L'adaptació d'equipaments psiquiàtrics al coronavirus deixa pacients de salut mental sense el tractament adequat

En declaracions a l'ACN, Pino, que coordina una àrea de salut mental a L'Hospitalet de Llobregat, explica que els pacients tractats anteriorment per psicòlegs del sistema públic no han pogut seguir de forma normal el tractament, ja que les visites de seguiment i urgents es fan a distància, per telèfon o videoconferència, cosa que implica dificultats pels psicòlegs i algunes reticències per part dels pacients. A més, l'atenció primària no està derivant nous casos perquè està gairebé totalment centrada en el coronavirus.

Durant les primeres setmanes del confinament, semblava que els pacients ja tractats anteriorment evolucionaven favorablement, però en les dues últimes setmanes han augmentat les demandes de visites per part dels pacients més greus per falta de continuïtat en el tractament. És el cas dels pacients psicòtics o amb depressions greus, que empitjoren amb la solitud i el tancament, o els addictes a substàncies tòxiques, que fan més períodes d'abstinència. També pateixen els ansiosos i els obsessius-compulsius, que tenen baixa tolerància a la incertesa i «estan més al límit». Per això, alerta que «es preveuen unes setmanes més complicades, pot arribar una nova onada de pacients de salut mental».

Moltes plantes de psiquiatria, hospitals de dia o serveis de rehabilitació comunitària han hagut de tancar durant el confinament o s'han adaptat per atendre pacients de coronavirus. Els pacients no prou greus per estar ingressats però tampoc tant bé com per tenir l'alta, han estat sense tractament diverses setmanes, i això complica la seva situació. «Fins que no hi hagi llits suficients de psiquiatria tenim menys opcions terapèutiques», explica Pino.

Un col·lectiu que ho està passant malament amb el confinament, a banda dels que tenen dificultats econòmiques i socials, és el de la gent gran. «Tenen menys cultura de l'oci i no tenen les eines de la gent jove per desconnectar», com les plataformes audiovisuals, internet o les xarxes socials, explica el psicòleg. «Es troben atrapats pels canals de televisió en obert, que són monotemàtics sobre la covid-19», exemplifica. Els ancians es veuen vulnerables, perquè la malaltia els afecta especialment i segurament coneixen malats o morts. A més, les seves principals distraccions solen ser estar amb els fills i els nets, passejar, anar al mercat o veure els veïns i això ara no ho poden fer. «Es queden sense sortida, li donen més voltes al cap, i això augmenta l'ansietat», remarca.

A tot això, des del Col·legi de Psicologia volen fer una enquesta als seus membres per saber com els està afectant la crisi sanitària, si tenen més o menys pacients i com els tracten. A molts pacients no els acaba de convèncer fer les teràpies a distància. De fet, Pino admet que als psicòlegs també els costa més fer teràpia per videotrucada, perquè presencialment es poden tenir altres aspectes en compte a banda de la cara, com alguns gestos o les converses amb els familiars del pacient, cosa que ara es perd. També es dificulta l'avaluació mitjançant tests psicològics, que normalment es fan de manera presencial i ara s'han aturat. Per tot això i per la reducció de consultes, molts psicòlegs privats estan patint econòmicament com la resta d'autònoms, assegura Pino.