L'incert futur de les autoescoles

Tancades almenys dos mesos, les autoescoles presencials carreguen les piles per encarar una nova crisi. Davant aquesta situació, la formació 'en línia' ha triplicat les matrícules durant el confinament. Cara i creu, no obstant això, d'una mateixa realitat: els cotxes de pràctiques continuen immobilitzats i no hi ha ingressos.

Per què? Perquè «el que dóna el benefici són les hores pràctiques», resumeix a Efe Diego Núñez, encarregat a Vigo de l'autoescola Garfield, que per l'experiència de l'anterior crisi econòmica anticipa que les famílies a l'atur no podran permetre's pagar el carnet dels seus fills.

I és que la majoria d'aspirants continuen sent joves estudiants sense ingressos propis.

De la crisi provocada pel coronavirus, Diego descarta alguna conseqüència positiva per a un sector encara afectat per la vaga d'examinadors dels últims anys. «L'impacte econòmic és total. Hi ha un ERTE, però es continua pagant la diferència de les nòmines», apunta.

La pregunta que no paren de fer els professors és quan tornarà la normalitat. Les autoescoles tradicionals no són ningú sense l'alumnat, que, davant l'aturada de l'ensenyament, repassa des de casa els seus coneixements teòrics amb els tests d'internet.

«A nivell pràctic cap autoescola estava preparada», ni les presencials ni les digitals, per una situació com la d'aquesta pandèmia, lamenta Diego, que veu «impossible col·locar mampares de separació dins del cotxe» per tal de reprendre les classes al volant.

El responsable de Garfield posa l'atenció sobre el factor psicològic de la por de tancar-se dues persones en un cotxe. Se suma el no poder guardar una distància de seguretat per a prevenir del contagi.

Però al sector, l'impacte econòmic s'imposa entre totes les preocupacions. «Hi haurà pares que optaran per fer el menor nombre possible de pràctiques per l'examen», aventura Diego, que ja al gener de 2009, en declaracions al Faro de Vigo davant l'eco de la crisi sorgida mesos abans, advertia que els alumnes buscarien l'estalvi.

«Quan un va amb cotxe no tria amb qui es creua a la carretera», sentència Diego, que presumeix d'haver-se criat en una autoescola al costat del seu pare i apel·la a insistir en la sensibilització del futur conductor, un aprenentatge que «necessàriament» s'ha de realitzar «a l'aula», indica.

Pèrdues de 70 milions d'euros

L'aturada de l'activitat en l'ensenyament suposarà pèrdues de 70 milions d'euros, assenyala a l'altre costat del telèfon Enrique Lorca, president de la Confederació Nacional d'Autoescoles (CNAE), que representa a mig centenar d'associacions regionals i locals.

«Quan la crisi finalitzi, bastantes autoescoles estaran abocades al tancament», afirma a Efe Lorca, que preveu una tornada a l'activitat «gradual», en el millor dels casos amb la meitat dels alumnes i la plantilla de professors al cent per cent.

El sector, amb una forta competència en preus, seguirà sense obtenir beneficis.

Per a les autoescoles, «plou sobre mullat» en aquesta nova crisi. Quan la professió apuntava amunt després d'una vaga d'examinadors, el coronavirus «pot ser devastador», vaticina Lorca.

L'interrogant per als aspirants és si l'aturada provocarà un col·lapse en els exàmens, suspesos per la Direcció General de Trànsit (DGT) des del passat 16 de març. A ulls del responsable de CNAE, que respon amb un «tant de bo», un col·lapse significaria que les prefectures compten amb més recursos.

Ha posat el confinament en dubte el futur de l'ensenyament presencial? Lorca mira a les estadístiques, que indiquen que el 24 per cent dels morts en accidents no portaven posat el cinturó.

«El contingut se sap, però no s'aplica, perquè no hi ha una sensibilització que s'aconsegueix amb la presencialitat a les aules, amb simuladors per a conèixer i interioritzar les conseqüències d'un accident», defensa Lorca, que afegeix, taxatiu: «La formació a distància provocarà, lamentablement, morts a la carretera».

Mentre la crisi continuï, la Confederació proposa estudiar fórmules ja assajades, com les subvencions a joves en la recerca d'ocupació perquè puguin obtenir el carnet, o l'anomenat «permís de conduir per 1 euro al dia», un crèdit a retornar sense interessos que obligava a cursar deu hores extra de classes de seguretat viària.

L'opció digital

Per als cinc centres associats a la Plataforma d'Autoescoles Digitals (PAD), nascuda arran de que la DGT plantegés introduir vuit hores de formació obligatòria a les aules, l'educació a distància és l'alternativa a una crisi de la qual costarà recuperar-se als centres presencials.

«L'educació digital és avui una realitat», defensa el seu president, Miguel González-Gallarza, per a qui seria «totalment anacrònic tornar a un model únicament presencial» després del coronavirus, atès que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència ha apel·lat a la convivència de tots dos models.

González ressalta que el confinament ha triplicat les matrícules als centres 'en línia' per la part teòrica del permís de conduir i que representen al 10 per cent de l'alumnat, majoritàriament de la 'generació Z', els nascuts a partir dels anys 90.

I compara la formació digital amb les aplicacions per aprendre idiomes. Un algoritme selecciona els continguts, «però això no vol dir que no hi hagi un equip pedagògic darrere» de professors forjats en l'ensenyament tradicional i als quals l'alumne pot contactar per a resoldre els dubtes.

Un aprenentatge autodidacta que ha guanyat adeptes durant el confinament, però que igual que les autoescoles tradicionals, xoca amb les restriccions de l'estat d'alarma. «El 90 per cent dels ingressos, les classes pràctiques, ha desaparegut», alerta el responsable de la plataforma.