Daniela, la violinista a la teulada que fa volar la seva música contra l'estrès

Daniela Nikolova s'ha convertit en la 'violinista a la teulada' per a molts dels veïns del seu entorn que esperen diàriament que surti al terrat amb el seu violí, un valuós Amati de 1763, per a fer volar la seva música, notes que inocula als seus seguidors com una vacuna contra l'estrès del llarg confinament.

Aquesta violinista professional, búlgara de naixement però resident a Osca des de fa uns anys, assegura, en una conversa amb Efe, que la idea de sortir al terrat del seu bloc per a fer un concert als seus veïns la va tenir un matí en aixecar-se, quatre o cinc dies després de declarar-se l'estat de confinament.

Aquell mateix dia, Daniela va treure el seu violí i el seu equip d'amplificació de so i va començar a tocar peces ballables i modernes sobre la base rítmica d'una música pregrabada davant la sorpresa dels veïns.

«En aquell moment vaig pensar en els meus veïns, però també en mi, per desestresarme després de tants dies de tancament», confessa la 'violinista a la teulada', que ha aconseguit que els seus veïns ballin, cridin, l'aplaudeixin i li demanin més i més.

Afegeix que per a ella és una experiència molt satisfactòria perquè, què és un músic sense públic?, es pregunta sabent per endavant quina és la resposta.

I així, dia rere dia, Daniela Nikolova, nascuda als anys setanta del segle passat i amb una dilatada carrera professional darrere, surt al terrat per tocar un repertori de peces modernes i ballables, que només va modificar parcialment durant la Setmana Santa per a introduir temes clàssics.

Un repertori amb cançons de David Bustamante, Elton John o Robbie Williams, Maroon 5 o Lara Fabian, però que també incorpora a un rítmic Vivaldi o a Mendelssohn.

Daniela va començar a tocar el violí als 6 anys a Bulgària i les seves aptituds ràpid la van portar a fer el salt a la capital del seu país, Sofía, i d'aquí a una carrera professional a Itàlia, Rússia, República Txeca i França, des d'on, després de conèixer la seva actual parella, els seus passos la van dur a Espanya.

Se sent orgullosa en parlar del seu violí, un instrument de gran so que els seus pares li van regalar sense saber el seu origen però que un luthier que li va fer un reparació va autenticar com un Amati, un fabricador d'instruments de corda en el qual es va formar el primer dels Stradivarius.

Com a qualsevol instrument de valor, Daniela ho ha batejat amb el seu nom, conscient que mai seria capaç de desprendre's d'ell, fos quin fos el seu valor.

Ara, mentre toca la seva música des de la teulada, aquesta professional no pot evitar pensar en tots els projectes que ha hagut de suspendre o ajornar per culpa de la pandèmia del coronavirus, entre altres els que tenia previstos com a integrant col·laboradora de les orquestres Regne d'Aragó i de la Rioja.

Però també ha hagut d'ajornar un 'concert exposició' amb pintures fetes per ella mateixa, una altra de les seves aficions, i diverses actuacions amb el seu propi grup.

«Jo sóc una 'freelance' que haig de sortir a tocar perquè si no, no cobro», afirma Daniela, a qui el confinament no li ha fet perdre el seu amor per tocar davant el públic, encara que ara, a causa de les limitacions imposades, ho faci des d'un terrat, amb un instrument amplificat, perquè, com molt bé sap ella, «el violí no està fet per a tocar en espais oberts».