'estat pel coronavirus

En el marc de les ajudes d'estat que la Comissió Europea autoritza per ajudar a empreses afectades pel coronavirus, l'executiu europeu ha aprovat 300 milions d'euros per ajudar empreses de Luxemburg i 250 milions d'euros de Letònia per a avals a empreses.

D'altra banda, la Comissió també ha donat el vistiplau a destinar 1.300 milions d'euros a indemnitzacions a autònoms a Dinamarca, així com també a destinar 1.000 milions a pimes i 12 milions a compensacions per la cancel·lació de grans esdeveniments en el mateix país.

La Comissió Europea ja ha donat llum verda a 13 ajudes d'estat pel coronavirus, de les quals una és d'Espanya. Davant la possibilitat que la flexibilitat en les ajudes d'estat pugui crear desequilibris dins del mercat comú perquè uns estats tenen més recursos que uns altres, l'executiu comunitari assegura que treballa amb els governs perquè no se «soscavi» el mercat comú.

Espanya, Itàlia i França demanen més implicació de la UE

La resposta econòmica al coronavirus ha fet ressorgir els vells recels entre els estats del nord i del sud d'Europa. Les clares desavinences a nivell econòmic que es van fer evidents a la crisi financera no s'han tancat i tornen a impedir, ara per ara, que la Unió Europea tiri endavant un pla econòmic contra la pandèmia.

Itàlia, França o Espanya, entre d'altres, demanen una resposta econòmica coordinada i ambiciosa a nivell europeu, mentre Països Baixos i Alemanya s'hi oposen. Mentre cada govern impulsa mesures econòmiques a nivell estatal conscient de la necessitat d'actuar ràpidament, la resposta europea es fa esperar.