Els experts indiquen que l'epidèmia «va millor» de l'esperat

L'evolució del coronavirus «va millor» del que esperaven els experts sanitaris, que preveien que l'increment substancial de proves diagnòstiques pronosticaria un augment del nombre de casos molt major que els 4.635 nous d'aquest dijous, quan s'han superat els 22.000 morts, amb 440 més.

«L'epidèmia va millor del que pensàvem», ha valorat el director delCentrodeCoordinaciónde AlertasyEmergenciasSanitariasdel Ministeri de Sanitat, FernandoSimón, en la roda de premsa telemàtica que ofereix diàriament. «Sabíem que anàvem a tenir un increment, però ha estat molt de menor de l'esperat», ha afegit.

El coronavirus deixa ja a Espanya 213.024 positius confirmats des de l'inici de la crisi, la qual cosa el continua situant com el segon país del món darrere dels Estats Units i el primer a Europa; els 4.635 nous d'avui-entre els quals hi ha 1.202 professionals sanitaris més, que ja sumen 34.355, el 16,12%-, suposa un avanç del 2,2%, dues dècimes més que ahir.

Però, com sempre adverteixSimón, «tot cal interpretar-ho amb molta cura», i des de fa uns dies, l'increment de les proves serològiques ha provocat certes «distorsions en les sèries».

No obstant això, l'acceleració d'avui és «molt menor» del que auguraven els tècnics sanitaris, perquè gran part es deu al fet que cada vegada es fan més proves diagnòstiques.

Així, dels 4.635 casos, 1.656 han estat confirmats per proves serològiques i 3.052 per PCR, que són el tipus de diagnòstic més comparable al qual s'ha fet en setmanes anteriors com la passada, quan els positius notificats en 24 hores oscil·laven entre els 5.000.

I, dels totals des del primer cas, 191.389 han estat confirmats per PCR, que és també la prova més fiable per a detectar el virus, i 12.830 per test d'anticossos.

A més, s'han notificat 1.511 casos amb anticossos positius asimptomàtics quan se'ls va realitzar la prova, i per això no es pot establir el moment en què aquestes persones es van contagiar ni si han patit o no la malaltia.

Mentrestant, encara que el nombre de víctimes mortals en 24 hores és de cinc més que el dimecres, quan van ser 435, l'increment a penes es mou del 2% en el qual ha estat tota la setmana.

En total, 22.157 persones han perdut la vida al país, una xifra que només superen els 25.085 d'Itàlia, encara que la letalitat de tots dos països (10,4% i 13,4%) és més baixa que en uns altres com França, que amb 21.340 morts arriben al 17,9%, i Bèlgica (14,9%).

«Són més dels que ens agradaria -ha lamentatSimón- però al llarg de la setmana ens continuem mantenint en el rang dels 400, i l'anterior en el de 500 i escaig. Fins i tot en la sèrie de morts també anem veient que les tendències al llarg del temps van baixant».

També continuen incrementant-se les altes que, amb 3.335 persones més que s'han curat en 24 hores, s'arriba a les 89.250, el 41,8% de tots els que han contret el virus.

En aquest interval de temps, 867 persones (105 menys que el dimecres) han estat hospitalitzades: gairebé la meitat (352), i com ha vingut passant tota la setmana, a Catalunya; altres 52 (les mateixes) han estat ingressades a les unitats de vigilància intensiva, 18 d'elles en aquesta mateixa comunitat.

Madrid continua encapçalant les xifres de la pandèmia: 60.487 contagiats, 7.684 morts i 33.645 curats, segons Sanitat, encara que aquesta autonomia va publicar ahir per primera vegada les seves dades acumulades, que ascendeixen a 37.988 hospitalitzats i 3.169 ingressats a l'UCI, i els morts relacionats amb la COVID-19 els eleva a 13.911 en sumar residències, domicilis i altres llocs.

Hi ha també morts amb simptomatologia, un assumpte sobre el qualSimónha dit que no li «sembla malament», sempre que diferenciï al seu informe entre els casos confirmats i els que se sap que realment han mort per la malaltia i els que es compten com a possibles, sospitosos o hipotèticament infectats.

L'epidemiòleg ha explicat, sense donar encara la xifra total, que entre el 10 i el 20% de les residències de gent gran a Espanya s'han vist afectades per la COVID-19, i laletalitatha estat molt variable entre elles, entre el 6 i el 20%.

També ha admès que «és possible» i «molt segur» que a Espanya s'haguessin donat casos asimptomàtics que no van detectar les autoritats sanitàries; ho ha fet en ser preguntat per l'estudi signat per científics de l'InstitutodeSaludCarlosIII, que indica que el coronavirus podria haver estat present al nostre país des de mitjans de febrer.

«És possible i és molt segur que a Espanya hi hagués casos asimptomàtics que se'ns van escapar. No va haver-hi clarament un pacient zero perquè sabem que l'increment al març es va deure a l'entrada de diversos casos. No va arribar un cas sol, això és obvi», ha reconegut.

Amb tot el succeït des de llavors, la veritat és que dos mesos després, l'epidèmia segueix en fase d'estabilització, i la seva evolució ha permès que diumenge que ve, els menors de14anys puguin sortir per fi a passejar una hora al dia, des de les nou del matí i fins a les nou de la nit, acompanyats d'un adult, a un màxim d'un quilòmetre de les seves cases i amb les seves pròpies joguines.

Unes condicions moltdiferents de lesque va explicar el Govern el dimarts passat quan va anunciar l'alleujament del confinament per als més petits, restringint la seva mobilitat a la d'acompanyar als seus pares al supermercat o a la farmàcia.

A ells s'ha dirigit el vicepresident deDerechosSocialesyAgenda 2030, PabloIglesias, per a demanar-los perdó perquè l'Executiu ha «comès errors» i «no ha estat clar»a l'hora d'explicar com podran sortir del confinament, per la qual cosa lescrítiquesrebudes van ser «raonables».

Quan sigui possible, també s'alleujaran les condicions per als més grans, segons ha assegurat al Congrés el ministre de Sanitat, Salvador Illa, qui ha indicat que, encara que no estem encara en fase de desescalada, «estem sortint del túnel».