La superlluna més gran d'aquest 2020 es veurà des del confinament

La tercera i més gran superlluna d'enguany es podrà veure avui i des de casa, per culpa del confinament que es duu a terme a conseqüència de la pandèmia de coronavirus.

L'Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) ha fet algunes recomanacions per a poder observar-la, amb la finalitat de no perdre l'oportunitat de gaudir d'aquest espectacle en tota la seva esplendor, i ha animat a compartir el resultat en les xarxes socials utilitzant #SuperlunaDesdeCasa.

La nit d'avui serà el millor moment per a observar-la, quan la Lluna plena estarà sortint per l'horitzó, indica l'Institut d'Instituto de Astrofísica de Canarias.

Durant tota la nit i fins a l'alba es podrà veure la lluna creuar el firmament, i un moment bonic per a «immortalitzar-la» serà durant la sortida o la posada.

Amb l'horitzó buidat, es poden observar alguns efectes atmosfèrics de refracció i hi haurà llum ambiental suficient per a poder veure també el paisatge.

Una hora després de la posta de sol i fins a una hora abans del començar el dia, hi haurà foscor, encara que no tant per la Lluna plena, i a partir d'aquest moment també es podrán veure les estrelles i fotografiar-les. I, abans del començar el dia, la Lluna s'anirà esvaint mentre s'acosta a l'horitzó oest.

Per a fotografiar-la amb els telèfons mòbils no s'han d'utilitzar les eines predefinides, sinó ajustar l'exposició de manera manual.

Per exemple, per a un mòbil convencional en un entorn molt il·luminat (des d'una ciutat, per exemple), serà suficient amb una amb ISO 1600, exposició de 2 segons i obertura màxima (f mínim).

Si el programa que ve amb el mòbil no té la possibilitat d'ajustar els valors, es pot descarregar alguna de les centenars aplicacions gratuïtes.

El mateix per a editar les imatges: ajustant l'exposició, el contrast i el color, es pot aconseguir un resultat més realista i atractiu.

Alguns mòbils d'alta gamma vénen amb zoom integrat o amb una altra càmera amb major focal, la qual cosa pot ajudar per a obtenir més detall, però a canvi es perdrà part del paisatge, també es venen mini-objectius per a mòbils, amb resultats bastant acceptables, assegura el IAC.

Recorda el IAC que el terme «superlluna» va ser encunyat popularment fa a penes unes dècades i no té un ús científic, sinó que fa referència a la percepció que es té del diàmetre i la lluentor de la Lluna plena des de la Terra respecte a l'apogeu, la màxima distància a la qual aquest satèl·lit es troba del nostre planeta.

La Lluna gira sobre la Terra amb un període de, aproximadament, 28 dies, però la seva òrbita no és circular, sinó que es tracta d'una el·lipse, i aquest és el motiu pel qual la distancia Terra-Lluna no és sempre la mateixa i, per tant, tampoc ho són la grandària i lluentor que percebem de la seva imatge.

Per definició, es produirà una superlluna si la Lluna plena succeeix prop del perigeu lunar, així que enguany se sentirà parlar de fins a quatre superllunes (al febrer, març, abril i maig).

De fet, aquest esdeveniment astronòmic és tan habitual que, normalment, hi ha entre tres i cinc superllunes a l'any.

Durant aquests fenòmens, el diàmetre aparent de la Lluna pot augmentar fins a un 14% i la seva lluentor fins a un 30%, i en el cas de la propera superlluna, la seva grandària i lluentor aparents augmentaran un 12% i un 29% respecte a l'apogeu, respectivament.

Això serà pel fet queavui 8 abril, a les 2.36 UT, el satèl·lit passarà a 357.035 quilòmetres de la Terra (apogeu amb màxima distància de l'any 2020, 406.690 quilòmetres).

En la situació més favorable, una superlluna tindrà un diàmetre de 4 minuts d'arc major que una Lluna plena en l'apogeu; és a dir, l'increment de diàmetre angular de la superluna és de només la quinzena part de la grandària angular d'un dit menovell si s'observa amb el braç estès, amb lo qual és «realment molt difícil distingir-lo a simple vista».