Un pneumòleg de Wuhan: «Per què altres països no van aprendre la lliçó?»

El doctor Hu Ke, especialitzat en malalties respiratòries, tracta des de fa més de dos mesos a pacients crítics de COVID-19 a la ciutat de Wuhan, el bressol d'una pandèmia que encara té paraltizat al món.

Aquest pneumòleg de 55 anys rep a Efe a l'Hospital Popular de la Universitat de Wuhan, on exerceix a més com a professor de medicina pulmonar i forma part de l'equip provincial d'experts designat per combatre la malaltia.

- ¿En quina situació ens trobem ara?

- Ara, el Govern està donant molta importància als anomenats pacients asimptomàtics, així que no podem relaxar la vigilància. N'hi ha cada vegada menys d'aquesta mena de pacients, i hi ha cada vegada menys casos. Ocasionalment, un o dos. Però els asimptomàtics no són molts.

- Quin va ser el pitjor moment que va viure des que va esclatar el brot?

- En la primera etapa de l'epidèmia, el nombre de casos creixia ràpidament. A mitjans de gener els pacients no deixaven d'augmentar i els llits dels hospitals eren limitats. En aquell moment, hi havia massa pacients i no donàvem abast. Va ser complicat.

El tancament de Wuhan va ser imprescindible

- Quines mesures es van prendre per a revertir a la situació? Com es va afrontar el col·lapse hospitalari?

- El Govern va prendre llavors mesures encertades. En un període curt de temps es van construir els hospitals de Huoshenshan i de Leishenshan, i es van requisar centres sanitaris privats per a tractar pacients. Ingressem a tothom, construïm espais per aïllar als pacients amb símptomes més lleus. Es van utilitzar per a això gimnasos, espais públics.

Al mateix temps, va arribar personal mèdic d'altres províncies per a ajudar-nos a tractar als malalts. Crec que això és el més important que haurien de fer altres països també.

Així que es van fer tres passos. El primer, construir aquests nous hospitals. El segon, portar més de 40.000 professionals mèdics d'altres parts del país per a ajudar aquí. Tercer, demanar al país que ens aportés urgentment equips de protecció i altres equips mèdics per a solucionar aquest problema.

- Què hauria passat si no s'hagués tancat Wuhan?

- El tancament va tenir lloc abans de les vacances per l'Any Nou xinès. Aquest període suposa la migració més gran del planeta. És tradició xinesa tornar a casa per a visitar als familiars. La nostra població es mouria en grans xifres, més que cap altre país. Per a nosaltres, aquesta mesura era imprescindible.

- Altres ciutats haurien de seguir el seu exemple?

- El tancament de Wuhan va ser molt important. No només Wuhan: també altres ciutats petites a la província de Hubei van tancar. Tancar la ciutat, el transport públic, prohibir les aglomeracions... van ser claus per a prevenir que el brot s'estengués. Són mesures de control i prevenció importants. Wuhan té una població de més de deu milions de persones: fa falta determinació per a prendre una decisió així.

«No podíem saber-ho tot»

- No obstant això, altres ciutats al món no han optat per quarantenes tan estrictes o ho han fet tard...

- Encara que no hagin tancat ciutats en altres països, s'ha demanat a la gent que treballi des de casa. Restringir el moviment de la població també té certs efectes. El principi és el mateix que el que es va seguir a Wuhan. Després de prendre aquestes mesures, els països europeus han aconseguit alentir el creixement de casos. Els Estats Units continua sent un problema.

Països com l'Iran també són un problema. Alguns països religiosos tenen com a costum reunir-se en llocs tancats, la qual cosa provoca aglomeracions. Les mesures xineses van ser obligatòries, que es compleixin correctament és també molt important. Cada país té costums i cultures diferents, i és normal que les mesures canviïn segons el país, però la lliçó és la mateixa per a tots.

- Creu que Wuhan hauria hagut de prendre mesures abans?

- No es pot parlar dels primers dies perquè no teníem experiència en aquest problema. Tancar la ciutat va ser una decisió difícil. La resta l'han hagut de prendre també. Tenien altres països que haver pres mesures abans? Ningú ho sap. No podem veure la gran foto d'aquesta epidèmia i és difícil prendre decisions. No podíem saber-ho tot. Però sí que sabem que després de dos o tres mesos de dur treball, hem contingut el virus. Per què altres països no van aprendre la lliçó?

- Quin és el principal risc per a la Xina ara?

- Això és una pandèmia. Desenes de milers de persones estan malaltes, sense comptar als asimptomàtics i als quals no se'ls ha fet proves. Poden ser centenars de milers. El brot a Wuhan s'ha contingut. La Xina té ara dos problemes: un, els anomenats casos 'importats'. Hi ha molts estudiants i treballadors xinesos fora i volen tornar al país. Molts d'ells tenen por, no se senten segurs fora. La Xina és el país més segur ara mateix i és més senzill trobar tractament aquí.

Però fora és diferent. He sentit casos de persones que no poden accedir a tractament si només presenten febre, o que han de pagar una milionada si no compten amb una assegurança mèdica.

«No hi ha data» per a tornar a la normalitat

- Quan tornarà la normalitat a la Xina?

- L'epidèmia està pràcticament sota control a la Xina. No hi ha un moment concret en què es pugui dir que s'ha superat. Crec que els casos asimptomàtics no seran un gran problema. El problema ara aquí són els casos importats i el seu impacte. No hi ha una data perquè dependrà de com es desenvolupi la situació a la resta del món. Hem de protegir-nos d'aquests casos, i d'aquí les quarantenes de 14 dies que s'han imposat als que arribin de fora.

Quant hi ha un rebrot, hi ha gent asimptomàtica que podria estar en el període d'incubació, però repeteixo, això serà limitat. Crec que amb l'estiu l'epidèmia acabarà, cap al juny ja no serà un problema. Hem de seguir la situació fora, si es pot controlar. Però pel que fa a la Xina, sóc molt optimista. Altres ciutats i províncies han tornat a la normalitat i Hubei ho està fent ja. Wuhan tornarà a la normalitat molt aviat.

- Quin és el seu diagnòstic per a la resta del món?

- No m'atreveixo a fer una predicció. Hi ha més de 200 països i regions en les quals el coronavirus està present. He sentit notícies com que el Regne Unit volia portar a la pràctica una política per «immunitzar» a la població. He sentit que hi ha gent a la qual se li recrimina l'ús de mascareta. Això no ho entenc. No estic malalt, però tinc la llibertat d'utilitzar-la. És erroni pensar que només s'utilitza la màscara si estàs malalt. No són inútils, al contrari. És una mesura de prevenció proactiva. Aquest és el meu punt de vista, almenys, i l'experiència de la Xina en aquest sentit ha estat satisfactòria.

La resta del món ha de continuar prenent mesures. El període més curt de temps per a superar el brot és un mes. El màxim hauria de ser poc més de dos, segons l'experiència de Wuhan. Clar que aquí ha arribat material, el personal mèdic desplaçat a Wuhan no es va infectar, etcètera. Al principi molts metges aquí també es van contagiar. Però els que van arribar després, no. Per què? Per una bona protecció. Si els doctors de Nova York tenen por d'anar a treballar, si no tenen màscara o vestits, s'enfronten a un gran problema.

«He tractat pacients des de finals de desembre fins ara»

- Quants pacients ha tractat vostè en total?

- He tractat pacients de COVID-19 gairebé cada dia des de finals de desembre fins ara. Gairebé cent dies. Avui és una excepció. Estic a càrrec de la planta catorze del tercer edifici. En aquesta planta hi ha espai per a 50 pacients. Com a molt, n'hi ha entre 46 i 48, perquè reservem dos llits. Ara n'hi haurà al voltant de 26. Si no hagués accedit a aquesta entrevista avui, ara estaria visitant als meus pacients. Cada dia, si no tinc una reunió o una altra cosa a fer, estic sempre de guàrdia.

No sé quants pacients he tractat ja. Al gener rebíem consultes des de les 08 fins a les 19 hores, uns 150 pacients al dia.

- Quin tipus de pacients va tractar al seu hospital?

- El nostre hospital el van destinar al tracte exclusiu de pacients en estat crític. La vigilància intensiva als hospitals és limitada. Hem condicionat molts d'ells per a poder atendre'ls. Fins ara, hem ingressat a unes 1.500 persones.

- Què li ha ajudat a vostè a tractar a tantes persones?

- L'experiència de la síndrome respiratòria aguda i greu (SARS) el 2003. Estic especialitzat en problemes respiratoris i tracte de pneumònies des de fa molt temps. La diferència és la quantitat de pacients. El pànic i l'ansietat es transmeten també. He treballat durant gairebé cent dies, però m'he protegit bé i no m'he contagiat.

«Crec que no hi haurà una segona onada xinesa»

- Què opina dels certificats mèdics vinculats al telèfon mòbil?

- La supervisió és molt important. Tothom a Wuhan té un certificat de salut que està vinculat al nostre sistema sanitari. La diferència és que aquest certificat ara s'actualitza constantment i es vincula a les aplicacions dels telèfons mòbils. Si estàs contagiat, el codi apareix vermell. Si has estat en contacte o a prop d'una persona que després ha donat positiu, el teu codi passarà de verd a vermell immediatament. Només donem certificats de salut a la gent que està sana.

La gent sortirà i entrarà de Wuhan i hem de mantenir un alt nivell de vigilància a tot el país.

Sóc optimista, crec que no hi haurà una segona onada de coronaviurs a la Xina. Hi haurà a la vegada de tant en tant alguns pacients nous, alguna dotzena, però això és normal. És com una petita espurna després d'un gran incendi.

- Alguns mitjans, incloent mitjans xinesos, han publicat notícies que apunten al fet que el nombre de morts a Wuhan és molt més gran a tenor de l'activitat als crematoris. Què n'opina d'això?

- Això són especulacions dels periodistes. Tenen dades? Quines dades tenen per afirmar una cosa així? La veritat és que ningú ho sap. No dic que no hi hagués casos (de morts que no van ser comptabilitzats com a decessos per COVID-19), pot tenir alguna cosa a veure amb la tradició dels xinesos. Hi ha gent que viu al camp que, quan es posa malalta, prefereix morir a casa. D'altra banda, tampoc es pot dir que com que hi ha gent que va morir a casa ho va fer de COVID-19, poden haver mort per qualsevol altra malaltia. Els periodistes diuen que com hi ha gent que va morir a casa la xifra ha de ser major. Estan difonent rumors.

- Podria un pacient de COVID-19 en tractament anar-se'n a morir a casa?

- Per descomptat que no. És impossible que el nostre hospital el deixés sortir.

Després d'acabar l'entrevista, el doctor Hu ens acompanya fins al cotxe i afirma que la Xina serà la primera en obtenir la vacuna, en uns tres mesos: una pregunta a la qual ha preferit respondre només quan s'han apagat les càmares.