Preocupació sobre la privacitat arran de l'ús de les dades en la lluita contra el coronavirus

Segons Renda, el coronavirus farà que els europeus hagin de decidir si prefereixen la «seguretat» o la «privacitat». «Els atemptats van canviar la percepció de privacitat i seguretat. El coronavirus canviarà l'equilibri entre privacitat, salut i circulació de les persones. La pròxima catàstrofe canviarà la nostra percepció entre privacitat i alguna altra cosa. És una batalla de democràcia i drets fonamentals», argumenta.

Pel professor de protecció de dades de la UOC Eduard Blasi, no utilitzar la tecnologia per combatre el covid-19 seria desaprofitar els «avantatges que ens permet el present». «Si la tecnologia ens permet salvar vides és positiva, sempre que es faci respectant la privacitat», assegura Blasi.

En la mateixa línia, l'expert de CEPS considera que la tecnologia pot ser «útil» per frenar el coronavirus, sempre que es faci d'una manera «proporcionada» i només amb la finalitat de protegir la salut pública. Amb tot, alerta que «la tecnologia sola no solucionarà tots els problemes i dir-ho és molt perillós i mentida».

«No hi ha vacances per al control de la privacitat a Europa»

La protecció de dades no és un dret absolut i per això s'ha d'equilibrar amb altres drets, com per exemple la protecció de la salut pública. En aquest cas, es poden obrir «excepcions» en el dret, diu Renda, en favor de la salut de tota la societat.

Tanmateix, la clau en les iniciatives que fins ara s'han impulsat a Europa és que les dades són agregades i anònimes, amb la qual cosa compleixen la normativa. Això és el que defensa l'Associació d'Operadors Europeus de Xarxes de Telecomunicacions (ETNO per les seves sigles en anglès), que remarca que en la iniciativa europea també estan implicats els reguladors de la privacitat.

ETNO remarca que la proposta de la Comissió Europea, que ha demanat a les companyies que facilitin les dades per controlar l'expansió del coronavirus, no implica donar «cap telèfon individual o identitat» i que les dades són «agregades i anònimes».

«No hi ha vacances per al control de la privacitat a Europa», assegura el seu director d'Estratègia i Comunicació, Alessandro Gropelli, que sosté que «no cal demanar el consentiment» dels usuaris per fer aquesta transferència de dades perquè no es donarà informació individual.

En canvi, tant l'expert de CEPS com el responsable de Polítiques de l'Associació Europea de Drets Digitals (EDRi), Diego Naranjo, veuen «essencial» demanar el consentiment dels usuaris per transferir les dades a les autoritats. «El consentiment és crucial perquè són dades sensibles», defensa Naranjo.

L'anàlisi del covid-19 a nivell europeu

Gropelli assegura que els executius de les companyies de telecomunicació van respondre amb «entusiasme» a la petició de l'eurocomissari de Mercat Intern, Thierry Breton. «Farem tot el que pugui ajudar també a nivell europeu», diu el director d'Estratègia i Comunicació d'ETNO, que remarca la iniciativa de la Comissió pot ser «útil» per compartir «coneixement sobre com gestionar el brot».

Segons Gropelli, a Llombardia es va detectar que un 40% de la gent es movia al matí i a la nit i això va «ajudar» el govern italià a decidir que s'havien d'aturar tots els llocs de treball excepte els essencials per frenar els contagis.

Per la seva banda, l'EDRi aposta per crear una «sola aplicació» a la Unió Europea que «harmonitzi» la recollida de dades que estan fent els estats i que «tingui totes les garanties». «Mentre siguin dades anònimes i agregades no hi hauria d'haver cap impacte en la protecció de dades», afirma Naranjo, que creu que analitzar les dades dels ciutadans pot ser «molt valuós» per saber la propagació del virus, sempre que es faci respectant els drets fonamentals i de manera «proporcionada».

L'EDRi creu que els problemes podrien sorgir amb l'aparició d'aplicacions mòbils per fer aquest control del virus perquè poden ser «més intrusives». També alerta que en cap cas les dades recopilades poden acabar en mans de les forces de l'ordre, els serveis d'intel·ligència o d'immigració.

Per al sector de les telecomunicacions, l'anàlisi de dades a nivell europeu és un camp què es pot treballar en el futur sempre que «es compleixin els requisits de privacitat». De fet, creuen que explorar l'ús d'aquest tipus de dades pot ser positiu per fer front a «grans reptes» com el mediambiental.

Des de l'EDRi avisen que aquestes mesures de recopilació de dades han de ser temporals i no poden ser una «excusa» per fer-les servir en el futur. Amb tot, Naranjo alerta que no es pot caure en un «tecnosolucionisme», és a dir, que sempre s'hagi de buscar una solució tecnològica als problemes. «Les consignes de l'OMS de rentar-se les mans i fer distanciament social no requereixen cap tecnologia», apunta.

La resposta digital del govern espanyol

El govern espanyol treballa en dues iniciatives tecnològiques contra el coronavirus. D'una banda, prepara el desenvolupament d'una aplicació d'autodiagnòstic per als usuaris que vulguin comprovar els seus símptomes. Per utilitzar-la hauran de donar accés a la geolocalització del seu mòbil però no es recolliran els seus moviments.

Es tracta d'una aplicació que segueix la línia de la impulsada pel departament de Salut (Stop Covid-19 Cat), que permet l'autodiagnòstic i, a través de la geolocalització, permet fer un mapa territorial amb el nombre de contagis segons les zones.

A banda de l'aplicació, el govern espanyol farà un estudi de moviment dels ciutadans per analitzar-ne els recorreguts. A diferència de l'aplicació, aquest estudi segueix els moviments, però dona les dades de manera agregada i anònima i només hi podran tenir accés les autoritats sanitàries.

Per Blasi, el govern espanyol ha fet un «exercici de transparència bastant correcte» pel que fa a la comunicació del que fan amb les dades. «Com els individus no són identificats, no té implicacions a nivell de privacitat», remarca.

En cas que les autoritats sanitàries necessitessin més concreció en les dades per frenar el coronavirus, el professor de la UOC assegura que es podria fer sense incomplir la normativa. «Les autoritats de control han dit que la protecció de dades no s'ha d'utilitzar com un fre», subratlla Blasi, tot i emfatitzar que cal que aquestes dades tinguin una «limitació en la finalitat i en el temps».

Davant aquest ús excepcional de les dades que poden fer les autoritats públiques, el professor de protecció de dades de la UOC assegura que la normativa a nivell de l'Estat està «preparada» i inclou «casuístiques» en les quals es pot incloure la de l'actual pandèmia.

«En un o dos anys podem tenir una societat hipercontrolada»

Malgrat que les iniciatives tecnològiques contra el coronavirus que s'estan plantejant a Europa són molt menys intrusives que les desenvolupades als països asiàtics, especialment a la Xina, el cap de política de regulació, innovació i economia digital de CEPS alerta que la crisi pel coronavirus pot fer que les autoritats públiques tinguin «temptacions» de seguir recopilant més dades de la població.

«El problema no és tant ara durant el confinament, sinó després, en el moment en què ens posem en el problema de com començar a viure un altre cop fora», apunta Renda davant la possibilitat que ofereix la tecnologia de controlar si algú va a la feina contagiat de covid-19 o amb febre, per exemple

Segons l'expert de CEPS, és possible que els governs tinguin a partir d'ara la «temptació» de tenir més control sobre la població sota l'excusa que es redueix la privacitat per «garantir altres drets fonamentals».

«En un any o dos anys podem tenir una societat hipercontrolada. És un risc, però també molt eficient si mirem com ho fan a la Xina. És molt més segur, però el preu que s'ha de pagar és molt alt», diu Renda.

Segons l'expert de CEPS, ara per ara els europeus no estan «preparats» per «pagar aquest preu», però avisa que «la por fa fer moltes coses».