Investigació
Estudien uns fàrmacs que podrien reduir les dificultats pulmonars relacionades amb el coronavirus
L'investigació l'han dut a terme farmacòlegs de la Universidad Autónoma de Madrid i de la Universitat de Manchester
medicaments, farmàcia, pastilles
Un grup de farmacòlegs de la Universidad Autónoma de Madrid (UAM) i de la Universitat de Manchester (Regne Unit) han descobert que un grup de fàrmacs, anàlegs a l'angiotensina, podría reduir el dany pulmonar greu associat a la infecció per SARS-CoV-2, el coronavirus causant del coronavirus.
Es tracta de fàrmacs semblants a l'angiotensina, un pèptid «clau» en funcions com la regulació de la pressió arterial, el manteniment dels teixits i la resposta inflamatòria, assenyala la UAM en un comunicat.
El treball, les conclusions del qual han estat publicades en la revista internacional 'Circulation', està signat per les investigadores Concepción Peiró, del departament de Farmacologia de l'Autònoma; i Salvador Montcada, del Cancer Research Centri de la Universitat de Manchester.
Totes dues recorden que els coronavirus necessiten unir-se a les proteïnes de les cèl·lules humanes per a poder replicar-se a l'interior d'aquestes, i emprendre, d'aquesta manera, nous cicles d'infecció cap a altres cèl·lules.
En concret, se sap que el SARS-CoV-2 s'uneix a la proteïna ECA2, que es troba en nombrosos teixits, amb una presència significativa en alguns com l'epiteli pulmonar i l'endoteli dels vasos sanguinis, la qual cosa «probablement» explica el «marcat mal pulmonar» associat a la infecció pel coronavirus, afegeixen.
Aquesta proteïna té a més un paper molt important en un sistema orgànic de pèptids anomenat ‘Sistema Renina-Angiotensina’, que és «fonamental» per a la regulació de la pressió arterial, el balanç electrolític, la resposta inflamatòria i altres funcions de manteniment dels teixits.
Peiró conclou que, per a reduir el mal pulmonar greu associat a la infecció per SARS-CoV2, es podrien utilitzar anàlegs de l'angiotensina, que encara s'estan validant en assajos clínics, o bé altres fàrmacs utilitzats ja en la pràctica clínica, i l'acció de la qual sigui «limitar l'efecte excessiu de l'angiotensina II en bloquejar els receptors que medien les seves accions».