Els geògrafs proposen usar la cartografia per delimitar els barris «nets» i avançar la desescalada

Delimitar els barris i carrers on la COVID-19 deixa de ser actiu dins d'una mateixa ciutat és possible amb l'ús de les plataformes cartogràfiques dels geògrafs espanyols, que s'erigeixen en una eina útil perquè les autoritats puguin avançar per zones l'anunciada desescalada del confinament.

Així ho defensen a Efe des de l'Associació Espanyola de Geografia (AGE) el seu president, el catedràtic de la Universitat d'AlacantJorgeOlcina, i la coordinadora del projecte Cartografia de risc de propagació de la pandèmia Covid-19 en entorns urbans, la geògrafa de la Universitat de MàlagaMaríaJesús Perles.

A partir del nombre anònim d'afectats per edifici i la data de diagnòstic (sense més dades personals), es poden destriar les àrees de la ciutat lliures del virus, que solen coincidir amb les més afectades al principi de la crisi i que al cap del temps són les primeres a passar a estar netes i amb més població immunitzada.

Els geògrafs pretenen ajudar, d'aquesta forma, al fet que «el desconfinament sigui el menys lesiu possible per a l'economia i per a la salut dels ciutadans aïllats:«Per què esperar que a tota Espanya es compleixin unes mateixes condicions per a aixecar el confinament?».

Aquest sistema permet «encertar» en el pla ia nivell debarri i, fins i tot, de carrer «quins veïns poden començar a passejar ordenadament amb els seus fills i quins negocis poden obrir al públic».

De la mateixa manera que apunta les zones on ja ha passat el risc, la plataforma cartogràfica ofereix informació sobre els focus de propagació més perillosos, els espais de la ciutat pels quals transiten un major nombre de probables positius asimptomàtics i quins són els principals movimentsintra-urbans d'aquests.

La cartografia dibuixa en l'espai les àrees de mostreig idònies perquè els esperats tests donin resultats realment representatius, assenyala els espais clau per a desinfectar i ajuda a gestionar la logística i intendència en els centres sanitaris o residències de majors.

«Conèixer a dimensió espacial del contagi és transcendent», ha recalcat a Efe Perles, qui ha declarat que geògrafes i geògrafs d'universitats de tot el país fa setmanes que ofereixen als experts i autoritats sanitàries al capdavant de la gestió de la pandèmia aquesta eina «de suport a la decisió», sense resultat encara.

«Oferim la nostra formació cientificotècnica i, secundats per l'empresaESRIEspaña, els nostres laboratoris cartogràfics», ha indicat Perles abans de recordar que el vincle d'aquesta ciència amb la cartografia de les dades epidemiològiques es remunta ni més ni menys que a 1832, quan el geògraf francèsCharlesPicquetvamapejarla còlera en els 48 districtes de París.

Per al president dels geògrafs espanyols,JorgeOlcina, aquesta ciència «vol posar la seva experiència en anàlisi espacial de processos de risc al servei de la societat espanyola» per a «posar al virus en el seu lloc».

En els fòrums d'experts en Geografia s'ha trobat a faltar des del principi de la crisi del coronavirus «un enfocament espacial més afinat» del contagi, com s'ha demostrat eficaç en el cas de Corea del Sud i sobretot en constatar-se que la propagació es produeix pels desplaçaments i relacions socials dels ciutadans.

Aquests marquen el contagi, per on circula el virus, quines són les seves rutes preferents i on nia amb més intensitat, per la qual cosa un sistema d'informació cartogràfica facilitarà «afinar més» i que, «en comptes d'atacar-lo a la mateixa vegada per tot el país», el combat sigui en «espais precisos, deixant-lo aïllat i tallant la seva cadena d'alimentació».