«Gran part» de les multes per trencar el confinament podrien ser «il·legals»

El professor de Dret Penal de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Josep Maria Tamarit, afirma que l’elevat nombre de sancions és «una de les mostres» de la intervenció «abusiva» de l’Estat amb l’estat d’alarma. Ho veu un «risc important pels drets i llibertats» i creu que «s’hauria d’invitar a la població a posar recursos» contra les sancions. Tamarit apunta que la policia posa multes «molt greus» per actuacions «molt menors» i «arbitràriament».

«No hi ha una pauta realment marcada», constata Catena, que tem que pugui haver un «excés de zel a l’hora de complimentar aquestes propostes de sanció». Un altre element que denuncia Boix Palop, és que no es pot sancionar directament per desobediència algú que presumptament s’ha saltat el confinament, en línia amb el criteri expressat per l’Advocacia de l’Estat sobre l’aplicació de l’article 36.6 de la ‘llei mordassa’ sobre desobediències.

«Això és absolutament il·legal», avisa, perquè cal que s’hagi requerit prèviament el ciutadà i que aquest hagi desobeït l’ordre de l’agent de l’autoritat. «Desobediència requereix requeriment explícit» i una «ordre concreta que no es compleix», coincideix Tamarit. En aquest sentit, Catena també avisa que la desobediència no pot ser «automàtica» i que la sanció ha de ser «l’última aplicació de la norma».

Primer cal «requerir» de forma expressa al ciutadà que presumptament incompleix el confinament i no sancionar-lo directament. Boix Palop afegeix que, a banda d’un nombre «esfereïdor» de sancions, són per quantitats «desproporcionades». Les multes per desobediència van de 601 a 30.000 euros. «No hi ha cap problema greu d’ordre públic» però, en canvi, hi ha una «sobre-reacció» policial, diu Boix Palop.

El Defensor del Poble també ha plantejat interrogants sobre la política de sancions i entitats de drets humans, impulsades per Defensar a Qui Defensa, també denuncien que la quantia de les multes és «desproporcionada» i critiquen que se sancioni «les persones directament per un desplaçament no autoritzat». Afirmen que no s’han donat instruccions clares sobre com cal justificar un desplaçament amb seguretat jurídica i diuen que és discriminatori amb col·lectius vulnerables -com persones sense llar o treballadors en situació no regularitzada.

Gran part de les sancions, «il·legals»

Boix Palop creu que «gran part» de les sancions són «il·legals» i es poden guanyar. Són propostes de sancions administratives, a les quals es poden presentar al·legacions i si no s’accepten, es pot presentar recurs als tribunals contenciosos-administratius. Tanmateix, creu que «molta gent decidirà pagar per no entrar en un embolic».

Tamarit explica que una multa posada il·legalment i que, per tant, podria declarar-se nul·la, seria en el supòsit que el denunciat tingui una causa justificada per fer el desplaçament i l’agent de l’autoritat «no s’ho cregui» o en casos en què la «transgressió sigui tan menor» que el policia actués amb un «excés de zel» així com pel fet que es multi directament per desobediència sense requeriment previ.

Un grup d’advocats, entre els quals Catena, està organitzant una plataforma de suport entre professionals del dret per tractar aquests casos, ja que preveuen que «moltes» de les sancions arribaran als despatxos. «Tantes sancions, com a juristes, ens preocupen», afirma, perquè «el rigorisme va més en contra que a favor dels drets». Estudien fer accions coordinades arreu de l’Estat per conscienciar d’aquestes possibles vulneracions.

«Bufetades, empentes, cops i puntades de peu»

A banda de les sancions, fins ara les forces de seguretat han detingut més de 5.900 persones. Diverses organitzacions de drets humans, entre les quals Irídia o l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB han denunciat al Ministeri de l’Interior una desena de casos documentats de violència institucional que deixen constància de «bufetades, empentes, cops i puntades de peu» per part de forces de seguretat.