No n'hi ha prou amb dormir, cal fer-ho bé

La situació de confinament en la que ens trobem immersos ha comportat en la majoria de casos un canvi de rutines, tant en adults com en infants. En conseqüència, els hàbits del son també s’han vist modificats, sobretot pel relaxament dels horaris i per l’ús extens d’agents activadors com poden ser els aparells electrònics. Tot plegat, assenyala Osane Gómez, psiquiatra de l’Institut Pere Mata, pot tenir dos efectes, que es manifestarien «en la quantitat i en la qualitat del son». El son, detalla l’especialista, és un hàbit, igual que la higiene o l’alimentació, i la manera en què el modifiquem pot acabar passant factura, fent que dormim menys a la nit o que aquest son sigui menys reparador. Osane Gómez, que també treballa a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, adverteix que el fet de no anar a treballar pot fer que ens n’anem a dormir més tard i ens llevem també més tard, de manera que acabem alterant el cicle son-vigília. En aquest sentit, Antoni Castel, psicòleg clínic de la Unitat del dolor de l’Hospital Joan XXIII, alerta que «el son té una característica, i és que permet la recuperació de l’organisme. Si alterem aquesta rutina modificant molt els horaris, el patró de son acabarà modificat. És un aspecte que cal tenir en compte, perquè mantenir l’horari ens ajudarà, un cop s’acabi el confinament, a recuperar la dinàmica habitual».

Els dos professionals assenyalen algunes pautes per garantir la qualitat del son. Així, recomanen mantenir una alimentació adequada, fent un àpat lleuger a la nit, i sempre una o dues hores abans d’anar a dormir. També aconsellen reduir el consum de substàncies excitants, com el cafè, les coles i els tes, sobretot a partir de les cinc de la tarda. A més, assenyalen la importància de fer una mica d’activitat física, apuntant que, si es volen relaxar les hores d’anar a dormir i de llevar-se, es pot fer, però de manera racional: «si quan treballem ens n’anem a dormir a les onze o les dotze de la nit i ens llevem a les set, ara podem allargar una mica a la nit i al matí, però si ens n’anem a dormir a les tres i ens llevem a la una del migdia, anirem trencant els horaris de menjar i de dormir, i cada vegada ens adormirem i ens llevarem també més tard», assenyala la psiquiatra.

Pel que fa a l’ús d’elements tecnològics, els dos professionals destaquen la necessitat de limitar-ne l’ús just abans d’anar a dormir: «som animals diürns, i les pantalles emeten una lluminositat que és detectada pel cervell, que interpreta si és de dia o de nit. Això pot dificultar que el cervell entengui que és hora d’anar a dormir, o fer que, quan es dormi, el son no sigui tan reparador», remarca Gómez. La doctora apunta també que, en el cas de les videoconsoles, cal racionar les hores i optar pels jocs que no ens posin en situació d’hiperalerta abans d’anar a dormir.

En tot cas, conclou Castel, «el que cal és un punt de sentit comú, sabent que un marge de variabilitat està bé, però sense que sigui excessiva».