Detecten que la manca de nutrients en cèl·lules tumorals atrau cèl·lules que inhibeixen al sistema immunitari

Estudis previs d'altres grups apunten que, la inflamació que té lloc en els tumors podria impedir una resposta immunitària efectiva d'atac a les cèl·lules tumorals. Els tumors en estat d'inflamació lleu i constant tenen nivells elevats de citoquines i quimiocines. Davant d'això, els autors de l'estudi fan la hipòtesi que aquesta inflamació podria ser causada per la falta de nutrients que afecten les cèl·lules i que interpreten com una ferida o infecció.

En aquestes circumstàncies les cèl·lules tumorals podrien estar actuant com una ferida mal curada. Quan hi ha una ferida el flux sanguini s'interromp en algun punt del cos i la manca de flux podria ser un dels senyals que desencadena processos necessaris per curar-la, és a dir, la crida de les primeres defenses de sistema immunitari, la generació de nous vasos sanguinis, que equival a la resposta inflamatòria. L'estudi sosté que aquesta resposta podria ser també la que estigués tenint lloc en els tumors sòlids, en els que la falta de reg sanguini s'estaria interpretant com una ferida, tot i que apunta que això és encara una idea no demostrada.

Els senyals que envien les cèl·lules tumorals no només impedeixen l'atac de sistema immunitari, sinó que també indueixen la modificació del teixit que les acompanya per ajudar-les a sobreviure. Concretament, el treball demostra que les cèl·lules tumorals, quan no tenen glucosa, promouen 'in vitro' processos com l'angiogènesi, és a dir, la creació de nous vasos sanguinis que retornin el flux, i per tant, l'aparició de nutrients.

Ús de fàrmacs antimetabòlics

Els fàrmasc antimetabòlics serveixen per atacar els tumors impedint que processin els nutrients per aconseguir energia. D'aquesta manera, a través de la inanició promouen la mort de les cèl·lules tumorals. Tot i tenir bons resultats en models animals, sovint aquests fàrmacs fallen en els assajos clínics amb pacients.

Els resultats de l'estudi liderat per l'IDIBELL podrien explicar aquesta manca d'eficàcia ja que descriu que dos fàrmacs antimetabòlics també fan que les cèl·lules tumorals secretin citoquines i quimiocines. La primera autora del treball, Franziska Püschel, apunta que aquests fàrmacs podrien estar causant una resposta inflamatòria deguda a la manca de nutrients, cosa que podria promoure la supervivència del tumor. Tot i això, l'autora apunta que són necessaris més estudis per fer aquesta afirmació.

Aquest treball es un estudi molt ampli en el que s'han fet des d'assajos de secreció en cèl·lules tumorals en cultiu fins assajos amb ratolins als quals s'han injectat les proteïnes secretades per les cèl·lules tumorals.

En la investigació també han participat la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona (UB) i l'Institut Català d'Oncologia (ICO). Ha comptat amb la col·laboració de l'Institut Nacional de la Sanitat i del a Investigació Mèdica de França (INSERM), de l'Amsterdam Medical Center, així com de les xarxes europees ITN META-CAN i ITN TRAIN-ERs.