Els catalans creiem que el confinament durarà un màxim de 30 dies més

Un estudi elaborat pel Ceres mostra com la ciutadania de Catalunya afronta la situació actual provocada per la pandèmia del coronavirus. Cada setmana, l'estudi va evolucionant, afegint dades com la percepció que tenen les persones d'aquesta crisi, els seus hàbits i estats d'ànim, així com els canvis que es van produint a les llars catalanes.

Quin nivell de confiança donen les fonts d'informació?

L'OMS segueix sent la font que ofereix més confiança entre les persones consultades, seguida del govern de la Generalitat i dels ajuntaments. Per contra, també segueixen sent les xarxes socials i el govern d'Espanya les que menys confiança inspiren.

En relació amb l'anterior onada analitzada, els nivells de confiança no mostren cap alteració.

Quins són els motius per sortir de casa?

Pel que fa a la freqüència de sortides al carrer, la mitjana s'ha reduït passant de 2,4 dies a 2,3 dies de mitjana.

Segueix sent el fet d'anar a comprar coses bàsiques la principal motivació per sortir, augmentant la freqüènciaen quèsesurt en aquest cas a 2,6 dies. Per altra banda, però, ha augmentatel ferla compra a familiars/coneguts i les visites o tractaments mèdics com a motius per sortir.

Cal destacar que les dones han sortit menys de casa que els homes i ho han fet més per anar a cuidar una persona dependent, mentre que els homes surten més per anar a treballar o a una visita/tractament mèdic.

També els més joves han sortit menys, mentre que els de 35 a 50 anys han sortit més queen l'àmbit global, principalment per anar a treballar o a passejar el gos.

Les accions a la llar han augmentat o s'han reduït?

En més de la meitat de casos, han augmentat accions com cuinar, menjar en família, netejar o ventilar la casa i generar escombraries, sent les dues primeres les accions que més ho han fet.

D'altra banda, llençar les escombraries o rentar la roba són accions que gairebé es mantenen igual que abans del confinament.

Per edats, els joves cuinen més però renten menys la roba, en contraposició a les persones de més de50anys que han reduït la freqüènciaen quècuinen.

Membres de la família que treballen fora de la llar

L'enduriment del confinament no ha comportat variacions entre les persones consultadesamb relació alsmembres de la llar que segueixen treballant fora, fet que pot suposar que la mostrasecentri en membres que treballen en serveis essencials o que, tot i les restriccions, segueixen anant a treballar.

Què ens preocupa més sobre la salut?

Tots els nivells de preocupació s'han reduït sensiblementrespecte al'onada anterior,i tambého ha fet l'índex de preocupació general.No obstant això, segueix sent la salut dels familiars i de la societat en general la que més preocupa.

Per col·lectius, les dones manifesten un nivell de preocupació més elevat per la salut de la societat que els homes, mentre que els joves estan menys preocupats per la seva salut.

Fins a quin punt ens preocupa l'economia?

Respecte al'onada anterior, ha augmentat sensiblement la preocupació perla pròpia economiai la de persones de l'entorn, i de forma més important la preocupació per l'economia global, que és d'altra banda, el nivell que més preocupa, seguint la tònica de les anteriors consultes.

Com es viu el confinament amb fills?

Aquest apartat s'ha preguntat únicament a aquelles persones que tenien fills/es d'entre 6 i 16 anys vivint amb elles a la llar. El 56% de les famílies no viuen amb fills.

El 44% restant viu amb fills, i d'aquests el 74% organitzen tasques per tal de tenir el dia a dia més controlat. Tres de cada quatre llars amb fills/es de 6 a 16 anys han fet algun tipus d'organització del dia a dia dels infants, i una gran majoria han aconseguit seguir-la encara que no sempre.

L'organització del dia a dia s'ha fet més a les llars amb infants de 6 a 11 anys, però s'ha aconseguit complir més entre les que tenen infants de 12 a 16 anys.

Quin és el seguiment escolar dels infants?

El més habitual és que les escoles estiguin enviant deures de totes o algunes de les assignatures, sent només el 30% que estan fent classes virtuals.

El contacte amb l'escola es realitza a través d'ordinadors familiars però també propis dels infants i, en menor mesura, a través de tauletes o mòbils dels infants. Tot i ser reduït, cal esmentar que en un 4% dels casos els infants no estan mantenint cap contacte amb l'escola.

Els infants més petits utilitzen dispositius de la llar, no propis, mentre que els més grans fan servir els seus dispositius, principalment ordinadors i mòbils.

En el 66% dels casos, les escoles han posat deures als infants de forma telemàtica, mentre que en un 27% a aquests deures s'hi afegeixen altres que posen els pares i mares.

En la meitat de llars on els infants tenen deures, els progenitors acostumen a ajudar-los a fer-los, tot i que en un 41% s'afirma que no necessiten ajuda doncs els saben fer sols.

Pel que fa a la preocupació dels pares, un 64% dels casos es manifesta una preocupació important per com acabarà el curs escolar, el 30% de llars amb fills de 6 a 16 anys estan poc preocupades i el 6% gens per aquest tema.

Aquèdediquen les hores els més petits?

Els infants passen 2,4 hores demitjanaal dia fent deures, entre 1,8 i 1,2 hores demitjanaveient pel·lícules/sèries, jugant a videojocs o a altres jocs, xatejant amb els seus amics, entrealtresactivitats, i menys d'una hora demitjanaa llegir, veure dibuixos animats i fer classesen línia.

Per tant, es pot dir que passen unes 3 hores dedicades a l'àmbit dels estudis i unes 6 hores al de l'oci.

Detalladament, l'estudi observa que més de la meitat no dediquen cap hora a veure dibuixos animats ni a fer classesen línia, mentre que el 43% tampoc no juga en tot el dia a videojocs. Per contra, els deures són els que ocupen més hores.

Quin és el nostre estat d'ànim?

Segons els pares i mares, els infants no han manifestat canvis notables en els seus estats d'ànimsen relació ambabans del confinament.No obstant això, s'observa una tendènciaa quèels infants estiguin més alegres, menys nerviosos, enfadats i apagats.

Peròpel que fa als pares i mares dels infants de 6 a 11 anys perceben que estan més nerviosos/es i enfadats/des que no pas els dels infants de 12 a 16 anys.

Cal incidir en el fet que s'observa una estabilitat dels estats d'ànimsen relació amb elsque tenien els infants abans del confinament.

Quines dificultats provocael confinamentamb els fills?

El 93% de la mostra consultada que té fills/es entre 6 i 16 anys afirmen tenir algun tipus de dificultat amb el confinament dels fills/es a casa, principalmenten relació ambla necessitat que tenen els infants de fer

algun tipus d'exercici físic, o l'enyorança a relacionar-se amb les seves amistats i companys/es d'escola.

En menor mesura, també es destaca els problemes que comporta que no puguin sortir al carrer tant pels infants com pels progenitors, les dificultats amb els deures,sigui per poder-los fer oper crear una rutina per realitzar-los, l'abús de pantalles principalment per jugar, les baralles principalment amb germans/nesi la necessitat però també incapacitat dels pares i mares per entretenir-los tantes hores.

El 82% de les persones consultades perceben que els infants tenen molta o bastanta necessitat de sortir a l'aire lliure, però no valorarien positivament que es flexibilitzés el confinament per a les famílies amb infants a casa.

Fins quan creiem que durarà el confinament?

La meitat de les persones consultades pensen que el confinament durarà un màxim de30dies més, mentre que el 36% ho allarguen entre 30 i 45 dies més.

D'altra banda, es redueixenrespecte ales anteriors onades els que pensen que durarà més de45dies. S'observa també que ha baixat sensiblement la durada mitjana percebuda del que resta de confinament, tot i que es manté la data d'acabament cap a principis de maig.