Un mes per tornar del Perú a la Bisbal d'Empordà; el periple de dos joves confinats a l'Amèrica del Sud

En Joan Ramírez i en Bernat Jaumeandreu tenen 23 i 22 anys i van arribar a la ciutat peruana de Cusco el passat 10 de març. Al cap de quatre dies, el govern va anunciar que a partir del dia quinze es faria efectiu l'estat d'emergència a tot el país, com a conseqüència de la crisi del coronavirus. Unes hores abans que això passés, el responsable de l'hostal on s'allotjaven els dos joves bisbalencs els va fer fora «per ser espanyols». «Va dir que no volia ni espanyols ni francesos ni xinesos», relata en Joan.

Després de buscar i trobar un nou allotjament, reben juntament amb un grup nombrós de ciutadans un avís advertint-los que si volen tornar cap a Espanya han de fer-ho el dia 15 de març, data en la que es preveia el tancament de l'espai aeri comercial. «Només ens donen unes hores de marge per decidir-ho i el bitllet costa uns 1.500 dòlars cadascun», explica en Bernat.

Al final decideixen quedar-se a Cusco i esperar resposta de les autoritats espanyoles al país. El problema és que quan s'adrecen al consolat, se'l troben tancat. Malgrat els reiterats intents dels turistes que havien quedat atrapats perquè els hi oferissin una solució, la primera proposta de l'Estat no arriba fins el dia 28 de març, segons expliquen els afectats.

Es tracta d'un autocar que els portaria a Lima, la capital, però un cop allà, no els oferien cap altra solució i el trànsit aeri comercial continuava tancat. «A més el trajecte costa normalment 25 dòlars i ens en cobraven 150», revela en Joan. De les 250 persones que quedaven a Cusco, més de la meitat van decidir marxar en diversos busos i més d'un centenar es van quedar, entre ells en Bernat i en Joan. «Va marxar gent que estava desesperada. Nosaltres tampoc sabíem quina alternativa ens donaven un cop allà», expliquen.

Tots els països repatriaven

El descontent per la «poca voluntat» de l'ambaixada a oferir solucions als turistes espanyols anava creixent i era «generalitzat». De fet, en Bernat recorda que mentre la resta de països «feien feina repatriant als seus ciutadans» ells continuaven allà «sense cap solució».

De fet, en una de les moltes trucades que van mantenir amb responsables diplomàtics de l'Estat a Perú, des de l'ambaixada van recomanar-los que agafessin un vol que organitzés un altre país. En Joan explica que van estar a punt de pujar a un d'Air France amb destí a París, però que al final no ho van fer perquè el preu era alt i no el podien assumir.

Finalment, l'ambaixada els confirma que un avió sortirà de Lima en direcció a Madrid el dia 9 d'abril, però els diuen que s'han d'espavilar per cobrir els 1.000 quilòmetres que separen Cusco de Lima. Els dos joves i la resta de turistes atrapats demanen si els poden facilitar un altre autocar com el del dia 28, però l'Estat se'n desentén, i han de ser ells mateixos qui, a contrarellotge, lloguin els busos i parlin amb les autoritats peruanes per obtenir salconduits i no tenir problemes.

Quan tot semblava llest per poder retornar, es troben amb un tancament total del trànsit que els impedeix fer el trajecte amb autocar i veuen com se'ls hi escapa la possibilitat de tornar a casa. La pressió constant i el malestar, fa que l'estat finalment accedeixi uns dies més tard a posar dos vols, un de Cusco a Lima i un altre de la capital peruana a Madrid, això sí, un mes després d'haver anat al consolat per primera vegada, segons relaten els dos joves bisbalencs.

Desatesos i mal informats

Els dos nois lamenten que durant tot aquest mes s'han sentit «desatesos i mal informats» per part de l'ambaixada espanyola, i deixen clar que es tracta d'una sensació «generalitzada». «Teníem la impressió que entre ells no s'entenien, i al final et trobaves que li deien una cosa a un i la contrària al del costat», expliquen.