Borrell titlla d'inacceptable la idea de provar una vacuna covid-19 a Àfrica

L'alt representant de la Unió Europea per a la Política Exterior, Josep Borrell, va criticar aquest dimecres la proposta de dos metges francesos de provar a Àfrica una vacuna contra lacovid-19, una idea que va titllar d'«inacceptable», i va advertir dels requisits ètics que han de seguir els protocols mèdics.

«La idea que Àfrica pugui ser un lloc de prova o un laboratori per a provar una vacuna per a la resta del món és òbviament inacceptable. Crec que els que ho van dir ja han aclarit els seus comentaris», va assenyalar Borrell en una roda de premsa després d'una reunió de ministres europeus de Desenvolupament celebrada per videoconferència.

Borrell es va referir als comentaris que aquest dimecres van fer en la televisió francesaLCIels doctorsJean-Paul Mira, de l'Hospital Cochin de París, iCamilleLocht, de l'Institut nacional Francès de sanitat i Recerca Mèdica (Inserm).

«Si puc ser provocador, no hauríem d'estar fent aquest estudi a Àfrica, on no hi ha màscares, ni tractaments, ni reanimació? Una mica com es fa en altres llocs per a alguns estudis sobre la sida. En les prostitutes, intentem coses perquè sabem que estan molt exposades i que no es protegeixen a si mateixes», va plantejar Mira.

Borrell va reconèixer que la resposta a una pandèmia global ha de ser igualment global, però va advertir que «quan es tracta del coronavirus, i de qualsevol malaltia, per a arribar a una vacuna cal ajustar-se a protocols sanitaris i regles ètiques molt estrictes».

«Donem suport a la recerca en laboratoris científics on hi hagi regles ètiques molt estrictes», va insistir.

El cap de la diplomàcia comunitària va donar compte del debat entre els ministres sobre el programa global de la UE i els Estats membres per a fer costat a altres països tercers en la lluita contra la crisi del coronavirus, que va descriure com «la més disruptiva des del final de la Segona Guerra Mundial».

Borrell va advertir que la pandèmia podria tenir conseqüències «devastadores» en països sense suficients metges, proves de diagnòstic, equipament de protecció o accés a aigua potable, i va subratllar que «si el virus no es venç a tot arreu, serà com si no s'hagués vençut en cap».

La Comissió Europea ja va anunciar avui que reorientarà almenys 15.600 milions d'euros de recursos existents per a l'acció exterior que seran assignats als socis internacionals més necessitats en la lluita contra lacovid-19.

Segons Borrell, la xifra final del paquet, després de les contribucions dels Estats membres, superarà els 20.000 milions d'euros.

Borrell va especificar que els diners es destinarà a la resposta immediata a la crisi sanitària i les seves necessitats humanitàries, el reforç dels sistemes d'aigua i sanitaris i la capacitat per a bregar amb la pandèmia, i la mitigació de les conseqüències econòmiques i socials.

Aquesta reassignació de fons, va explicar Borrell, no suposarà que cap país rebi menys ajuda de la que hagués rebut de no produir-se el canvi, sinó que la reorientació només persegueix enfrontar el que la UE considera ara una prioritat potent.