Un bomber de Madrid: «Les sortides són per a obrir portes, la gent mor sola a casa»

«Ja no hi ha accidents, ja no hi ha contratemps, el 85% de les sortides són obertures de portes perquè la gent s'està morint sola a casa seva», explica José, que treballa com a bomber a Madrid i al qual la crisi del coronavirus li ha canviat la vida per complet.

José és bomber especialista del Parc 2 de l'Ajuntament de Madrid, en les proximitats de la plaça de Manuel Becerra, i des que va començar la crisi sanitària i es va decretar l'estat d'alarma per coronavirus gairebé no ha fet guàrdies.

No obstant això, acaben de decretar guàrdies obligatòries i en qualsevol moment li poden dir que ha d'anar a treballar perquè hi ha baixes de companys que estan infectats o en quarantena i es necessita personal.

Segons relata a Efe, pràcticament totes les sortides del parc aquests dies estan sent per a obrir les portes dels domicilis de les persones que s'estan morint a la seva casa perquè entrin els sanitaris i s'emportin el cos.

«Hi ha gent que està sola, no se'ls hospitalitza, truquen per telèfon i els diuen que es quedin a les seves cases i no els fan la prova. Acaben morint sense atenció», lamenta José, que en un únic dia comenta que van arribar a fer 20 sortides relacionades amb morts per coronavirus.

Abans d'actuar, els bombers assisteixen trucades de familiars que avisen perquè la persona fa molts dies que no contesta o de veïns que adverteixen de la mala olor procedent d'algun domicili.

«No hi ha hagut una altra crisi igual, aquesta aturada en la vida de les persones és el més forta que hem viscut. No m'imagino res que hagi pogut ser com això, potser la guerra», diu.

Abans de la crisi del coronavirus notava certa adrenalina en les seves jornades laborals però assegura que aquesta situació ho ha canviat tot, des de la manera de conviure al parc fins a la sensació de perill que li queda després de treballar quan arriba a casa per la por de contagiar a algun ser estimat.

«Ara vas amb la precaució de no portar-t'ho tu, la por no és posar-te malalt, si no de contagiar-lo. Penso en el meu fill i en la meva dona que està embarassada i et consciencies que cal tenir molta cura perquè el contagies amb res, típic copet a l'esquena d'un company, o per no desinfectar-te bé alguna part del vestit després d'una sortida», explica.

Va aprovar les oposicions per a ser bomber de l'Ajuntament de Madrid amb 22 anys, porta nou anys treballant i no creu que hi hagi hagut res que hagi transformat el seu treball com això.

«És fort, molt fort, fa uns dies quan vaig anar a treballar em vaig quedar tranquil perquè vaig veure que es guarden les formes, perquè abans això no era així i per això hi ha hagut contagis en altres parcs. Però ara hi ha distàncies de dos metres entre bombers, han tancat totes les sales comunes com el gimnàs o el menjador, hem de menjar separats, no recomanen cuinar, ens hem de portar el menjar de casa i desinfectar tot amb lleixiu», narra.

Destaca la serietat amb la qual li ho estan prenent els seus companys i les precaucions que ara s'estan prenent per a evitar contagis.

Un exemple de com ha canviat la manera d'operar dels bombers que en una sortida rutinària d'abans per un trencament d'aigua o una cosa senzilla trigaven una hora, ara han d'emprar gairebé tres hores per a desinfectar-ho tot: l'accés a l'habitatge, els seus equips, la cabina del cotxe, les seves botes...

«La vida normal del parc és de convivència, sempre es fan bromes entre companys i amb els caps, un fa la compra, un altre cuina, un altre para taula... Això ja és inviable, hi ha molta serietat, no s'està convivint i és tot molt estrany, però si ha de ser així, serà millor per a conscienciar-nos de la importància que ha dels que no podem quedar-nos a casa no podem contagiar a ningú», sosté.