Més del 70% de les malalties humanes procedeixen d'animals, adverteix expert

«Més del 70 per cent» de les malalties humanes «en els últims quaranta anys» són zoonosis -les que són transmeses d'animals salvatges a l'home- i exemples d'això són «la COVID-19, l'ébola, el SARS o la grip aviària entre altres», ha advertit a Efe el coordinador de conservació de WWF Espanya, Luis Suárez.

La proliferació d'aquesta mena de malalties «té a veure amb alteració dels equilibris naturals», ja que «els virus estan a la natura» però en èpoques anteriors aquesta «diluïa l'impacte de les malalties entre els diferents organismes i espècies» amb un risc molt menor de contagi per a les persones i ara «acaben arribant a l'ésser humà, amb l'impacte que ja coneixem».

La diferència entre escenaris passats i l'actual és «l'explotació de les espècies, la reducció dels seus ecosistemes i els hàbits d'alimentació poc higiènics», relacionat tot això amb «la pèrdua de biodiversitat» que es produeix després de «la sostracció d'animals del seu hàbitat natural per a comerciar amb ells, de manera moltes vegades il·legal i en mercats insalubres».

En aquests mercats, ha precisat, «els fluids d'animals vius es barregen amb els dels morts» i generen així «el brou de cultiu perfecte» perquè es produeixi «el salt entre espècies».

En el cas del coronavirus, Suárez creu que «mai tindrem una prova concloent sobre el seu origen» perquè les restes biològiques del mercat d'animals a la ciutat xinesa de Wuhan, considerada l'epicentre de la pandèmia, «ja han estat eliminats» però «el que sí que podem confirmar és que es tracta d'una zoonosi».

WWF ha analitzat aquest tipus de malalties i els elements que acceleren la seva expansió en un informe titulat 'Pèrdua de Naturalesa i pandèmies' en el qual arriba a la conclusió que frenar el trànsit d'espècies, però també la destrucció de boscos o la intensificació de les activitats agropecuàries i, en definitiva, preservar la biodiversitat, «és la millor vacuna contra la COVID-19».

Aquest expert ha «indultat» a ratapinyades i pangolins, espècies «sospitoses» d'haver transmès originalment la malaltia als éssers humans, perquè «tots els animals són portadors de molts patògens que només ens afecten quan alterem els equilibris naturals».

Quant a la intensificació de les activitats agroramaderes, constitueix un altre element que propicia l'expansió de les malalties zoonòtiques, perquè «la destrucció de selves i boscos per a deixar lloc a la ramaderia i els cultius és una part important en la relació causa efecte» en l'actual crisi sanitària.

Així, «l'amuntegament de bestiar dispara les possibilitats que els patògens passin d'un animal a un altre» i aquest risc s'evita comunament administrat antibiòtics però aquesta pràctica «afavoreix l'aparició de nous ceps resistents a aquests medicaments».

Tot això està emmarcat «en el context d'un canvi climàtic que amplifica les amenaces a la biodiversitat», especialment per «l'increment de les temperatures a nivell global, que altera els processos naturals» i facilita, entre altres coses, l'expansió de vectors de contagi «com les paparres i els mosquits».

Un altre exemple preocupant relacionat amb aquest augment dels termòmetres és la fusió del permafrost, la capa de sòl permanentment congelada de les regions polars, que «està alliberant gasos en els quals pot haver-hi patògens» com va succeir a Rússia el 2016 amb un brot d'àntrax.

«La millor vacuna per a aquesta i per a les futures pandèmies és la protecció de la biodiversitat» i per a això és necessari «una naturalesa sana i uns ecosistemes equilibrats», ha insistit Suárez, qui demana a tota la societat «cuidar la salut del planeta perquè d'ella depèn la salut de la humanitat».