Mampares, menys públic o control de temperatura: l'oci prepara el retorn

Amb l’anunci d’una imminent desescalada en les mesures de confinament, molts fa setmanes que treballen en mesures i protocols per poder tornar a posar en marxa els seus negocis. Les ofertes d’empreses proposant mesures són moltes i els empresaris estudien què poden fer per garantir la seguretat de treballadors i clients. És el cas de l’oci nocturn. El president de la Federació Nacional d’Empresaris d’Oci i Espectacles (Espanya de Noche) i portaveu del Gremi d’Empresaris de Discoteques de Barcelona i Província, Ramon Mas, diu que és clau conèixer el calendari de la fase de transició per poder assessorar els propietaris i evitar inversions inútils.

A hores d’ara, tenen pocs llocs on emmirallar-se. Els països de l’entorn encara no han enfrontar aquesta fase i l’únic referent, ara per ara, és la Xina. Al país asiàtic ha anat obrint progressivament aquest tipus d’establiments i les mesures implantades són ara mateix el model a seguir. Entre elles, neteges en profunditat dels locals abans d’obrir, controls de temperatura als accessos, que els usuaris utilitzin guants i mascaretes, facilitar gels hidroalcohòlics i neteges de la pista i els banys amb el públic dins.

Espais «privats» mantenint les pistes de ball

Mas diu que preveuen espais privats –vip- on la gent pugui mantenir distàncies de seguretat però contemplen que les pistes es puguin mantenir com fins ara. «Si la gent al metro utilitzant mascareta no ha de mantenir les distàncies, entenem que el mateix criteri s’hauria d’aplicar a l’oci nocturn», afirma.

Una altra de les propostes que plantegen és que alguns locals puguin disposar de terrasses a l’exterior i que d’altres puguin doblar les que ja tenen amb l’objectiu de recuperar a fora part de l’aforament, que ja donen per fet que perdran.

«Serà un oci diferent»

«Evidentment serà un oci diferent perquè la situació és diferent», afirma. També es plantegen altres mesures, com les que proposa Fecasarm amb comandes per escrit, el pagament amb targeta o un certificat internacional sanitari per recuperar la confiança dels clients.

El sector, però, demana que els ERTO siguin flexibles, que «flueixin els diners» i negociació en els lloguers de locals. Tot això, diu, juntament amb les mesures sanitàries són els eixos «clau» per tornar a la nova normalitat.

Al seu entendre, el mes de maig serà clau per decidir com es farà la desescalada i veu bé que es faci per territoris. Però és clar: «Demanarem que es facin controls per evitar que les persones es puguin desplaçar des de llocs on encara no està permès». També creu que l’oci nocturn ha d’anar de la mà de l’hostaleria en el pla de relaxament de mesures.

Coberts o estovalles d’un sol ús

En l’àmbit de la hostaleria també treballen a contrarellotge. Alguns establiments ja han fet proves pilot amb mampares per separar taules. És el cas de l’empresari de Leganés, Enrique Abanades. Abanades presideix l’Associació d’Hotelers d’aquesta població de la comunitat de Madrid i té diversos negocis. «Estem provant coses però no hi ha consens entre el sector i, per exemple, les mampares costen uns 500 euros», explica.

On sí que hi ha més o menys acord, diu, és en la utilització, per exemple, de coberts, tovallons o estovalles d’un sol ús. També en facilitar gels hidroalcohòlics a les entrades als locals i als banys. I donen per fet que perdran la meitat de l’aforament. Per això posen els ulls en les terrasses. Esperen que se’ls permeti doblar la seva superfície i així ajudar, especialment, els negocis de petites dimensions. «La gent vindrà amb por i hem de donar seguretat als clients», insisteix.

El cinema, «controlable»

El cinema, un altres dels sectors afectats pel confinament, també es reivindica. El president del Gremi de Cinemes de Catalunya, Camilo Tarrazón, afirma que la situació és «excepcional» però que no es pot «allargar en el temps»: «Hem de recuperar les nostres vides i l’economia o la reactivem o crearem una nova pandèmia».

«Els cinemes som l’activitat preferida al conjunt de l’estat amb 105 milions d’espectadors», assegura. En aquest sentit, Tarrazón diu que tenen una «peculiaritat» perquè obren 365 dies l’any i 12 hores al dia. Per això, afirma, «l’escenari actual és un repte i en som conscients». Precisament per aquest motiu reclama una acció coordinada i «normes clares» perquè es pugui reobrir en les condicions necessàries o «ens matarà igual que ens mata estar tancats».

Tarrazón creu que, a diferencia d’altres espais, els cinemes tenen un model «absolutament controlable»: poden controlar la venda d’entrades abans i tenen les butaques numerades i «àmplies». Sobre les mesures que estudien, detalla que a hores d’ara tenen capacitat per fer fins a quatre funcions però hi ha possibilitat de modificar horaris. En dos sentits: ús de sala menys intensius per poder fer «neteges a consciència» i fent que el públic arribi de manera esglaonada.

És a dir, si abans es feien sessions a deu sales entre les 4 i les 5, ara «es podria fer que dues comencin a les 4, dues a les 4.30 i dues a les 5». «Això significa que perdrem capacitat però, alhora, més temps per poder posar en pràctica les mesures», explica.

La meitat de l’aforament

A més, permetria assegurar que la interacció del públic és la més baixa possible perquè les entrades i sortides no coincidirien. També preveu mesures de seguretat com mascaretes entre el personal, facilitar gels o renovar els aires de les sales. Tenen clar també que l’aforament es reduirà, tot i que la seva idea és que ho faci d’entrada en un 50%.

«Sabem que quan obrim no tornarem a la normalitat ni als números d’abans que hi haguessin les restriccions i que significarà més despesa. Ho tenim assumit», assegura Tarrazón. Per això demana mesures a l’administració i que siguin flexibles en el ERTO. «Pot ser que quan obrim necessitem un nombre de treballadors i a mesura que vagi evolucionant, més», afegeix.

Amb tot, demana «coordinació» a nivell estatal però també europeu perquè hi ha estrenes mundials que, al seu entendre, no té sentit que es facin per separat.